Balawaristan

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaBalawaristan

Localització
PakistanNorthern.png Modifica el valor a Wikidata
 35° 35′ N, 75° 09′ E / 35.58°N,75.15°E / 35.58; 75.15
Bandera tradicional del Balawaristan

El Balawaristan (part d'ella actualment es diu Gilgit-Baltistan) era una part al nord-est de Pakistan. És format per tres territoris:[1] Al nord-oest el Brooshaal (dintre del qual Gilgit i Nagar), al sud-oest el Dardistan i a l'est el Baltistan.

En aquesta regió van existir petits estats durant el període de l'Índia Britànica: Yasen (o Yasin), Punial, Gupis, Ishkoman, Gilgit, Nagar (Nagir), Hunza, Astore i Chilas. La Gran Bretanya va posar aquest estats sota sobirania feudal del maharaja de Jammu i Caixmir.

L'estat de Yasen al seu torn era sobirà feudal fins al 1860 dels estats de Chilas, Gupis, Ishkoman i un estat anomenat Mestuch, però després de l'assassinat de l'espia britànic coronel George Hayward el 1860 a mans del sobirà de Yasen, els britànics van separar Gupis i Ishkoman de Yasen, i Mestuch va passar a dependre de Chitral; només Chilas i els petits estats de Darel i Tangir van romandre sota dependència de Yasen fins i tot després de 1947.

Altres estats de la zona, Rundu, Kharmang, Skardu i alguns més, depenien del regne de Ladakh i del regne d'Astore, que al seu torn eren dependents de Jammu i Caixmir.

El 17 de juliol de 1947 el maharajà de Jammu i Caixmir va proclamar la incorporació dels petits estats al Caixmir, coneguts sota el nom d'estats de Gilgit-Baltistan o Filgit-Wazarat, formant la Província de la Frontera de Gilgit. El general de brigada Ghansara Singh fou nomenat governador. Als nou dies de la presa de possessió del càrrec, és a dir l'1 de novembre de 1947, una revolta popular a Gilgit el va deposar i va assumir el comandament el capità Mirza Hassan Khan, un oficial local del 6è d'infanteria de Jammu & Kashmir, que va encapçalar la rebel·lió contra el maharajà. Es va proclamar la República de Gilgit sota la presidència de Raja Shah Raees khan, amb Mirza Hassan Khan com a comandant en cap. El comandant local britànic, major Brawn, oposat a la rebel·lió, va intentar fugir a Chitral però fou arrestat.

Es va demanar ajut al Pakistan que va enviar als seus oficials: en primer lloc el magistrat Sardar Alam, que va manejar en benefici del Pakistan les diferències religioses entre xiïtes, sunnites i ismaïlites, i va passar a controlar l'administració; el 16 de novembre de 1947 es va declarar annexionada la República como ja s'havia fet amb altres territoris que eren part del Balawaristan (Chitral i Chinaki Kohistan) i Sardar Alam va esdevenir «political agent» de la regió. Aquest càrrec es va convertir més tard en resident, després resident comissionat, després comissionat, després cap comissionat, després administrador, i finalment Cap Secretari i Cap Executiu. El 1948 la regió del Baltistan (governada per una dotzena de petits sobirans) va passar sota control de l'administració de Sardar Alam.

A aquesta annexió una part de la població s'hi ha oposat, de vegades violentament. Actualment dirigeix la lluita política per la independència nacional, el Front Nacional del Balawaristan (Balawaristan National Front)

Notes[modifica]

  1. Minahan, James B. Ethnic groups of South Asia and the Pacific: an encyclopedia (en anglès). ISBN ISBN 978-1-59884-659-1.. 

Coord.: 35° 35′ N, 75° 9′ E / 35.583°N,75.150°E / 35.583; 75.150