Balança fiscal

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

La balança fiscal és la diferència entre la despesa efectuada pel sector públic estatal en un territori i el volum d'ingressos fiscals que es generen en aquest territori,[1] en forma de despesa pública o transferències. A diferència de la balança de pagaments, a les balances fiscals les falta una metodologia ben definida amb acceptació general.[2]

Mètodes de càlcul[modifica]

Existeixen quatre maneres de calcular la balança fiscal, segons com imputem la despesa, el Mètode del flux monetari que imputa la despesa executada en un territori concret, i el Mètode del Flux Benefici o de càrrega del benefici'', que afegeix el valor afegir de la despesa feta a altres territoris,[3] i si es contempla el dèficit pot ser amb Balances neutralitzades o Balances no neutralitzades.[4]

Desequilibri fiscal[modifica]

Desequilibri fiscal és el terme que fan servir els governs per descriure el desequilibri monetari entre els governs nacionals, els governs menors, que en depenen, com ara els estats o les províncies.

  • El desequilibri fiscal vertical té lloc quan les inversions dels diferents nivells de govern, són menors que les seves responsabilitats de despesa. Això comportarà pagament de transferències de la part deutora cap a la part receptora (compensació fiscal vertical).
  • El desequilibri fiscal horitzontal té lloc quan les diferents regions d'un país tenen diferents possibilitats d'oferir serveis, degut a les diferents possibilitats de finançament. Això pot succeir si hi ha regions que poden rebre més finançament dels impostos que altres regions, o bé si el cost d'aquests serveis és més alt en certes regions.

Aquesta situació es rectifica correntment amb pagament de transferències cap a les regions que ho necessiten (anivellament fiscal horitzontal).

La discussió sobre el desequilibri fiscal i l'anivellament va ser especialment important a l'esborrany de la nova constitució de l'Iraq. Va ser un punt en què es van encallar les negociacions de la redacció de l'esborrany - donat que les regions riques en jaciments de petroli cercavent minimitzar les transferència de fons, mentre que altres regions intentaven aconseguir el màxim de pagament d'anivellament.

A Catalunya[modifica]

La balança fiscal de Catalunya de l'any 2010 s'ha calculat segons les dues aproximacions metodològiques estàndards: la del flux monetari i la del flux del benefici. Segons el mètode del flux monetari, Catalunya aporta el 19,4% del total d'ingressos de l'Administració central i rep el 14,2% de la despesa total de l'Estat. Per tant, Catalunya contribueix amb una proporció superior al seu pes en el PIB estatal (18,6% l'any 2010) i, en canvi, rep una fracció de despesa que no arriba al pes de la seva població sobre el conjunt de l'Estat (16%). El mètode del flux monetari és el que millor captura l'impacte d'estímul de la despesa de l'Administració central sobre les economies receptores i esdevé el més rellevant en èpoques de crisi econòmica i taxes d'atur elevades.[5]

Segons el mètode del flux monetari, el dèficit fiscal de Catalunya l'any 2010 va ser de 16.543 milions d'euros, equivalents al 8,5% del PIB de Catalunya.

Segons el mètode del flux del benefici el dèficit fiscal català l'any 2010 va ser d'11.258 milions d'euros, que representen un 5,8% del PIB de Catalunya.[5]

Referències[modifica]

  1. Economistes per la independència, 2014, p. 2.
  2. Barberán, Ramón. «Capítulo 12. La estimación de balanzas fiscales regionales en el estado de las autonomías: el estado de la cuestión». A: Desequilibrios territoriales en España y Europa. Barcelona: Ariel, 1999, p. 309. ISBN 84-344-2146-1. 
  3. «Balances fiscals: batalla pel mètode i debat enverinat». Ara, 15-10-2013. [Consulta: 2 gener 2015].
  4. Economistes per la independència, 2014, p. 4.
  5. 5,0 5,1 «Dèficit fiscal». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: Maig 2013].

Vegeu també[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Economistes per la independència. El que cal saber sobre el dèficit fiscal. ANC, 2014. ISBN 2014.