Baldomera Larra Wetoret

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaBaldomera Larra Wetoret
Baldomera Larra Wetoret.jpg
Biografia
Naixement 1833
Madrid
Mort 1915 (81/82 anys)
Modifica les dades a Wikidata

Baldomera Larra Wetoret (Madrid, 1833 - l'Havana, Cuba, 1915), filla de l'escriptor espanyol Mariano José de Larra i coneguda per ser l'autora del primer frau piramidal que es té notícia.[1]

Biografia[modifica]

Mariano José de Larra i Josefa Wetoret es van casar el 14 d'agost de 1829. El matrimoni va ser un fracàs, separant-se pocs anys després. Van tenir tres fills: Luis Mariano de Larra (que va ser famós llibretista de sarsueles, com El barberillo de Lavapiés), Adela i Baldomera, que tenien cinc i quatre anys, respectivament, quan Larra se suïcidà en 1837.[1]

Baldomera es va casar amb Carlos de Montemayor, metge de la Casa Reial i la seva germana Adela, va tenir relació amb el rei Amadeu de Savoia.[1] Quan el marit de Baldomera, afrancesat, va haver de fugir per l'arribada d'Alfons XII, va deixar Baldomera i fills en situació precària. Això va fer que ella hagués d'acudir a prestadors, als quals pagava un elevat interès. Aquest va poder ser l'origen de la seva idea i va iniciar de negoci dels préstecs.[1][2]

Pionera de les estafes piramidals[modifica]

Ràpidament va córrer per Madrid la fama del seu negoci. Cada vegada atreia a més clients, per la qual cosa va fundar la Caixa d'Imposicions, enfront de la qual es formaven llargues cues. Operava a la vista de tots pagant un 30 per cent mensual, amb els diners que li donaven els nous impositors. Tot això esdevingué en els anys setanta del segle XIX. Fins i tot va arribar a prometre al que li deixava una unça d'or que en un mes la retornaria duplicada. Es creu que va arribar a recaptar 22 milions de rals. L'escriptor Juan Eduardo Zúñiga xifra els afectats en 5.000.[2] La seva fama traspassà fronteres, com ho demostren diaris d'aleshores com Le Figaro de París i L'Independance Belge de Brussel·les.[3]

Fuga i detenció[modifica]

Baldomera, que en els seus inicis de prestador alguns agraïts van cridar la "mare dels pobres", era més coneguda com La Patillas, pels dos tirabuixons que lluïa pegats a les orelles. Si li preguntaven en què consistia el seu negoci contestava: "És tan simple com l'ou de Colom". Si li deien quina era la garantia de la Caixa d'imposicions en cas de fallida, contestava: "Garantia?, una sola: tirar-se del viaducte", que des de llavors és triat per alguns suïcides.[1]

La fallida li va sobrevenir al desembre de 1876. Llavors va desaparèixer amb tots els diners que va poder. Dos anys després es va saber que vivia amb identitat falsa a Auteuil (França). Es va demanar la seva detenció i extradició. Una vegada a Espanya, es va celebrar un judici. Va adduir en la seva defensa que se'n va anar perquè va acabar amb menys ingressos que pagaments per culpa de les informacions negatives contra ella de la premsa.

La sentencia fou portada d'El Imparcial i de La Época el 26 de maig de 1879. Va ser condemnada a sis anys de presó. Els seus col·laboradors van ser absolts. Baldomera ho seria poc després, gràcies a una campanya de recollida de signatures, on van participar des de gent senzilla fins a aristòcrates. Mostra de la seva popularitat aconseguida són les cançons de l'època com El gran camelo i Doña Baldomera.[1]

Del que va passar després de la seva sortida de la presó hi ha diverses versions: Que va viure amb el seu germà Luis Mariano; que se'n va anar a Cuba amb el seu marit; que se'n va anar a Buenos Aires i hi va morir.[1][4]

Esquema Ponzi[modifica]

El seu mètode és l'origen del que posteriorment s'anomenaria Esquema Ponzi, batejat així per Carlo Ponzi, qui després de sortir de la presó es va convertir en assessor financer de Mussolini i al que molts li atribueixen, doblement equivocats, ser el primer en aquest tipus d'estafes piramidals quan la pionera va ser Baldomera Larra. A més, William Miller ja va fer una estafa piramidal en 1899. Després vindrien els casos de Gescartera (2001), Patrick Bennett (1996), Haligiannis (2005), SOFICO (1974), Fidecaya (1982), Banesto (1993), Fórum Filatélico, Afinsa i l'entramat financer de Bernard Madoff, entre altres.[1][3]

Referències i notes[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 El arte de la estafa. Baldomera Larra creadora del fraude piramidal en los años setenta del siglo XIX, El País 21/03/2009.
  2. 2,0 2,1 Juan Eduardo Zúñiga, investigador de la vida i obra de Mariano José de Larra, publicà una biografia sobre ell, Flores de plomo (editorial Alfaguara), que gira al voltant de situacions i personatges que van envoltar Larra els dies anteriors al seu suïcidi. Zúñiga també està al tant de les aventures de Baldomera: "La vida d'ella i els seus germans és molt tangencial, amb prou feines van conviure amb el pare, i no hi ha cap estudi en profunditat sobre ella, potser perquè no ho requereix. La seva mare, que era una mica ximple i es deia que era curta de gambals, en enviduar va recórrer a la pròpia reina per sol·licitar ajuda", diu de Josefa Wetoret, que va poder ficar al seu fill a les escoles pies i va deixar a les dues noies amb ella. "Van fer bones noces ja que eren atractives i elegants".
  3. 3,0 3,1 Bernard Madoff, el alumno aventajado de la hija menor de Mariano José de Larra, ABC revisat 02/04/2009.
  4. Valle-Inclán, en un del seus últims capítols d'El ruedo ibérico la situa fugint en un vaixell cap a Anglaterra, en el que també viatjava el líder anarquista Mikhaïl Bakunin.