BTR-40

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
BTR-40
BTR-40-latrun-2.jpg
Historial de servei
Període en actiu1950–1980
Característiques generals
TipusTransport Blindat de Personal
Vehicle de reconeixement
País d'origenUnió Soviètica
Any1947–1950
FabricantGorkovsky Avtomobilny Zavod
Altres fabricants xinesos
DissenyadorV. A. Dedkov
Unitats produïdes8.500 [1]
Dimensions
Pes5,3 tones
Amplada1,9 m
Longitud5 m[cal citació]
Altura total2,2 m (1,83 m sense armament)
Tripulació2 + 8 passatgers (BTR-40 i BTR-40V)
2 + 6 passatgers (BTR-40B)
Especificacions
MotorGAZ-40 6 cilindres
Potència màxima80 CV a 3.400 rpm

Suspensió4x4, ballesta
Prestacions
Vel. carretera80 km/h
Autonomia carretera430 km
Autonomia camp a través385 km
Combustible122 l
Armament
Primarimetralladora mitjana de 7,62 SGMB (opcional)
Secundari2 × metralladores mitjanes de 7,62 SGMB (opcional)

El BTR-40 (sigles de Бронетранспортёр 40, Bronetransporter 40, 'transport blindat 40') és un transport blindat de personal (TBP) i vehicle de reconeixement no amfibi soviètic.[2] Sovint es coneix com a Sorokovka en el servei soviètic.[3] És també el primer TBP soviètic produït en massa. Va ser substituït en aquest paper pel BTR-152 i en el paper de reconeixement pel BRDM-1.

El desenvolupament del BTR-40 va començar a principis del 1947 a l'oficina de disseny de la Gorkovsky Avtomobilny Zavod (fàbrica d'automòbils Gorkovsky) sota la direcció de V. A. Dedkov. La idea era disposar d'un successor del cotxe blindat BA-64B que va deixar de fabricar-se el 1946. El 1947 es van completar dos prototips designats BTR-141, però cap dels dos va ser acceptat per al servei. El 1950 es van produir dos nous prototips, amb una forma de blindatge diferent; van ser acceptats per al servei com a BTR-40 i BTR-40A.[cal citació] Els inconvenients del vehicle, com ara el seu mal funcionament camp a través i problemes per travessar obstacles d'aigua, van obligar l'equip de disseny a produir, a final de 1954, el que estava previst que fos una variant amfibia del BTR-40. Va rebre la designació BTR-40P (amb la P de plavaiúshxi 'flotant'). Durant el procés de disseny, el vehicle es va allunyar del concepte TBP i es va convertir en un cotxe blindat amfibi; va rebre una nova designació, BRDM.

Descripció[modifica]

Visió general[modifica]

El disseny del BTR-40 es va basar en el camió GAZ-63 que va entrar en producció el 1946. El disseny tenia una carrosseria autoportant que era una novetat en els vehicles soviètics. El xassís té dues portes laterals per al comandant i el conductor i una porta posterior i pot transportar fins a vuit soldats totalment equipats o una tona de càrrega.

Protecció[modifica]

El blindatge del BTR-40 és de 6 a 8 mm de gruix contra el foc d'armes petites i la metralla del seu temps, però no el protegeix d'impactes d'artilleria moderna ni del foc de metralladores de calibre 50. Els pneumàtics de la sèrie BTR-40 no estan protegits amb blindatge i són especialment vulnerables a rebentades a causa de foc de tot tipus. El vehicle no té sostre i sol estar cobert amb una lona per protegir la tripulació, la càrrega i les tropes de la pluja i la neu. Tanmateix, això fa que no pugui muntar cap metralladora.

Armament[modifica]

La variant destinada a TBP no té armament permanent, però té suports per a tres metralladores mitjanes de 7,62 mm, una a la part davantera del compartiment de la tropa i les altres dues als laterals. El vehicle també té dos orificis de tir a banda i banda del xassís, que permeten que fins a quatre soldats utilitzin les seves armes personals des de dins del vehicle.

Maniobrabilitat[modifica]

Com el camió GAZ-63 en què es basa, el BTR-40 té tracció a les quatre rodes; el xassís, però, és més curt en comparació amb el GAZ-63. L'única altra cosa que distingeix el xassís del BTR-40 del del GAZ-63 són els amortidors addicionals. El BTR-40 també té un motor més potent. L'angle de gir és de 7,5 m.

Equipament[modifica]

El vehicle compta amb un equip de ràdio de recepció i emissió 10RT-12 que té un abast de 20-25 km, i un cabrestant al davant, amb una capacitat màxima de 4,5 tones i 70 m de cable. No té cap protecció contra les armes nuclears, biològiques i químiques (NBC). Tampoc no disposa d'equipament de visió nocturna.

Referències[modifica]

  1. Jane's Armour and Artillery 2005–2006. 
  2. Christopher F. Foss. Jane's Tanks and Combat Vehicles Recognition Guide. 2000. Harper Collins Publishers, 16 maig 2000, p. 290. ISBN 978-0-00-472452-2. 
  3. ibid.