Bakhmut (Donetsk)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Bakhmut (Ucraïna))
Per a altres significats, vegeu «Bakhmut».
Infotaula de geografia políticaBakhmut
Бахмут (uk) Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
EpònimBakhmutka Modifica el valor a Wikidata
Localització
Map
 48° 35′ 41″ N, 38° 00′ 03″ E / 48.5947°N,38.0008°E / 48.5947; 38.0008
EstatUcraïna
Óblastprovíncia de Donetsk
Raionraion de Bakhmut
Comunacomuna de Bakhmut Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població
Total71.094 (2022) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat1.708,99 hab./km²
Geografia
Superfície41,6 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud200 m Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Creació1571
Esdeveniment clau
batalla de Bakhmut (dècada del 1910)
batalla d'Artemivsk (2014)
batalla de Bakhmut (2022) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal84500–84510 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Altres
Lloc webartemrada.gov.ua Modifica el valor a Wikidata
Plaça de la Llibertat

Bakhmut (en ucraïnès i en rus Бахмут) és una ciutat de la província de Donetsk, Ucraïna, centre administratiu del raion de Bakhmut. Es troba a la vora del riu Bakhmutka.

De 1924 a 2016, la ciutat es va anomenar Artemivsk (ucraïnès: Артемівськ). El 4 de febrer de 2016, la Rada Suprema d'Ucraïna va confirmar el canvi de nom de la ciutat tornant a l'original.[1]

Durant la invasió russa d'Ucraïna de 2022, Bakhmut va quedar greument malmesa pel conflicte. Durant el conflicte la població de la ciutat es va reduir a menys de 5000 persones.[2] Durant la primera setmana de 2023, en especial el 6 i 7 de gener de 2023, es va produir una intensificació de l'ofensiva russa sobre Bakhmut per part dels mercenaris de Wagner sobretot, intentant però un encerclament a través de Soledar, que va ser presa el dia 11, i Krasnopolivka i Krasna Hora, davant la impossibilitat de l'atac frontal.[3]

Demografia[modifica]

A principis de 2022 la població s'estimava en 71.094 habitants.

Segons el cens de 2001 la llengua materna de la majoria dels habitants, el 62%, és el rus; del 35% l'ucraïnès; del 0,19% l'armeni; del 0,15% el romaní i del 0,1% el bielorús. Per origen ètnic en canvi la majoria eren ucraïnesos, 69.4%; russos 27.5%; bielorussos 0.6%; armenis 0.3%; romanesos 0.2%; jueus 0.2%[4][5]

Història[modifica]

Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient.
Podeu col·laborar-hi si coneixeu prou la llengua d'origen. També podeu iniciar un fil de discussió per consultar com es pot millorar. Elimineu aquest avís si creieu que està solucionat raonablement.

Bakhmut (en rus rus: Бахмут) va ser fundat el 1571 com un lloc de vigilància fronterer sobre el riu Bajmutka, afluent del Donets. Després va ser transformat en una vila fortificada. El 1701, Pere I va ordenar construir una fortalesa i canviar el nom del poble de Bahmut a Bàjmut. La fortalesa acabada el 1703 va ser la base de la ciutat que es va desenvolupar posteriorment. El 1704 Pere I va emetre un ucàs permetent als cosacs establir-se en Bakhmut .

En la tardor de 1705 un destacament de cosacs liderats per l'ataman Kondrati Bulavin va ocupar les salines Bakhmut, iniciant la que més tard es va convertir en la Rebel·lió de Bulavin, Bulavin va mantenir el control de la ciutat fins al 7 de març 1708, quan va ser capturat per les tropes governamentals.[6] Des del 1708 fins al 22 d'abril de 1725, Bakhmut va estar inclòs en la Gubèrnia d'Azov i el 29 de maig de 1719 es va convertir al centre administratiu de la província de Bakhmut dins d'aquesta gubèrnia.[7] El 30 de setembre de 1732 a la ciutat va ser construïda i consagrada l'església de la Intercessió. Des del 1753 fins al 1764, fou el centre administratiu del territori d'Eslau-Sèrbia, creat per la Rússia Imperial i habitat per colons procedents de Sèrbia i altres països.

El 1783 Bakhmut va rebre l'estatut de ciutat, dins de la gubèrnia de Iekaterinoslav.[8] Hi havia 29 pous de producció de la sal, es fabricava maons, espelmes, sabó i vivien 1.700 persones. Bakhmut es va convertir en un centre comercial amb 150 tendes, un hospital, tres escoles, dos col·legis privats i una escola dominical per als fills dels treballadors. El 1875 es va inaugurar l'aqüeducte. Se celebraven les festes del 12 de juliol, dia dels apòstols Pere i Pau i del 21 de setembre, dia de la Nativitat de la Verge.

El 25 de gener de 1851, la ciutat es va convertir en un municipi, amb Vasili I. Perxin com a alcalde. El 1876 en la conca del Bakhmútskaia es van descobrir grans jaciments de sal de roca, i va augmentar ràpidament el nombre de mines i pous. El 1874 IP Skamaranga inaugura planta solevarotxni, que va donar 2 milions de lliures de sal per any. Des del 1879 diverses empreses públiques comencen a construir les mines de sal. La producció de sal ha aconseguit el 12% de Rússia.

Després de la construcció del ferrocarril Khàrkiv-Bakhmut-Popàsna es van establir empreses productores d'alabastre, guix, maó, taulell i refrescs. A principis del segle xx va començar a desenvolupar la metal·lúrgia. El 1900 quan es pavimentaren els carrers, la ciutat tenia 76 petites empreses industrials, que empraven 1.078 treballadors i quatre mines de sal amb 874 treballadors. El 1913 hi havia dos hospitals amb 210 llits, quatre escoles secundàries i dues de formació professional, sis escoles de classe única, quatre escoles parroquials i una biblioteca privada.

El 27 de desembre de 1919, es va establir a la ciutat el poder soviètic.

La República Socialista Soviètica d'Ucraïna va establir la gubèrnia de Donetsk, que el 12 d'octubre de 1920 va transferir la seva capital a Bakhmut i per 1921 controlava tota la regió. El 1923, hi havia 36 empreses en Bakhmut, entre elles una fàbrica de peces de fosa per a l'agricultura, mines de sal i una fàbrica de sabates. El 1924 el nom de la ciutat va ser canviat d'Artiòmovsk, en honor d'"Artiom" (en rus Артём), Fiodor Serguéiev, un bolxevic rus, capdavanter de la República Soviètica de Donetsk, que va viure i va treballar a la ciutat rus: Артём els primers anys de la revolució.

Entre el 31 octubre 1941 i el 9 maig 1943, les tropes nazis van ocupar Artiòmovsk.

Cellers de xampany.

Des del 1951, la ciutat compta amb el Celler Artémivsk, una gran planta productora de vins espumosos i xampany, el cicle dels quals de producció es realitza sota terra a una profunditat de més de 72 m, en els túnels d'antigues mines.

El 1954 es va establir una fàbrica de metalls no ferrosos.

Des de 1964 funciona l'Institut de Recerca Científica de la Indústria de la Sal (VNIIsoly), ara UkrNIIsoly.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bakhmut
  1. ↑ «Decommunisation continues: Rada renames several towns and villages | UNIAN» (en anglès). Unian, 11-06-2022. Arxivat de l'original el 11 juny 2022. [Consulta: 31 desembre 2022].
  2. ↑ «‘I want to live, not just survive’: Residents flee war-torn Bakhmut in eastern Ukraine» (en anglès). France 24, 15-12-2022. [Consulta: 31 desembre 2022].
  3. ↑ Ejércitos, Revista. «Guerra de Ucrania - Día 318 -» (en castellà), 07-01-2023. [Consulta: 8 gener 2023].
  4. ↑ «Національний склад та рідна мова населення Донецької області. Розподіл постійного населення за найбільш численними національностями та рідною мовою по міськрадах та районах.» (en ucraïnès), 07-02-2012. [Consulta: 31 desembre 2022].
  5. ↑ «Ukrcensus.gov.ua» (en ucraïnès), 16-01-2018. [Consulta: 31 desembre 2022].
  6. ↑ ВОССТАНИЕ КРЕСТЬЯН И КАЗАКОВ ПОД РУКОВОДСТВОМ БУЛАВИНА; Энциклопедия Кругосвет.
  7. ↑ БАХМУТСЬКА ПРОВІНЦІЯ; Енциклопедія історії України.
  8. ↑ "Бахмут"; Энциклопедический словарь Брокгауза и Ефрона: В 86 томах (82 т. и 4 доп.). — СПб., 1890—1907.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Bakhmut_(Donetsk)&oldid=31400885»