Baldomero Sanmartín Arnal

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaBaldomero Sanmartín Arnal
Biografia
Naixement(es) Baldomero de San Martín Arnal Modifica el valor a Wikidata
1845 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort1931 Modifica el valor a Wikidata (85/86 anys)
Badalona (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
Escut de badalona.PNG Regidor de l'Ajuntament de Badalona
Escudo de Ciudad Real.svg Alcalde de Ciudad Real
Escut de badalona.PNG Alcalde de Badalona
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversidad Central Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolític Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Republicà Radical Modifica el valor a Wikidata

Baldomero Sanmartín Arnal (Madrid, 1845 - Badalona, 1931)[1] fou un polític de tendència republicana,[2] alcalde de Ciudad Real el 1873 i de Badalona el 1930.

Biografia[modifica]

Va néixer a Madrid, on es va llicenciar en Ciències Naturals.[1] Més tard, es va unir al Partit Republicà Federal a Ciudad Real, on va esdevenir alcalde l'any 1873, durant la Primera República. Després va militar en el republicanisme progressista actuant a Almodóvar del Campo i Almadén.[3] El 1896 es va instal·lar a Badalona,[3] on va dedicar-se l'ensenyament i va ser un dels promotors del Col·legi Politècnic l'any 1903 i president de la Junta Local d'Extensió Universitària el 1904.[1] En l'àmbit de la política, va presidir la Unió Republicana a partir de 1898. Lligat al lerrouxisme i gran admirador del mateix Alejandro Lerroux, fou fundador i regent de la casa del poble el 1908. Fou escollit regidor del municipi el 1909[3] pel Partit Radical, moment en què s'unia en una coalició contranatura amb la candidatura caciquista de Joaquim Palay i Jaurés, que resultà derrotada davant de la coalició de Solidaritat Badalonina.[4] Fou reelegit regidor el 1913.[3]

El 1930, amb la caiguda de la dictadura, Sanmartín ocupà l'alcaldia de forma interina com a regidor de més edat al consistori durant un brevíssim període entre febrer i març, moment en què per reial ordre va ser nomenat alcalde Lluís Ysamat Lazzoli.[5] Durant la Segona República, es va posar el seu nom a un carrer de la ciutat.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Abras Pou, 1998, p. 47.
  2. DUARTE I MONTSERRAT, Àngel. El republicanisme català a finals del segle XIX (1890-1900) (en català). Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona, 1986. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Enciclopèdia Catalana. «Baldomero Sanmartín Arnal» (en català). [Consulta: 25 juny 2013].
  4. ALABADALEJO, Jordi; ZAMBRANA, Joan. Inicis d'un sindicalista llibertari: Joan Peiró a Badalona (1905-1920) (en català). Edicions Fet a Mà, 2005, p. 19. 
  5. VILLARROYA, Joan (dir.); ABRAS, Margarida, CARRERAS, Montserrat, CASALS, Núria, COMAS, Montserrat, GARCÍA, Francesca, GUITART, Josep, NIETO, M. Dolors, PADRÓ, Jordi, PADRÓS, Pepita, ROSÀS, Joan, SABATER, Josep M.. Història de Badalona (en català). Badalona: Museu de Badalona, 1999. ISBN 84-88758-03-0. 

Bibliografia[modifica]


Càrrecs públics
Precedit per:
Pere Sabaté i Curto
Alcalde de Badalona
Escut de Badalona

19301930
Succeït per:
Lluís Ysamat Lazzoli