Babingtonita

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Linecons diamond.svgBabingtonita
Babingtonite avec Prenite USA.jpg
Fórmula química Ca2Fe2+Fe3+[Si5O14OH]
Anomenat en referència a William Babington
Any descobriment 1824
Localitat tipus mines de ferro d'Arendal, Arendal, Aust-Agder, Noruega
Classificació
Categoria silicats > inosilicats
Nickel-Strunz 10a ed. 9.DK.05
Nickel-Strunz 9a ed. 9.DK.05
Nickel-Strunz 8a ed. VIII/F.27
Dana 65.4.1.2
Heys 14.18.38
Propietats
Sistema cristal·lí triclínic
Estructura cristal·lina a = 7,5Å; b = 12,18Å; c = 6,68Å; α = 86,3°; β = 93,59°; γ = 112,19°
Simetria 1 - pinacoide
Color verd fosc a negre
Exfoliació bona
Fractura concoïdal
Tenacitat fràgil
Duresa 5,5 a 6
Lluïssor forta, vítria
Ratlla gris-verd
Diafanitat translúcida
Densitat 3,34 a 3,37 g/cm3 (mesurada); 3,26 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiques biaxial (-)
Índex de refracció nα = 1,700 nβ = 1,710 nγ = 1,725
Birefringència δ = 0,025
Dispersió òptica r > v forta
Impureses comunes Ti, Al, Mg, Na
Més informació
Estatus IMA mineral heretat (G)
Referències [1]
Modifica dades a Wikidata

La babingtonita és un mineral de la classe dels silicats que rep el seu nom del metge i mineralogista irlandès William Babington (1757-1833).[2]

Característiques[modifica | modifica el codi]

És un mineral compost principalment per silicat de calci, ferro i manganès amb fórmula química Ca2(Fe,Mn)FeSi5O14(OH). És de color verd molt fosc o pràcticament negre, translúcid quan es troba en cristalls prims, i cristal·litza en el sistema triclínic en grups de cristalls prismàtics. Es troba amb minerals de la família de les zeolites en cavitats en roques volcàniques. La babingtonita conté alhora ferro (II) i ferro (III), i presenta un magnetisme dèbil.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la babingtonita pertany a "09.DK - Inosilicats amb 5 cadenes senzilles periòdiques" juntament amb els següents minerals: litiomarsturita, manganbabingtonita, marsturita, nambulita, natronambulita, rodonita, escandiobabingtonita, fowlerita, santaclaraïta, saneroïta, hellandita-(Y), tadzhikita-(Ce), mottanaita-(Ce), ciprianiïta i hellandita-(Ce).

Jaciments[modifica | modifica el codi]

Va ser descrit per primera vegada en 1824 a partir de mostres provinents d'Arendal, Aust-Agder, Noruega. Els millors exemplars de babingtonita del món s'extreuen actualment, amb prehnita i quars, a Qiaojia, prefectura de Zhaotong, província de Yunnan, Xina.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Babingtonite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
  2. [enllaç sense format] http://webmineral.com/data/Babingtonite.shtml Webmineral

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Babingtonita Modifica l'enllaç a Wikidata