Bajo Caracoles

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaBajo Caracoles
Bajo Caracoles - panoramio - yellow cab.jpg
Modifica el valor a Wikidata

Localització
 47° 26′ 36″ S, 70° 55′ 35″ O / 47.4433283°S,70.9265192°O / -47.4433283; -70.9265192Coord.: 47° 26′ 36″ S, 70° 55′ 35″ O / 47.4433283°S,70.9265192°O / -47.4433283; -70.9265192
EstatArgentina
ProvínciaProvíncia de Santa Cruz
DepartamentDepartament Río Chico Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Altitud613 m Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari

Bajo Caracoles és un petit poble d'uns 33 habitants[a] del departament Río Chico, a la província de Santa Cruz (Argentina). Està situat enmig de l'estepa patagònica, en una planície d'origen volcànic. Es troba a 330 km de Gobernador Gregores (cap del departament), 128 de la ciutat i cap de departament Lago Argentino Perito Moreno i a uns 40 de la cova de les Mans (Patrimoni Cultural de la Humanitat), molt a prop del recent creat Parc Nacional Patagònia. Aquest fet i sumat que està a un encreuament de la ruta Nacional 40 i la ruta Nacional 39, el fan un punt de parada per a diferents itineraris turístics i de transport. D'aquesta manera el petit poble té una economia basada en serveis i turisme. Altres punts d'interés proper a aquest indret són el cerro San Lorenzo i el Llac Pueyrredón.[1]

Durant la segona meitat del segle XIX fou un lloc de pas per les expedicions que exploraren la regió. Durant els anys 20 del segle XX Francisco José Folch fundà l'actual llogaret juntament amb altres comerciants van establir un bar-hostal per tal de donar provisions als viatgers i residents de les estancies properes. L'origen del nom es deu a que a les proximitats hi ha abundants fòssils del gènere Crioceras, un ammonit (animal del juràsic i cretaci en forma de caragol).[2]

Notes[modifica]

  1. Dades del 2010 del cens nacional de l'INDEC.

Referències[modifica]

  1. Lorena López. Región del Parque Patagonia. 
  2. «Bajo Caracoles - Ruta 40. Guía Turística sobre la Ruta 40». TurismoRuta40. [Consulta: 13 setembre 2020].