Babingtonita

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de mineralBabingtonita
Babingtonite avec Prenite USA.jpg
Fórmula química Ca2(Fe,Mn)FeSi5O14(OH)
Epònim William Babington
Localitat tipus mines de ferro d'Arendal, Arendal, Aust-Agder, Noruega
Classificació
Categoria silicats > inosilicats
Nickel-Strunz 10a ed. 9.DK.05
Nickel-Strunz 9a ed. 9.DK.05
Nickel-Strunz 8a ed. VIII/F.27
Dana 65.4.1.2
Heys 14.18.38
Propietats
Sistema cristal·lí triclínic
Estructura cristal·lina a = 7,5Å; b = 12,18Å; c = 6,68Å; α = 86,3°; β = 93,59°; γ = 112,19°
Simetria 1 - pinacoide
Color verd fosc a negre
Exfoliació bona
Fractura concoidal
Tenacitat fràgil
Duresa 5,5 a 6
Lluïssor forta, vítria
Color de la ratlla gris-verd
Diafanitat translúcida
Densitat 3,34 a 3,37 g/cm3 (mesurada); 3,26 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiques biaxial (-)
Índex de refracció nα = 1,700 nβ = 1,710 nγ = 1,725
Birefringència δ = 0,025
Dispersió òptica r > v forta
Impureses comunes Ti, Al, Mg, Na
Més informació
Estatus IMA mineral heretat (G)
Any d'aprovació 1824
Referències [1]
Modifica dades a Wikidata

La babingtonita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la rodonita.[1] Rep el seu nom del metge i mineralogista irlandès William Babington (1757-1833).[2]

Característiques[modifica | modifica el codi]

La babingtonita és un mineral compost principalment per silicat de calci, ferro i manganès amb fórmula química Ca2(Fe,Mn)FeSi5O14(OH). A més dels elements de la seva dòrmula també pot contenir impureses de titani, alumini, magnesi i sodi. És de color verd molt fosc o pràcticament negre, translúcid quan es troba en cristalls prims, i cristal·litza en el sistema triclínic en grups de cristalls prismàtics. Es troba amb minerals de la família de les zeolites en cavitats en roques volcàniques. La babingtonita conté alhora ferro(2+) i ferro(3+), i presenta un magnetisme dèbil. La seva duresa a l'escala de Mohs és de 5,5 a 6.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la babingtonita pertany a "09.DK - Inosilicats amb 5 cadenes senzilles periòdiques" juntament amb els següents minerals: litiomarsturita, manganbabingtonita, marsturita, nambulita, natronambulita, rodonita, escandiobabingtonita, fowlerita, santaclaraïta, saneroïta, hellandita-(Y), tadzhikita-(Ce), mottanaita-(Ce), ciprianiïta i hellandita-(Ce).

Jaciments[modifica | modifica el codi]

Va ser descrit per primera vegada en 1824 a partir de mostres provinents d'Arendal, Aust-Agder, Noruega. Els millors exemplars de babingtonita del món s'extreuen actualment, amb prehnita i quars, a Qiaojia, prefectura de Zhaotong, província de Yunnan, Xina.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «Babingtonite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
  2. [enllaç sense format] http://webmineral.com/data/Babingtonite.shtml Webmineral

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Babingtonita Modifica l'enllaç a Wikidata