Boga
Typha  | |
|---|---|
 T. latifolia i T. angustifolia | |
| Planta | |
| Tipus de fruit | núcula |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Poales |
| Família | Typhaceae |
| Gènere | Typha L., 1753 |
| Tipus taxonòmic | Typha latifolia |
| Espècies | |
| |
La bova, anomenada també boga o balca (gènere Typha), és un conjunt de plantes herbàcies classificat dins de la família de les tifàcies, i, per tant, monocotiledònia, i de l'ordre de les panadals (Typha angustifolia i T. latifolia).[1][2] Sol créixer a les marjals i zones humides.[3]
Poden arribar a dos metres d'alçada. Les tiges són cilíndriques i sense nusos (com el càlam). Les fulles són ensiformes i embeinadores per la base. Les flors formen una espiga molt densa i peluda, la part inferior de la qual és femenina mentre que la part superior és masculina. Amb aquest material es realitzen seients de cadires.[3] Per a treballar-les, cal tallar les brosses i deixar-les assecar, i per a la seua manipulació convenia que estigueren un poc humides perquè adquiriren un major grau de flexibilitat.[3]
Les Typha són un gènere d'unes poques espècies de plantes herbàcies aquàtiques oriündes de l'hemisferi nord, i avui distribuïdes en bona part del món. Són freqüents en pantans i aiguamolls, formant denses colònies de vegades impenetrables. Les bogueres són moltes vegades un pas important en la dessecació de llacunes i pantans, en formar una capa de dens teixit orgànic sobre el qual es diposita la terra. També tenen un paper important en la capacitat d'autodespol·lució d'estanys i de cursos d'aigua.[4]
Hàbitat[modifica]
La bova apareix als marges lacustres, pantans i aiguamolls, i és una de les primeres espècies a colonitzar-los. T. latifolia es troba en totes les regions temperades de l'hemisferi nord; T. angustifolia, també cosmopolita, suporta pitjor el fred i s'estén per això menys cap al nord. Les restants espècies tenen distribucions més limitades, i T. domingensis és nadiua del sud dels Estats Units i Centreamèrica, mentre que T. laxmannii, T. minima i T. shuttleworthii creixen al sud d'Europa i parts d'Àsia.
Ús[modifica]
La boga assecada es fa servir per fer seients de cadires. El trenat de la boga requereix una gran destresa manual. Hi ha diferents classes de cadires de boga: costurera, xata, catalana, castellana, xaparra, etc. La persona que s'encarrega d'arreglar els seients de boga que s'han fet malbé és l'embogador o cadirer, que solia anar de poble en poble oferint els seus serveis.[5] A Bolívia i Perú tradicionalment es feien barques de boga al llac Titicaca.[5]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Boga |
- ↑ «Boga». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Boga». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Cucó, Gregori i Llop, 1985, p. 41.
- ↑ Nonhof, Cor. «Streefbeelden natte ruigten». Koninklijke Nederlande Natuurhistorische Vereniging. Arxivat de l'original el 2016-03-05. [Consulta: 6 setembre 2015].
- ↑ 5,0 5,1 Ventura, Vicent. «El Cadirer». Castelló Notícies, 28-08-2022. [Consulta: 5 novembre 2023].
Bibliografia[modifica]
- Cucó, Josepa; Gregori, Joan; Llop, Francesc. Bosc i Muntanya, Indústria tradicional, Comerç i serveis. València: Institució Alfons el Magnànim, 1985, p. 349 (Temes d'Etnografia Valenciana, tercer volum). ISBN 84-00-06083-0.