Babà

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de menjarBabà
BabaRum.jpg
Babà al rom amb nata
Origen
País d'origen França
Detalls
Tipus de plat pastís
Ingredients principals ou
Modifica dades a Wikidata
Babà de Nàpols

El babà és un dolç de pasta tova, amb llevat natural, fet al forn, típic de la regió de Campània, a Itàlia, i que se sol servir xop d'almívar o bé amarat amb licor, típicament rom o limoncello. El pastís típic té la forma característica de xampinyó o de tap de xampany, i se'n fan de moltes mides, des de 2 o 3 cm de diàmetre fins a 40 cm. També es fa en forma de pastís rodó anul·lar.

El babà és una variant del pastís dolç amb llevat natural de tradició popular. Històricament, es considera que aquesta variant va ser creada per als gustos d'Estanislau Leszczyński, rei de Polònia el segle 17, que era un llaminer apassionat, que trobava la pasta llevada massa basta i seca, i la va fer amarar de rom. El resultat va agafar color i gust, i li va agradar tant al rei que el va anomenar baba, que en polonès vol dir tant pastís rodó com àvia. La recepta es va exportar a la cort francesa, d'on va arribar a la cort napolitana, i allà va fer fortuna fins al punt d'esdevenir un pastís tradicional.

La forma polonesa del babà al rom a Polònia s'anomena babka ponczowa i allà ha mantingut la forma rodona amb crema al mig.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Babà Modifica l'enllaç a Wikidata