Bacterioteràpia fecal

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula intervencióBacterioteràpia fecal
Bacteri fecal ampliat (Escherichia coli, present en la femta) modifica
MeSHD000069467 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus007703 Modifica el valor a Wikidata

La bacterioteràpia fecal, també coneguda com a transfusió fecal, trasplantament fecal, o infusió probiòtica humana (HPI), és un tractament mèdic per a pacients amb colitis pseudomembranosa (causada per Clostridium difficile),[1] colitis ulcerosa i la síndrome de l'intestí irritable que es basa en la restauració de l'homeostasi del còlon reintroduint-hi microbiota bacteriana normal a partir de femta obtinguda d'un donant sa.

Història[modifica]

La bacterioteràpia fecal ha estat desenvolupada per Thomas J. Borody i el seu equip de Sydney (Austràlia) com a tractament alternatiu per a la colitis ulcerosa. Aquesta malaltia és causada per la infecció per Clostridium difficile i el seu tractament habitual són els antibiòtics. Ara per ara es considera que aquest tipus de teràpia, aplicat seguint els protocols adequats al cas, pot tenir efectes beneficiosos en altres patologies digestives i no digestives.[2]

Procediment[modifica]

El procediment implica un tractament d'entre 5 i 10 dies de duració amb ènemes que contenen microbiota bacteriana provinent d'un donador sa (prèviament analitzat amb tests bacteriològics i de paràsits). Una selecció rigorosa del donant seguint criteris estandarditzats és fonamental per evitar complicacions posteriors.[3] Els ènemes es preparen i administren a l'hospital per assegurar totes les precaucions necessàries. La infusió probiòtica també es pot administrar a través d'una sonda nasogàstrica, de manera que la infusió arriba directament a l'intestí prim.[4] Es poden combinar els dos mètodes per assolir un millor resultat. Cal portar a terme un seguiment del procediment durant més d'un any.

Bases[modifica]

La bacterioteràpia fecal es basa en el concepte de la interferència bacteriana: utilitzar bacteris no lesius per desplaçar els patogènics. Aquest mode de combatre les infeccions bacterianes no és nou,[5] ja que ha estat utilitzat des de fa molts anys en animals - per exemple per prevenir la salmonel·losi en pollastres.[6] En el cas de la colitis pseudomembranosa el patogen és conegut (Clostridium difficile), però encara es desconeix el patogen que causa la colitis ulcerosa, però l'efectivitat de la bacterioteràpia fecal suggereix que la causa de la colitis ulcerosa podria ser una infecció prèvia per un patogen desconegut. És possible que aquesta lesió inicial es resolgui sola per si mateixa, però causa un desequilibri de la microbiota, produint-se un cicle d'inflamació (que explicaria els episodis remissió–recaiguda d'aquesta malaltia) que podria ser trencat recolonitzant el còlon amb bacteris provinents d'un individu sa.[7] Es pot considerar una extensió de la recerca probiòtica.

Efectivitat[modifica]

El procediment ha estat utilitzat exitosament per curar les infeccions de Clostridium difficile, amb un índex d'èxit de prop del 95 per cent.[8][9][10] Els beneficis de la bacterioteràpia fecal inclouen la reducció del risc de desenvolupar resistència als antibiòtics, la reducció dels costos respecte a l'antibioticoteràpia i l'alta ràtio d'èxit.[11] A pesar d'això, s'utilitza la teràpia com a últim recurs degut als riscs que comporta (s'han descrit algunes complicacions serioses, com ara bacterièmies, sèpsies, pneumònies o peritonitis, d'especial gravetat en pacients amb alteracions del sistema immunitari),[12] a la falta de cobertura sanitària per realitzar el procés sobre el donant sa i a la repugnància del procés en general.

Encara que els efectes sobre la colitis ulcerosa no han estat estudiats adequadament, alguns estudis suggereixen que té efectes positius. Un estudi de Borody i cols. que detalla sis casos de colitis ulcerosa greu crònica tractats amb bacterioteràpia fecal suggereix que el procediment és extremadament exitós, almenys en els casos descrits. La simptomatologia en aquests malalts es va revertir per complet quatre mesos després d'iniciar la transfusió fecal, sense que se'ls apliqués cap altre tipus de medicació. Entre un i tretze anys després de la bacterioteràpia fecal, i sense prendre cap medicament, no existiren signes clínics, colonoscòpics ni histològics que demostressin l'existència de colitis ulcerosa en el pacient.[13] El grup de Sydney divulgà un cas de presumpta colangitis esclerosant primària, una malaltia autoimmunitària freqüentment associada a la síndrome de l'intestí irritable, que es recuperà totalment després del tractament. Les proves de l'eficàcia d'aquest recurs aplicat a la malaltia de Crohn, són encara escasses.[14] El trasplantament de microbiota fecal podria ser una eina terapèutica eficient en el maneig de la síndrome metabòlica i les complicacions de la cirrosi.[15] Alguns treballs indiquen que aconsegueix a llarg termini una millora dels símptomes gastrointestinals i conductuals en persones que sofreixen trastorns de l'espectre autista.[16]

En equins, el mètode ha demostrat ser útil per tractar la colitis aguda secundària a cirurgia de còlon.[17]

Referències[modifica]

  1. ↑ Salen P, Stankewicz HA «Colitis, Pseudomembranous» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2018 Nov 18; NBK470319 (rev), pàgs: 5. PMID: 29262007 [Consulta: 29 maig 2019].
  2. ↑ Ferre-Aracil C, Aguilera-Castro L, Rodríguez-de-Santiago E, García-García-de-Paredes A, López-Sanromán A «Trasplante de microbiota fecal: algo más que una curiosidad terapèutica» (en castellà). Rev Esp Enferm Dig, 2015 Jul; 107 (7), pp: 399-401. ISSN: 1130-0108. PMID: 26140630 [Consulta: 31 maig 2019].
  3. ↑ Núñez Martínez, ME; Cebada López, M; Contreras Pichardo, B «Trasplante de microbiota fecal: protocolo de estandarización para la selección de donadores» (en castellà). An Med Asoc Med Hosp ABC, 2017 Abr-Jun; 62 (2), pp: 114-119. ISSN: 0185-3252 [Consulta: 3 juny 2019].
  4. ↑ Aas J, Gessert CE, Bakken JS «Recurrent Clostridium difficile colitis: case series involving 18 patients treated with donor stool administered via a nasogastric tube». Clin Infect Dis, 36, 5, 2003, pàg. 580–5. Arxivat de l'original el 2017-08-09. DOI: 10.1086/367657. ISSN: 1058-4838. PMID: 12594638 [Consulta: 29 maig 2019].
  5. ↑ Sanders WE, Sanders C «Modification of normal flora by antibiotics: effects on individuals and the environment». A: New Dimensions in Antimicrobial Chemotherapy. Churchill Livingstone, New York, 1984, pàg. 217–241.
  6. ↑ Nurmi E, Rantala M «New aspects of Salmonella infection in broiler production». Nature, 241, 5386, 1973, pàg. 210–211. DOI: 10.1038/241210a0. ISSN: 1476-4687.
  7. ↑ Borody T, Warren E, Leis S, Surace R, Ashman O, Siarakas S «Bacteriotherapy using fecal flora: toying with human motions.». J Clin Gastroenterol, 38, 6, 2004, pàg. 475–83. DOI: 10.1097/01.mcg.0000128988.13808.dc. PMID: 15220681. PDF Arxivat 2007-09-28 a Wayback Machine.
  8. ↑ Schwan A, Sjölin S, Trottestam U, Aronsson B «Relapsing clostridium difficile enterocolitis cured by rectal infusion of homologous faeces». Lancet, 2, 8354, 1983, pàg. 845. PMID: 6137662.
  9. ↑ Paterson D, Iredell J, Whitby M «Putting back the bugs: bacterial treatment relieves chronic diarrhoea». Med J Aust, 160, 4, 1994, pàg. 232–3. ISSN: 0025-729X. PMID: 8309401.
  10. ↑ Borody T «"Flora Power"-- fecal bacteria cure chronic C. difficile diarrhea». Am J Gastroenterol, 95, 11, 2000, pàg. 3028–9. ISSN: 0002-9270. PMID: 11095314. PDF Arxivat 2008-07-19 a Wayback Machine.
  11. ↑ Vigvári S, Vincze Á, Solt J, Sipos D, et al «Experiences with fecal microbiota transplantation in Clostridium difficile infections via upper gastrointestinal tract» (en anglès). Acta Microbiol Immunol Hung, 2018; Des 26, pp: 1-10. DOI: 10.1556/030.65.2018.051. ISSN: 1217-8950. PMID: 30585500 [Consulta: 29 maig 2019].
  12. ↑ Wang S, Xu M, Wang W, Cao X, et al «Systematic Review: Adverse Events of Fecal Microbiota Transplantation» (en anglès). PLoS One, 2016 Ag 16; 11 (8), pp: e0161174. DOI: 10.1371/journal.pone.0161174. PMC: 4986962. PMID: 27529553 [Consulta: 31 maig 2019].
  13. ↑ Borody T, Warren E, Leis S, Surace R, Ashman O «Treatment of ulcerative colitis using fecal bacteriotherapy». J Clin Gastroenterol, 37, 1, 2003, pàg. 42–7. DOI: 10.1097/00004836-200307000-00012. ISSN: 0192-0790. PMID: 12811208.
  14. ↑ Hsu WH, Wang JY, Kuo CH «Current applications of fecal microbiota transplantation in intestinal disorders» (en anglès). Kaohsiung J Med Sci, 2019; Abr 24, pp: 1-5. DOI: 10.1002/kjm2.12069. ISSN: 2410-8650. PMID: 31017741 [Consulta: 1r juny 2019].
  15. ↑ Mcilroy, JR; Segal, JP; Mullish, BH; Quraishi, MN; et al «Current and future targets for faecal microbiota transplantation» (en anglès). Human Microbiome Journal, 2019 Mar; 11, pp: 100045. DOI: 10.1016/j.humic.2018.08.004. ISSN: 2452-2317 [Consulta: 29 maig 2019].
  16. ↑ Kang DW, Adams JB, Coleman DM, Pollard EL, et al «Long-term benefit of Microbiota Transfer Therapy on autism symptoms and gut microbiota» (en anglès). Sci Rep, 2019 Abr 9; 9 (1), pp: 5821. DOI: 10.1038/s41598-019-42183-0. PMC: 6456593. PMID: 30967657 [Consulta: 1r juny 2019].
  17. ↑ Dias, D; Sousa, S; Molezini, F; Ferreira, H; de Campos, R «Efficacy of faecal microbiota transplantation for treating acute colitis in horses undergoing colic surgery» (en anglès). Pesq Vet Bras, 2018 Ag; 38 (8), pp: 1564-1569. DOI: 10.1590/1678-5150-pvb-5521. ISSN: 0100-736X [Consulta: 29 maig 2019].

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Bacterioteràpia_fecal&oldid=33106718»