Béatrice Didier

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaBéatrice Didier
Biografia
Naixement21 desembre 1935 Modifica el valor a Wikidata (88 anys)
La Tronche (França) Modifica el valor a Wikidata
Presidenta International Association of French Studies (en) Tradueix
2002 – 2004
← James R. LawlerTetsuya Shiokawa (en) Tradueix →
Directora département littérature et langages de l'École normale supérieure (en) Tradueix
1993 – 2005 – Michel Murat → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócrítica literària Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Estudiant doctoralChristine Montalbetti, Thierry Belleguic, Anne Coudreuse i Armelle St.-Martin (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webbeatricedidier.fr Modifica el valor a Wikidata

Béatrice Didier (La Tronche, Isera, 21 de desembre de 1935), és una crítica literària francesa.

Biografia[modifica]

Béatrice Didier és professora de literatura i directora de col·leccions en l'àmbit editorial. Doctora en lletres (1965),[1] és professora emèrita a l'École normale supérieure (anteriorment Sèvres), de la qual en va ser sotsdirectora en funcions i on dirigeix un seminari sobre la relació entre literatura i música.

Didier es va especialitzar en literatura francesa dels segles xviii i xix (en particular dels autors Senancour, Chateaubriand, Stendhal i George Sand), i en escrits de caràcter autobiogràfic.

Ha publicat i editat nombrosos llibres i contribueix a la revista Europe. Béatrice Didier dirigeix les col·leccions “Escriptors”, “Escriptura” i “Escrita” de l'editorial Presses Universitaires de France.

És vicepresidenta de la Société Chateaubriand (2020).[2]

Obra[modifica]

  • Chateaubriand avant le Génie du christianisme (dir.), Champion, 2006
  • Oberman ou le sublime négatif (dir.), Presse de l'ENS, 2006
  • Stendhal ou la dictée du bonheur, Klincksieck, 2004
  • D'une gaîté ingénieuse : l'Histoire de Gil Blas roman de Lesage, Louvain; Dudley, MA: Peeters, 2004. (ISBN 978-2-87723-775-8).
  • Gil Blas de Lesage, Gallimard, París, 2002
  • Stendhal et l'État (dir.), Cirvi, Torí, 2002
  • Le Journal intime, PUF, "Littératures modernes", 2002
  • Dictionnaire de littérature grecque ancienne et moderne, PUF, col. "Quadrige", sota la dir. de Béatrice Didier et Jacqueline de Romilly, 2001
  • Diderot dramaturge du vivant, PUF, "Écriture", 2001
  • Jean-Jacques Origas & Béatrice Didier, Dictionnaire de littérature japonaise, PUF, Quadrige, 2000
  • L'Écriture-femme, PUF, "Écriture", 1999
  • George Sand écrivain : un grand fleuve d'Amérique, PUF, 1998
  • Alphabet et raison. Le paradoxe des dictionnaires au XVIIIe siècle, PUF, « Écriture », 1996
  • Histoire de la littérature française du XVIIIe siècle, Nathan, 1992 (ISBN 978-2-09-190038-4)
  • La Littérature de la Révolution française, PUF, « Que sais-je? », no 2418, 1988
  • Le Siècle des Lumières, MA Éditions, 1987
  • La Voix de Marianne, essai sur Marivaux, José Corti, 1987
  • La Musique des Lumières : Diderot, l'Encyclopédie, Rousseau, PUF, 1985
  • Un dialogue à distance : Gide et Du Bos, 1977
  • Sade, Denoël, 1976

Distincions[modifica]

Referències[modifica]

  1. «L'Imaginaire chez Senancour» (en francès). SUDOC. [Consulta: 5 octubre 2020].
  2. «Le direction de la Société Chateaubriand» (en francès). Société Chateaubriand, 2020. Arxivat de l'original el 2019-04-16. [Consulta: 5 octubre 2020].
  3. «Décret du 14 mai 2014 portant promotion et nomination» (en francès). Journal Officiel de la République Française, 15-05-2014. [Consulta: 5 octubre 2020].