Baldomer Lostau i Prats

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaBaldomer Lostau i Prats
 Diputat al Congrés dels Diputats
Escudo de España 1874-1931.svg
14 d'abril de 1871 – 24 de gener de 1872
← -
Districte Gràcia
 Diputat al Congrés dels Diputats
Escudo de España 1874-1931.svg
18 d'abril de 1893 – 1 de juliol de 1895
Districte Vilafranca del Penedès
Dades biogràfiques
Naixement 1846
Barcelona
Mort 1896
Barcelona
Activitat professional
Ocupació Polític
Altres dades
Partit polític Partit Republicà Democràtic Federal
Modifica dades a Wikidata

Baldomer Lostau i Prats (Barcelona 1846 - 1896) fou un polític català, d'idees republicanes i federalistes.[1]

Era membre del Club dels Federalistes i diputat provincial de Barcelona quan el 27 de novembre de 1869 fou un dels signants del document del Comitè Republicà Federal de la Província de Barcelona, on s'incitava el poble a agafar les armes, i personalment encapçalà la insurrecció federal a Igualada. Es va exiliar a Ais de Provença i el 1872 formà part del Consell Federal de la Secció Regional Espanyola de la Internacional Obrera, de la qual ell va ser un dels primers catalans que s'hi adherí.

Fou elegit diputat a les corts per Gràcia per l'abril del 1871[2] i membre de la diputació de Barcelona el 1872-1873, des d'on tingué un paper destacat en l'efímera proclamació de l'Estat Català els dies 5 i 7 de març de 1873.[3]

Organitzà després les companyies de Guies de la Diputació i lluità contra els carlins; pel novembre del 1873 s'oposà a la dissolució les companyies de Guies i hagué de tornar a exiliar-se. El 1877 s'uní als intents d'organització d'un sindicalisme reformista a Barcelona. Continuà dins el partit federal de Francesc Pi i Margall, i fins i tot el 1883 intervingué activament en el congrés regional a Catalunya i en l'assemblea federal de Saragossa, bé que encapçalà una tendència de caràcter municipalista oposada al federalisme regionalista de Josep Maria Vallès i Ribot. Fou diputat a les Corts espanyoles pel Partit Republicà Democràtic Federal per Vilafranca del Penedès a les eleccions generals espanyoles de 1893.[4] La seva filla fou Teresa Lostau i Espinet, pintora catalana.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Baldomer Lostau i Prats». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Fitxa del Congrés dels Diputats
  3. Duràn i Solà, Lluís. Breu història del catalanisme. vol.1. L'Abadia de Montserrat, 2009, p. 19. ISBN 8498831741. 
  4. Fitxa del Congrés dels Diputats