Babrak Karmal
 Babrak Karmalببرک کارمل | |
|---|---|
.jpg) | |
| Nom original | (fa) ببرک کارمل |
.svg){kind=small} President del Presídium del Consell Revolucionari | |
| 27 de desembre de 1979 – 24 de novembre de 1986 | |
 Secretari General de la República Democràtica de l'Afganistan | |
| 30 de desembre de 1979 – 4 de maig de 1986 | |
|
← Jafizulá Amín | |
| Primer Ministre d'Afganistán | |
| 27 de desembre de 1979 – 11 de juny de 1981 | |
|
← Jafizulá Amín Sultán Alí Keshtmand → | |
| Vicepresident Primer del Presídium del Consell Revolucionari | |
| 30 d'abril de 1978 – maig de 1978 | |
| Primer Ministre Adjunt d'Afganistan | |
| 30 d'abril de 1978 – maig de 1978 | |
.svg){kind=small} Diputat de la Wolesi Jirga | |
| 1965 – 1973 | |
| Biografia | |
| Naixement |
6 de juny de 1929 Kamari, Afganistan |
| Mort |
3 de desembre de 1996 (1929 de juny de 06) Moscou,  |
| Causa de mort | Càncer de fetge |
| Formació professional | Universitat de Kabul |
| Educat a |
Kabul University  |
| Activitat | |
| Ocupació | Polític, diplomàtic i advocat |
| Altre | |
| Membre del partit polític | Partit Democràtic Popular de l'Afganistan |
| Cònjuge | Mahbub Karmal |
| Fill/a | Quatre fills |
| Premi rebut | |
| |
Babrak Karmal (Kabul, 6 de gener de 1929 - Moscou, 1 de desembre o 3 de desembre de 1996) fou un polític afganès, membre fundador del Partit Democràtic Popular d'Afganistan marxista-leninista. Des de finals de 1979 va governar la República Democràtica de l'Afganistan. El 1986 va haver de dimitir per la falta de suport intern i extern de la seva gestió, sent succeït per Haji Mohammad Chamkani.[1] Sabia darí i paixtu, però utilitzava més sovint el darí; dominava l'anglès i sabia una mica d'alemany.[2] Va ser condecorat amb l'Orde de la Revolució d'Abril del seu país.
Primers anys[modifica]
Fill d'un general de l'Exèrcit Reial d'ètnia tadjik i mare ghilzai que parlava en paixtu, va néixer a Kamari, un poble petit a prop de Kabul. Els seus primers estudis van ser a un col·legi alemany de Kabul.[3]
El 1948, Karmal es va graduar a l'Escola Secundària Nejat (també anomenada Amani), un col·legi alemany. Al principi, se li va negar l'entrada a la Universitat de Kabul a causa de les seves opinions obertament d'esquerra. Sempre va ser un orador carismàtic i es va involucrar al sindicat d'estudiants i al Wikh-i-Zalmayan (Moviment Desperta Joventut), una organització progressista.
Va ser admès a la Facultat de Dret i Ciències Polítiques el 1951 després que es comprometés a abstenir-se de l'activitat política (tot i que no ho va fer). Com a resultat d'organitzar manifestacions estudiantils, va ser empresonat el 1953 i va estar a la presó durant tres anys. Mir Akbar Kaibar, el seu company de cel·la, el va influir per convertir-se al marxisme. Alliberat el 1956, Karmal va treballar al Ministeri d'Educació com a traductor d'alemany i anglès, però va ser reclutat el 1957 pels dos anys de servei militar obligatori. Després d'això, Karmal va poder reprendre els seus estudis i obtenir el 1961 la llicenciatura de dret. Va tornar al Ministeri d'Educació entre el 1960 i el 1961 i, a partir d'aquest any, va treballar al Ministeri de Planificació fins al 1964, quan va renunciar.[4]
Referències[modifica]
- ↑ Diccionari Enciclopèdic Universal, Océano Color, ISBN 84-7764-793-3.
- ↑ Babrak Karmal’s GRU dossier
- ↑ Bio de Karmal a Biografiasyvidas.com.
- ↑ Bio de Babrak Karmal.
