Balduí I de Constantinoble

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaBalduí I de Constantinoble
Baudouin de Constantinople.JPG
Estàtua de Balduí I de Constantinoble a Mons
Biografia
Naixement juliol 1172
Valenciennes
Mort juliol 1205 (32/33 anys)
Veliko Tarnovo
Causa de mort Execució per ofegament
  Emperador llatí de Constantinopla 

Dades personals
Religió Cristianisme
Activitat
Ocupació Monarca
Conflicte Conquesta de Zara, setge de Constantinoble (1203), setge de Constantinoble, batalla d'Adrianòpolis i Setge d'Arràs
Altres
Títol Comte de Flandes, comte de Hainaut i emperador llatí de Constantinopla
Família Casa de Flandes
Cònjuge Maria de Xampanya (1186–1204)
Fills Joana I de Flandes
Margarida II de Flandes
Pares Balduí V d'HainautMargarida I de Flandes
Germans Violant de Flandes, Isabel d'Hainault, Enric I de Flandes i Felip I el Noble

Escut d'armes Balduí I de Constantinoble
Modifica les dades a Wikidata

Balduí I (1171- 1206, conegut com a Balduí de Flandes) fou el primer emperador llatí de Constantinoble.[1] Era fill del comte Balduí VIII de Flandes i de Margarita d'Alsàcia comtessa de Flandes (des del 1191). Va néixer a Valenciennes el 1171 i va heretar dels seus pares els comtats d'Hainaut (Balduí VI d'Hainaut) el 1195 i de Flandes (Balduí IX de Flandes) el 1194.

Fou un dels més poderosos senyors que el 1200 va agafar la creu, i va arribar a Venècia amb la croada el 1202. D'allí esperava embarcar cap a Terra Santa però va canviar els seus plans a petició del príncep Aleix Àngel, fill de l'emperador Isaac II Àngel, que va anar a Venècia per demanar ajut per reposar al seu pare que havia estat enderrocat i cegat pel seu germà Aleix III Àngel (1195). El príncep Aleix va fer grans promeses als croats i Balduí de Flandes els va convèncer per anar a Constantinoble. Van sortir amb una flota dirigida pel dux Dandolo, que era comandant en cap de l'expedició. Els fets que van succeir a la capital imperial del 1202 al 1204 es poden seguir sota els emperadors bizantins Aleix III Àngel (1195-1203), Isaac II Àngel (segon període1203-1204), Aleix IV Àngel (1203-1204) i Aleix V Murzufle (1204-1204). El resultat immediat fou la conquesta de Constantinoble (1203) i la reposició d'Isaac II Àngel (amb el seu fill Aleix III Àngel com associat). Enderrocat per segona vegada per Aleix V Ducas Murzufle, els croats van ocupar Constantinoble per segona vegada (1204), van decidir establir l'Imperi Llatí i van escollir com a emperador a Balduí de Flandes.

Fou coronat el 9 de maig del 1204 i va rebre una petita part de l'Imperi (Constantinoble i part de Tràcia) mentre la resta es va repartir entre venecians i altres senyors, entre els quals estava Bonifaci I de Montferrat, que va rebre Tessalònica amb títol de rei. Els grecs van resistir i van crear estats a l'Epir, Nicea i Trebisonda; van rebre el suport del rei búlgar Joan Asen. Els grecs es van apoderar d'Adrianòpolis, que Balduí va anar a assetjar però atacat pels búlgars fou derrotat completament a la batalla d'Adrianòpolis el 14 d'abril de 1205 i fet presoner. Va morir captiu al cap d'uns mesos, el 1206. El va succeir el seu germà Enric I de Flandes (1176-1216).

Referències[modifica]

  1. Hamilton, Janet; Hamilton, Bernard; Stoyanov, Yuri. Christian Dualist Heresies in the Byzantine World, C. 650-c. 1450 (en anglès). Manchester University Press, 1998, p. 259. ISBN 071904765X. 


Precedit per:
Aleix V Murzufle
(com Emperador bizantí)
emperador llatí
12041206
Succeït per:
Enric I de Flandes
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Balduí I de Constantinoble Modifica l'enllaç a Wikidata