Bíblia angevina

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llibreBíblia angevina

Modifica el valor a Wikidata
Tipusmanuscrit i edició de la Bíblia Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
Llenguallatí Modifica el valor a Wikidata
Il·lustradorCristoforo Orimina Modifica el valor a Wikidata
PublicacióNàpols Modifica el valor a Wikidata, Regne de Nàpols, c. 1340 Modifica el valor a Wikidata
Materialpergamí Modifica el valor a Wikidata
Sèrie
Part delist of masterpieces of Flanders (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Christophoro di Orimina, detall del panell esquerre del díptic d'obertura de la Bíblia d'Anjou, que representa Robert I

L'anomenada Bíblia angevina,[1] Bíblia d'Anjou, o Bíblia de Nàpols, és un manuscrit excepcional ricament decorat, amb un gran nombre d'il·luminacions. Va ser realitzat pel taller de Christoforo d'Orimina cap a l'any 1340 per encàrrec del rei Robert de Nàpols, també conegut com Robert I d'Anjou, que el va dedicar a la seva néta Joana.

Aquest preciós manuscrit està en possessió de l'Església catòlica belga, i es conserva a la biblioteca de la Facultat de Teologia (Biblioteca Maurits Sabbe, Hs 1) de la Universitat Catòlica de Lovaina. El 10 de març de 2008 va ser inclòs a la llista del patrimoni cultural moble de la Comunitat Flamenca.[2]

En la literatura més antiga, aquesta obra es coneix sovint com la Bíblia de Malines, fent referència al seu antic dipòsit al Seminari Major de Malines

Descripció[modifica]

il·luminació

La bíblia consta de 344 folis amb dues miniatures de pàgina sencera i més de 80 miniatures més petites i inicials il·luminades. L'obra es considera una obra mestra de l'art en miniatura italià del segle XIV.

La bíblia mesura 420 X 280 mm i conté 344 foli de pergamí de cabra.[3] Consta de cinc bifolis, però hi ha algunes excepcions. El primer és un bifolium inserit posteriorment que és una mica més petit que els altres, l'exterior s'ha deixat en blanc i a l'interior hi ha pintades unes miniatures d'introducció a pàgina completa. El segon és un quaternió, originalment també era un quinió (format per cinc bifolis), però s'ha eliminat un bifolis. El 19è tram és un quaternió i el 33è un trinió (un tram format per tres bifolis), però estan complets.[4]

Referències[modifica]

  1. Bijbel / bijbel. Het heilige boek is de Bijbel. Een exemplaar ervan is een bijbel. https://vrttaal.net/taaladvies-spelling/bijbel-bijbel]. Gearchiveerd op 19 oktober 2019.
  2. Belgisch Staatsblad van 27 maart 2008, blz. 16859.
  3. Marina Van Bos, Analysis of the Anjou Bible in Revista de história da arte, Série W n.º1 – 2011, p. 194.
  4. Lieve Watteeuw, Codicology of the Anjou Bible in The Anjou Bible. A Royal Manuscript Revealed, Naples 1340 BE, ed. by L. Watteeuw and J. Van der Stock, Peeters, 2010, p.188.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bíblia angevina