El nom de la localitat està testimoniat en les formes Bethencorth al segle X i Bethuncurth el 1110.[1]
Molts topònims de la regió de Cambrésis (i al nord de França, des de Bèlgica fins a la Normandia) acaben amb el sufix toponímic «-court». Aquest sufix prové del llatí tardà curtis o, més probablement, del gal·loromà *CORTE (francès antic cort, curt > francès cour), que designa una finca rural o un recinte al voltant d'un habitatge.[2] El feren servir els pobles germànics, particularment els francs, en el moment del seu assentament a la Gàl·lia, abans del sufix «-ville». De fet, reflecteix un procés de romanització, ja que tradueix el germànic hof, -en, (també escrit -hov, -en). Així, té l'equivalent Bettenhoven a Bèlgica i també un topònim a Titz (Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya). La finca rural designada en el període merovingi amb aquests noms constituïa sovint una veritable vila.[3] El nom d'aquests pobles es forma generalment a partir d'un antropònim germànic en cas oblic, el del propietari de la finca, al qual s'afegeix l'element -court: així Béthencourt seria la finca o granja de Betto[4] (Bet(te) en cas nominatiu, cf. Betteville i Betton en cas oblic, cf. l'homònim Bettoncourt).
_Nord-France.svg)
