Baetulo

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia físicaBaetulo
Termes baetulo.jpg
Termes romanes de Baetulo
Tipologia jaciment arqueològic
Nom iber Baitolo
Nom llatí Baetulo
Ubicació
País Catalunya
Localització Badalona
Característiques
Altitud 20 m
Intervencions
Excavacions Inicis segle XX-Actualitat
Arqueòlegs Josep Maria Cuyàs i Tolosa
Joaquim Font i Cussó
Josep de Calassanç Serra i Ràfols
Pepita Padrós i Martí
Montserrat Comas Solà
Períodes històrics Inicis segle I aC - Alta Edat Mitjana
Troballes Termes
Decumanus, Cardo Maximus i un conjunt de botigues i habitatges
Domus dels Dofins
Domus de l'Heura
Piscina privada (Jardí de Quint Licini)
Venus de Badalona
Tabula Hospitalis
Conducte d'aigües
Fonaments del teatre romà
Restes d'un carrer i d'un podi
Restes de la base del temple a l'església Santa Maria
Esteles ibèriques

Bé cultural d'interès nacional
Declaració 7 novembre 1995
Bé d'interès cultural
Identificador RI-55-0000107
Activitat
Gestor Museu de Badalona
41° 27′ 09″ N, 2° 14′ 50″ E / 41.45248889°N,2.24726111°E / 41.45248889; 2.24726111
Modifica dades a Wikidata

Baetulo (prèviament la ibèrica Baitolo) és el nom de la ciutat que fundaren els romans en un turó vora el mar cap a l'any 100 aC,[1] on actualment se situa la ciutat de Badalona. El recinte emmurallat de la ciutat ocupava un espai aproximat d'11 hectàrees i formava part d'un projecte de fundacions properes al litoral mediterrani.[2] Cal destacar l'excepcionalitat de Baetulo, ja que a Catalunya hi ha pocs exemples de ciutats habitades en l'actualitat que tinguin unes restes d'aquesta magnitud. La declaració de Baetulo com a Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN) el 1995, confirmà definitivament aquesta excepcionalitat.

Història de Baetulo[modifica]

La ciutat va ser fundada pels romans ex novo sobre el turó d'en Rosés, limitat per les rieres de Canyet i Matamoros, i el mar. La data de fundació s'acostuma a situar al voltant de l'any 100 aC, gràcies als estudis a partir dels estrats d'anivellació i la preparació del terreny per a construir-hi; per les restes arqueològiques, principalment materials ceràmics de vernís negre procedents d'excavacions antigues i, per tant, sense un context estratigràfic; i pel sistema constructiu del recinte emmurallat. Tanmateix, la ciutat romana és mencionada en l'obra de Pomponi Mela De Chorographia, de l'any 43-44 dC i en la Naturalis Historiae de Plini, del segle I dC.[3]

Dissenyada sobre un pla ortogonal,[1] Plini qualifica Baetulo en la seva obra d'oppidum civium romanorum, una fortificació de ciutadans romans, que ha dut a afirmar que aquesta fundació es va fer amb una aportació de colons immigrants itàlics. A més d'urbana defensiva, neix també com una forma de complir la reforma de l'exèrcit de Màrius, en la qual s'incloïa el repartiment de terres entre els legionaris veterans. El repartiment entre els colons serà d'una propietat petita i mitjana, i la colonització per tot el territori de Baetulo serà prou dispersa.[3] Amb el temps, la ciutat també es va tancar dins d'una muralla.[1]

Fou una ciutat molt dinàmica.[1] Sobretot durant el període de més prosperitat, l'època d'August, amb una economia agrícola especialitzada en la producció i exportació de vi, i que s'estendrà fins a bona part del segle I dC. Es pensa que durant aquest període es dugué a terme un embelliment de la ciutat i una renovació dels antics edificis.[3]

A partir de finals del segle I dC i durant el segle II, la ciutat sofreix canvis, amb la inutilització de canalitzacions i clavegueram, així com el canvi de funció d'algunes de les cases benestants de la part alta de la ciutat, per una nova activitat artesanal, industrial o comercial, o fins i tot residències més humils, mentre que les residències de les famílies benestants es traslladarien a les villae disperses pel territori.[3] Tanmateix, en aquest moment, justament a finals del segle I dC, Baetulo assoleix la categoria de municipium[1] i el ius latii, d'ençà, es troben documentats en les institucions i els seus magistrats en documents epigràfics.[3]

Tot i que ençà el segle III la ciutat comença a decaure, s'ha documentat estratigràficament una continuïtat d'hàbitat a la part baixa de la ciutat fins a les darreries del segle V i els inicis del segle VI, amb diverses fases constructives i cronològiques.[3]

Història de les excavacions[modifica]

Una de les pollegueres de la muralla trobades durant les excavacions de 1934-1936
Estela ibèrica del museu

Les restes arqueològiques de Baetulo es van començar a excavar de manera regular des del segle XX. Abans de la Guerra civil, fou l'Agrupació Excursionista de Badalona, fundada el 1925, la que encapçalà la secció d'arqueologia i història de la ciutat.[4] Durant la guerra, entre 1934 i 1936, Joaquim Font i Cussó excavà en el Clos de la Torre, uns terrenys sense edificar des de l'edat mitjana, posant al descobert nombroses restes, com una Venus o unes pollegueres de la muralla. En la mateixa època, s'impulsa un primer museu propietat de l'agrupació. Al final de la guerra, el 1940, moltes troballes foren espoliades i traslladades a Barcelona i l'agrupació fou dissolta.[5]

Després de la guerra, fou Josep Maria Cuyàs qui reprengué les excavacions de les restes romanes, però només ho podia fer en moments puntuals, bàsicament per motiu d'obra, fins a 1954, quan Josep de Calassanç Serra i Ràfols el nomena Comissari d'Excavacions Locals de Badalona. Les excavacions esdevingueren més nombroses i les restes més importants. El 1955, Cuyàs va descobrir les termes de Baetulo, i pel seu magnífic estat de conservació, a les autoritats els va resultar impossible el soterrar-les o ignorar-les.[6] El mateix any es posa la primera pedra del museu, que se situarà sobre les termes, i que fou inaugurat el 1966.[7]

El 1979, es va tornar a excavar el solar del Clos de la Torre, ja que s'hi volia construir uns edificis destinats a habitatges i a la projecció d'una plaça. Un cop construït l'edifici, fou declarat il·legal pel Tribunal Superior de Justícia, s'enderroca i passa a propietat pública. Es torna a excavar ara en extensió, i com a conseqüència de la importància de les restes trobades, la decisió per part del Museu i l'Ajuntament va ser conservar el terreny com a zona arqueològica i representà una nova línia d'actuació pel que fa a la preservació del patrimoni badaloní.

Durant els anys setanta i vuitanta, també s'inicia una lluita per aconseguir el retorn de les restes arqueològiques de Badalona que es trobaven al Museu Arqueològic de Barcelona. El 1981, s'aconsegueix el retorn de la Venus de Badalona i, posteriorment, la Tabula Hospitalis, l'estela ibèrica de can Peixau o les pollegueres de la muralla.[5]

A banda del nucli urbà, circumscrit al barri de Dalt de la Vila, a Badalona també s'han excavat un seguit de vil·les escampades per l'actual territori badaloní, algunes de les quals ja no es conserven avui dia, com can Peixau, al Raval, on es trobà una estela ibèrica.[5] Aquestes vil·les eren centres de producció agrícola i ramadera situades en àmbits rurals.

Actualment, s'ha seguit excavant i fent noves aportacions tant científiques com de caràcter patrimonial a la ciutat. Una de les darreres estava relacionada amb les obres de l'estació de Badalona-Pompeu Fabra, on es trobaren uns forns d'àmfores i altres restes de menor importància que foren traslladades al museu; el jaciment no fou conservat.[8]

Restes arqueològiques[modifica]

Espais visitables[modifica]

Mosaic de la casa dels dofins, amb aquests animals com a decoració característica
  • Termes, Decumanus i exposició permanent al subsòl del Museu de Badalona i de la plaça de Font i Cussó: aquests espais abans estaven separats; el 2008, es va presentar el projecte de remodelació del museu i la connexió de l'espai de les termes amb el Decumanus; l'exposició permanent s'exposava a la planta baixa del museu, amb peces habituals com la Venus de Badalona o la Tabula Hospitalis.[9] Fou traslladada al subsòl, incorporant noves peces cedides i retornades principalment des del Museu d'Arqueologia de Catalunya. El 2010, es duen a terme les obres que van ampliar el jaciment fins a crear un nou espai de 3.400 m2 i amb una museïtzació totalment renovada.[10] Les termes eren els banys públics de la ciutat, situades a la seva part inferior: es divideix en els tres àmbits de temperatura: frigidarium, tepidarium i caldarium, a més de la palestra —on es feien exercicis gimnàstics— i el peristil —petit jardí—. D'altra banda, sota la plaça de Font i Cussó, trobem un espai proper a la zona del fòrum, el decumanus i el cardo maximus amb un conjunt d'insulæ —habitatges— i a l'altra banda, tabernæ —botigues—.[2]
  • Domus dels Dofins: excavada el 1984 en un solar del carrer de Lladó, allà on es coneixien les restes d'una casa romana excavada per Serra i Ràfols i l'Institut d'Estudis Catalans als anys vint. L'aparició de la domus, única casa conservada, fins al moment, a Badalona d'aquest tipus d'habitatge de classe alta romana, i la importància dels mosaics que encara s'hi conservaven van fer replantejar la construcció d'un edifici de pisos que s'hi havia projectat, i es deixà la planta baixa lliure d'edificació per deixar les restes visibles i visitables des del 2008, els caps de setmana.
Conducte d'aigües del carrer Pujol
  • Jardí de Quint Licini: són les restes d'una piscina romana d'una domus, construïda a finals del segle I dC. Se situa en el subsòl de la plaça de l'Assemblea de Catalunya, davant de la via Augusta. Possiblement va pertànyer a Quint Licini, un patrici protagonista del pacte signat amb els baetulonenses a la Tabula Hospitalis el 98 dC. Consta d'una recreació virtual de com hauria sigut el jardí.[11][12]
  • Conducte d'aigües: únic conducte d'aigües romà conservat a Badalona, construït en volta de canó, recoberta de calç i ceràmica, i emprat en època de Tiberi per a proveir la ciutat d'aigua. Actualment, és l'únic conducte d'aquest tipus visitable a Catalunya, en un tram de 40 metres, dels 98 que se'n conserven. El seu accés es troba al carrer d'en Pujol.[13][14]

Espais de visita restringida[modifica]

Fonaments del teatre romà a la vista des del carrer de les Eres

Aquests espais es poden visitar en jornada de portes obertes, coincidint normalment amb l'acte de la Magna Celebratrio.

  • Domus de l'Heura: casa situada just al costat de la domus dels Dofins al carrer de Lladó; el seu descobriment fou l'any 1999 en enderrocar una casa per construir-hi un habitatge. Les seves característiques, molt similars a l'altre domus del mateix carrer i les seves dimensions, més grans que l'anterior, així com la seva decoració de mosaics i elements decoratius, han permès deixar la planta baixa visible al públic i edificar-hi a sobre. S'estan duent a terme les obres de restauració i consolidació de la casa.
  • Teatre romà: tot i la coneixença del teatre romà de Badalona pels plànols actuals de la ciutat i les escasses prospeccions que en aquest sector s'hi han fet, fins a l'any 2000 no es va poder constatar la seva presència en descobrir-se'n part dels fonaments. És visible des del carrer de les Eres.
  • Restes de la plaça de la Constitució: aparegudes en excavar aquesta plaça per obres en un edifici. Es va trobar part d'un carrer i una claveguera, així com els fonaments d'un gran podi o petit temple relacionats amb el teatre romà. D'acord amb la importància i la monumentalitat, es va plantejar a la immobiliària la possibilitat d'integrar aquestes estructures dins la nova edificació, que hi donà el vistiplau.[15]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Baetulo Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Mestre i Campi, Jesús (director). Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 84, entrada: "Badalona". ISBN 84-297-3521-6. 
  2. 2,0 2,1 Rotger, Agnès; Manyné, Joan «Baetulo torna a la vida». Sàpiens. Grup Cultura 03, 105, Juliol 2011, pàg. 36-42. ISSN: 1695-2014.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Guitart i Duran, Josep; Padrós i Martí, Pepita «La ciutat romana de Baetulo (Badalona): història i urbanisme». Espais: revista del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 31, 1991.
  4. Redacció «Josep Maria Cuyàs i Joaquim Font i Cussó inclosos a "La nissaga catalana del món clàssic"» (en català). , 29-06-2011 [Consulta: 28 juny 2013].
  5. 5,0 5,1 5,2 García Riera, J «Fallece el descubridor de la "Venus de Badalona"» (en castellà). La Vanguardia, 16-06-1988 [Consulta: 12 juliol 2013].
  6. Padrós i Cuyàs, Josep Maria «Gaietà Soler i la seva influència dins la historiografia arqueològica badalonina, els darrers cent anys». Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, 4-5, 1990.
  7. Madueño, Jaume; Sayrach «Josep Maria Cuyàs i Tolosa, un autodidacta que ha dedicado su vida a estudiar la historia de Badalona» (en castellà). La Vanguardia, 18-12-1983.
  8. «Compte enrere perquè el metro arribi al centre de Badalona l'estiu que ve». Vilaweb, 13-09-2009 [Consulta: 11 desembre 2013].
  9. «Dossier d'inauguració». Museu de Badalona, 2010.
  10. Membrives, Marta «Badalona mostra al món el llegat romà més espectacular». El Punt Avui+, 18-12-2010 [Consulta: 10 desembre 2013].
  11. «El Jardí de Quint Licini». Museu de Badalona. [Consulta: 11 desembre 2013].
  12. «Inauguració del Jardí de Quint Licini». Vilaweb, 28-03-2007 [Consulta: 11 desembre 2013].
  13. «Conducte d'aigües». Museu de Badalona. [Consulta: 11 desembre 2013].
  14. «Conducte d'aigües». Ajuntament de Badalona. [Consulta: 11 desembre 2013].
  15. Padrós Martí, Pepita; Comas Solà, Montserrat. «Memòria de la intervenció arqueològica realitzada a la Plaça Constitució, 10-11. Ciutat romana de Baetulo (Badalona, Barcelonès)». Generalitat de Catalunya: Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, 2000. [Consulta: 11 desembre 2013].

Vegeu també[modifica]