Oli vegetal bromurat

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: BVO)

L'oli vegetal bromurat, en anglès:Brominated vegetable oil (BVO), és una mescla de triacilglicerols derivats de les plantes que han estat bromurats. Els olis vegetals bromurats es fan servir principalment per ajudar a l'emulsió en begudes refrescants no alcohòliques que tenen sabors a cítrics, evitant així que se separin els components durant la distribució. Els olis vegetals bromurats es fan servir en les begudes d'aquest tipus des de 1931, generalment a una concentració de 8 parts per milió (ppm).[1][2]

Amb la mateixa intenció es fan servir alternativament altres productes que inclouen l'isobutirat acetat de sacarosa (sucrose acetate isobutyrate) (SAIB, E444) i lèster de glicerol de la pega grega (ester gum, E445).

Estructura química d'un BVO amb èsters de linoleic, linoleonat i oleat.[3]

Regulació i ús[modifica]

Als Estats Units el BVO des de 1958 es considera per la Food and Drug Administration segur (generally recognized as safe (GRAS),[2] però amb restriccions.[4][5] El BVO es fa servir en la beguda Mountain Dew, fabricada per PepsiCo; Powerade, Fanta de taronja i Fresca fabricada per Coca-Cola; i Squirt, Sun Drop i Sunkist Peach Soda, fabricada per Dr Pepper Snapple Group.

A Europa la UE prohibeix l'oli vegetal bromurat com additiu alimentari.[6] En la Unió Eropea les companyies fabricants de begudes usen normalment l'èster de glicerol de la pega grega o la goma de garrofí com a alternativa al BVO.

Referències[modifica]

  1. «Pepsi Product Information: Ingredient Glossary». PepsiCo. Arxivat de l'original el 2008-01-08. [Consulta: 17 setembre 2007].
  2. 2,0 2,1 Paul Bendig, Lisa Maier, Walter Vetter «Brominated vegetable oil in soft drinks – an underrated source of human organobromine intake». Food Chemistry, vol. 133, 3, 2012, pàg. 678–682. DOI: 10.1016/j.foodchem.2012.01.058.
  3. Bendig, Paul; Maier, Lisa; Vetter, Walter “Brominated vegetable oil in soft drinks - an underrated source of human organobromine intake” Food Chemistry 2012, volume 133, 678-682. doi:10.1016/j.foodchem.2012.01.058.
  4. D.L. Turner «Determination of brominated vegetable oil concentrations in soft drinks using a specific ion electrode». Journal of Food Science, vol. 37, 5, 1972, pàg. 791–792. DOI: 10.1111/j.1365-2621.1972.tb02754.x.
  5. «Code of Federal Regulations, Title 21—Food and Drugs, Chapter I—Food and Drug Administration, Department of Heath and Human Services, Subchapter B—Food for Human Consumption, Part 180—Food Additives Permitted in Food or in Contact with Food on an Interum Basis Pending Additional Study». Title 21 of the Code of Federal Regulations. [Consulta: 17 setembre 2007].
  6. «Brominated vegetable oil: Why is BVO in my drink?», April 5, 2013. [Consulta: 17 febrer 2014].

Enllaços externs[modifica]