Baiocasses

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Baiocassis)
No s'ha de confondre amb Viducasses.
Infotaula de grup humàBaiocasses
Tipustribu
Part degals (armoricans)

Els baiocasses (llatí: Baiocasses) foren un poble gal de la Lugdunense que apareix a "Notitia", esmentat també per Plini el Vell com a Badiocasses o Viducasses[1] i per Ausoni com a Baiocassis. Vivien prop dels osismes, vènets i lexovis, i també dels Viducasses si és que eren un poble diferent. Es creu que el seu nom s'ha conservat en l'actual Bayeux al departament de Calvados.

Etimologia[modifica]

Estàter de billó dels Baiocasses

L'origen del nom és incert: podria venir de *Badio-cassi o millor de *Bodio-cassi. Es basa en el terme gal casse (diferent de cassi-),[2] sense etimologia clarament definida, però present en el nom d'altres pobles del nord de la Gàl·lia: Veliocassi (Vexin), Viducassi (Vieux), etc. L'arrel podria aparèixer també en el nom del roure en francès, chêne (de *cassano- o *cassino-). El lingüista Pierre-Yves Lambert[3] hi veu el significat d'embullar-se, enredar-se, equiparable a l'irlandès antic cas, retorçat, embullat, arrissat. Es pot comparar també Bodio-casses amb l'irlandès antic Buide-chass « dels rínxols rossos ».

El significat de l'etnònim podria ser, doncs, « (els qui tenen) la cabellera rossa »[4] o més exactament, « (els qui tenen) els rínxols rossos », nom que es pot explicar pel pentinat característic dels celtes.[5] D'altra banda, els rínxols semblen ben representats a la imatge de l'estàter encunyat pels baiocasses inclosa en aquest article: sobre el perfil del cap humà hi ha un senglar enclòs dins els remolins que surten dels estilitzats cabells i les corretges de guerra celtes. El pentinat de l'home podria justificar l'etimologia Bodio-cassi.

Noms i ubicacions alternatives[modifica]

Aquest grup fou possiblement el que Ptolemeu esmentà com a Vadicassis, amb capital a Noeomagus i situats possiblement entre Meaux i Soissons, al Valois (Vadisus al segle IX i Vadensis més tard). Plini, en canvi, els esmenta al costat dels Andecavi, Viducassis, Vadiocasses i Unel·les, i en altres llocs esmenta els Bodiocasses.

Referències[modifica]

  1. Plini el Vell, Història Natural 4.107 (Edició llatina).
  2. Xavier Delamarre, Dictionnaire de la langue gauloise, éditions errance 2003.
  3. La langue gauloise, éditions errance, 1994.
  4. Christian-J. Guyonvarc'h i Françoise Le Roux, Les Druides, p. 366, Ouest-France Université, coll. « De mémoire d'homme : l'histoire », Rennes, 1986, ISBN 2-85882-920-9
  5. Xavier Delamarre, Op. Cit.