Vés al contingut

Baba Iagà

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula personatgeBaba Iagà

Modifica el valor a Wikidata
Tipushumanoide mític Modifica el valor a Wikidata
Epònimàvia Modifica el valor a Wikidata
Dades
Espècieeslaus Modifica el valor a Wikidata
Gènerefemení Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaCabana sobre potes de pollastre Modifica el valor a Wikidata
Altres
Part defolklore rus Modifica el valor a Wikidata
EquivalentBabaroga Modifica el valor a Wikidata

A la mitologia eslava, la Baba Iagà (Ба́ба-яга́ en rus, Baba Jaga en polonès) és un personatge sorgit dels antics cultes matriarcals. Baba Iagà és una de tres germanes amb el mateix nom, representada com una dona vella amb aspecte deformat i ferotge. Des del segle xix, a la Baba Iagà se la representa com una bruixa que viatja volant dins un morter (i armada amb la mà de morter). Viu a la part més profunda del bosc, en una cabanya que acostuma a tenir una o dues potes de pollastre.[1] La Baba Iagà pot ajudar o fer la vida impossible a aquells que la busquen o se la troben (depenent del conte i de les circumstàncies). De vegades representa un rol maternal, i acostuma a estar lligada a la vida del bosc on viu. Segons la morfologia dels contes tradicionals de Vladimir Propp, la Baba Iagà pot aparèixer amb els papers de donant,[2] d'antagonista, o representar un rol ambigu. Andreas Johns[3] identifica la Baba Iagà com "una de les figures més memorables i distintives de la mitologia eslava", i en destaca el seu caràcter enigmàtic i sorprenentment ambigu.[4] Johns resumeix la Baba Iagà com una figura multifacètica, la representació moderna d'una o diverses deesses, una matriarca totèmica o la dona inciadora; la imatge arquetípica de la Mare Natura.[5]

Etimologia

[modifica]

Existeixen diverses variacions del nom Baba Iagà en totes les llengües eslaves orientals. El primer element, baba, es tracta clarament d'una paraula infantil, la traducció més clara de la qual seria "iaia", ja que té el significat de "dona vella" i d'"àvia" a la vegada, però sense implicar necessàriament una relació familiar. La paraula Baba encara es fa servir amb aquest sentit en serbocroat i en búlgar. En rus, la paraula babuixka (бабушка, àvia en català) deriva de baba, igual que babcia en polonès o ucraïnès.

En polonès i txec, el terme es pot considerar pejoratiu, implicant lletjor.[6] Com altres mots eslaus relacionats amb el grau familiar, baba s'acostuma a fer servir fora de la família. Per exemple, en diverses llengües i dialectes eslaus, la paraula baba s'utilitza per a referir-se a animals, objectes o fenòmens naturals; així com a accidents geogràfics[5].

Lubok on s'hi representa la Baba Iagà ballant amb un home (s.XVIII).

Aquestes associacions terminològiques comporten diverses teories sobre la figura de la Baba Iagà, tot i que és probablement que el terme baba tregui el seu significat del terme original, referint-se a "iaia". Pot ser que el terme aparegui per tal de glossar l'element iagà amb un component familiar. Pot ser també que baba servís per a diferenciar la Baba Iagà d'un possible equivalent masculí.[5]

No es coneix l'origen exacte del segon element del nom, Iagà. Tot i així, la teoria més acceptada és la proposada per Aleksandr Afanàssiev el segle xix. Segons Afanàssiev, Iagà deriva del protoeslau * ǫžь, del sànscrit अहि ahi ("serp"). Aquesta etimologia ha estat estudiada i explorada durant el segle XX sense cap consens majoritari.[7]

Existeix molta terminologia derivada de Iagà a les llengües eslaves modernes: en serbocroat jeza (horror, calfred), en eslovè jeza (ràbia), en txec antic jězě (bruixa), en txec modern jezinka (dríada, nimfa), i en polonès jędza (bruixa, fúria). Alguns termes semblants en llengües no eslaves també podrien derivar-ne, com és el cas de l'anglès antic, el nòrdic antic o del lituà.[7]

Mitologia

[modifica]
La heroïna Vassilissa davant de la cabanya de la Baba Iagà. Ivan Bilibin, 1902.
La cabanya amb potes d'ocell, de Víktor Hartmann representa un rellotge amb la forma de la cabanya de la Baba Iagà.

La primera referència clara a la Baba Iagà (Iagà baba) apareix el 1755 a la Gramàtica russa (Rossískaia grammàtika) de Mikhaïl V. Lomonóssov. Lomonóssov menciona la Baba Iagà un parell de cops, així com altres figures de la mitologia eslava. Una de les mencions de Lomonóssov és en una llista de déus eslaus, on s'hi presenten equivalències al panteó romà. Cal destacar que la Baba Iagà hi apareix sense equivalent, reafirmant la seva singularitat[8]. A les narracions on apareix la Baba Iagà se la descriu amb una gran varietat d'atributs: una cabanya amb potes de pollastre, un morter, una mà de morter i/o una escombra. La Baba Iagà acostuma a dur l'epítet de "cama ossuda" (Baba Iagà kostianaia nogà), i quan és dins la seva cabanya, resta estirada damunt l'estufa i arriba d'una cantonada a l'altra de l'habitació. La Baba Iagà també acostuma a mencionar l'"olor russa" (russki dukh) d'aquells amb qui es troba. En algunes versions el seu nas es pot clavar al sostre. Sempre s'acostuma a fer èmfasi en la seva lletjor o la repulsa del seu nas o d'altres parts del cos[9].

En alguns contes un trio de Baba Iagàs apareixen com a germanes, totes amb el mateix nom. a la versió d'Aleksandr Afanàssiev del conte tradicional rus "La jove Tsar"(s.XIX), Ivan, un fill de mercant jove i guapo, acaba topant-se amb la llar de tres Baba Iagàs[10].

Figures relacionades o anàlogues

[modifica]

La Ježibaba, una figura estretament relacionada amb la Baba Iagà, acostuma a aparèixer als contes i mitologia dels eslaus occidentals. Tant el nom Ježibaba com les seves variants estan directament relacionades amb la Baba Iagà. Probablement totes dues figures sorgeixin d'un origen comú medieval o fins i tot anterior. Totes dues comparteixen el seu caràcter ambigu, tot i que les seves descripcions físiques poden arribar a diferir molt depenent del conte i de la regió[11].

Hi ha diversos éssers a la mitologia europea que comperteixen un cert grau de similitud amb la Baba Iagà. Aquestes similituds podrien ser producte de la relació directa entre eslaus orientals i altres pobles. A Europa de l'Est, aquests éssers inclouen la Gorska Maika (Mare del bosc) búlgara, les Baba Korizma, Gvozdenzuba i Baba Roga dels Balcans o la Baba Pehtra eslovena.

A altres regions europees podem trobar-hi la Perchta alpina, la Holda alemanya o la Chlungeri suïssa[12]. A Sicília s'hi pot trobar un personatge similar anomenada La Mamma-dràa (La Mare ogressa).[13]

[modifica]

La figura de la Baba Iagà apareix directament o indirectament en diversos aspectes de la cultura popular:

  • A l'obra per a piano Quadres d'una exposició del compositor rus Modest Mussorgski es fa referència a la Baba Iagà. El novè moviment de la suite està inspirat en un dibuix de Víktor Hartmann d'un rellotge amb la forma de la cabanya de la Baba Iagà.[14] L'adaptació al rock d'aquesta peça gravada per la banda anglesa de rock progressiu Emerson, Lake & Palmer inclou un tema en dues parts The Hut of Bava Yaga, interromput per The Cursi of Bava Yaga (moviments 8 a 10).[15]
  • La Baba Iagà és un dels antagonistes principals de Hellboy a l'Univers Hellboy.[16]
  • Bava Yaga és el principal antagonista en el DLC de Bava Yaga: Temple de la Bruixa per al videojoc 2015 Rise of the Tomb Raider.[17]
  • Al videojoc The Witcher 3: Wild Hunt (2015) hi apareixen tres bruixes basades en la Baba Iagà.
  • Els segments animats que conten la història de Bava Iagà van ser utilitzats en el documental de 2014 The Vanquishing of the Witch Bava Yaga, dirigit per la cineasta estatunidenca Jessica Oreck.[18]
  • La primera novel·la de GennaRose Netherlands, Thistlefoot, reimagina a Bava Yaga com una dona jueva que viu en un shtetl d'Europa de l'Est el 1919, durant un temps de guerra civil i pogroms"[19]
  • El llibre de Sophie Anderson La casa amb potes de pollastre, que va rebre diversos elogis, compta amb Marinka, la neta de Bava Iagà. Aquí Iagà no és un nom, sinó un títol per al guardià que guia als morts a l'altra vida, i Marinka està sent entrenat per a aquest paper. Yagas són reimaginades com a bondadoses i benèvoles.[20][21][22][23]
  • Hi ha un gran nombre de pel·lícules russes de contes de fades i fantasia on Bava Iagà apareix com un personatge secundari prominent, ja sigui un vilà o un ajudant. En diversos d'ells Bava Iagà es troba entre els personatges principals.
    • L'actor Georgy Millyar va crear una vívida imatge de Bava Iagà en diverses pel·lícules soviètiques, incloent Vasilisa la Bella (1940), Jack Frost (1964), Foc, Aigua i Tubs de Llautó (1968), i Les Banyes d'Or (1973).
    • 1979: Bava Iagà està en contra!: Bava Iagà i altres vilans conspiren contra el Mixa, la mascota de l'Os Rus dels Jocs Olímpics d'Estiu 1980 a Moscou.
    • 2006: Una pel·lícula d'animació russa completa Babka Yozhka and the Others (Бабка Ёжка и другие) va rebre diversos premis. "Babka Yozhka" és un diminutiu de "Bava Iagà" i la pel·lícula animada tracta sobre una petita nena fundadora criada per Bava Iagà i altres criatures de contes de fades.[24]
    • Bava Yaga apareix en el Scooby-Doo! Mystery Incorporated episodi La casa de la bruixa del malson, amb la veu de Ramat DeLisle. Ella era la disfressa del Curador Vronsky (amb la veu de Troy Baker) que va utilitzar la llegenda per a encobrir els seus plans per a vendre els ous robats de Faberge en el mercat negre.
    • Bava Yaga apareix en l'episodi Halloween de Be Cool, Scooby-Doo, amb la veu de nou de Ramat DeLisle. Un flashback va revelar que Fred Jones havia estat incapaç de resoldre el misteri de Bava Iagà quan era un nen. Bava Iagà va resultar ser la disfressa de la senyora Clune (també amb la veu de Ramat DeLisle) que va ser assistida pel seu marit (amb la veu de Roger Craig Smith) en la seva trama per a posar fi a la comercialització d'Halloween i tornar a les seves arrels gaèliques.
  • "Bava Iagà" i "Bogeyman" són sobrenoms del personatge de Keanu Reeves John Wick.
  • Un spinoff d'àudio de 2025 Doctor Who de Big Finish Productions va presentar una història on el Doctor buscarà a Bava Iagà i coneix a Vasilisa la Bella.[27]
  • Apareix com un personatge jugable en el videojoc Smite.[28]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Paul D. Steeves. The Modern Encyclopedia of Religions in Russia and the Soviet Union. Academic International Press, 1988, p. 168. ISBN 978-0-87569-106-0.
  2. ↑ Personatge que ajuda l'heroi amb un objecte o consell
  3. ↑ Andreas Johns, folklorista autor de Baba Yaga: The Ambiguous Mother and Witch of the Russian Folktale
  4. ↑ Johns, 2004, p. 1-3.
  5. 1 2 3 Johns, 2004, p. 9.
  6. ↑ «Baba jaga - Słownik języka polskiego». Polish Scientific Publishers PWN. Arxivat de l'original el 2014-03-27. [Consulta: 1r agost 2016].
  7. 1 2 Johns, 2004, p. 10.
  8. ↑ Johns, 2004, p. 12.
  9. ↑ Johns, 1998, p. 21.
  10. ↑ Guterman, 1973, p. 231.
  11. ↑ Johns, 2004, p. 61-66.
  12. ↑ Johns, 2004, p. 68-84.
  13. ↑ Jack Zipes and Sibelan Forrester. Baba Yaga: The Wild Witch of the East in Russian Fairy Tales. University Press of Mississippi, 2013, p. XII. ISBN 978-1-61703-596-8.
  14. ↑ Russ, Michael. Musorgsky: Pictures at an Exhibition. Cambridge University Press, 1992, p. 46-47.
  15. ↑ «Emerson, Lake & Palmer - Pictures at an Exhibition». Arxivat de l'original el 2 de juny 2023. [Consulta: 27 març 2023].
  16. ↑ Mignola, Mike. Hellboy: Seed of Destruction and Wake the Devil v. 1 (en anglès). Dark Horse. ISBN 9781593079109.
  17. ↑ «Rise of the Tomb Raider – Baba Yaga: The Temple of the Witch». IGN, 01-01-2016. Arxivat de l'original el 25 de juny 2025. [Consulta: 25 juny 2025].
  18. ↑ Hoad, Phil. «The Vanquishing of the Witch Baba Yaga review – bewitching nature documentary». The Guardian. Guardian News & Media Limited, 29 setembre 2016. [Consulta: 13 setembre 2022].
  19. ↑ Yu, Mallory. «GennaRose Nethercott uses folklore to explore a painful, and personal, history». NPR, 8 octubre 2022. Arxivat de l'original el 12 d’octubre 2023. [Consulta: 29 setembre 2023].
  20. ↑ «The House With Chicken Legs by Sophie Anderson». Junior Library Guild. Arxivat de l'original el 29 novembre 2021. [Consulta: 15 setembre 2023].
  21. ↑ «The House with Chicken Legs (Paperback)». Waterstones. Arxivat de l'original el 30 gener 2023. [Consulta: 15 setembre 2023].
  22. ↑ «Children's and teens roundup: the best new picture books and novels». The Guardian, 26 maig 2018. Arxivat de l'original el 8 juny 2023. ISSN: 0261-3077 [Consulta: 15 setembre 2023].
  23. ↑ «'Genuinely brilliant from cover to cover': your favourite books of 2018». The Guardian, 20 desembre 2018. Arxivat de l'original el 19 maig 2023. ISSN: 0261-3077 [Consulta: 15 setembre 2023].
  24. ↑ «Аниматор.ру | Новости | - всероссийская премьера полнометражного мультфильма "Б...». www.animator.ru. Arxivat de l'original el 2025-11-25. [Consulta: 11 juliol 2026].
  25. ↑ Di Bartolomeo, Lisa «Còpia arxivada». Russian Language Journal, 64, 1, 1 gener 2014. Arxivat de l'original el 9 de juliol 2025. DOI: 10.70163/0036-0252.1130. ISSN: 2831-9737 [Consulta: 11 juliol 2026].
  26. ↑ Lê, Paul. «10 'Scooby-Doo!' Episodes and Movies That Are Perfect for Halloween!». bloody-disgusting.com. Bloody Disgusting. Arxivat de l'original el 30 de gener 2023. [Consulta: 14 novembre 2025].
  27. ↑ «1. Doctor Who: The Fugitive Doctor: Most Wanted». Big Finish, 01-01-2025. Arxivat de l'original el 31 de gener 2025. [Consulta: 31 gener 2025].
  28. ↑ «Baba Yaga – Witch of the Woods». Smite. Arxivat de l'original el 5 de maig 2025. [Consulta: 18 abril 2025].

Vegeu també

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  • Russian Fairy Tales. Pantheon Books, 1973. 
  • Johns, Andreas «Baba Yaga and the Russian Mother». The Slavic and East European Journal. American Association of Teachers of Slavic and East European Languages, 42, 1, 1998.
  • Johns, Andreas. Baba Yaga: The Ambiguous Mother and Witch of the Russian Folktale. Peter Lang, 2004. ISBN 9780820467696. 
  • Афанасьев, Александр. Russkie Narodnye Skazki (en rus). The Planet, 2013. ISBN 9781909115323. 
  • Forrester, Sibelan. Baba Yaga: The Wild Witch of the East in Russian Fairy Tales (en anglès). University of Mississippi, 2013. ISBN 9781617035968. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Baba_Iagà&oldid=38405717»