Baldufa

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Per a altres significats, vegeu «baldufa (peix)».
«burot» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «burot (impost)».
Baldufa

Una baldufa, burot, ballaruga/baralluga, balladora, ballarí[1]/ballarina, perinola, sarrompa, trompa (trompellot quan és grossa), trompitxó/trompitxo/trompitxol/trompitxa/trompill ant. o viroleta i ventureta[2] és una joguina cilíndrica, troncocònica o rodonenca per la part superior i cònica per l'inferior, feta tradicionalment de fusta en forma de pera, armada d'un maneguet, que es fa ballar donant-li una llenderades (cop de llendera o cordellina, un cordell o cordó prim). Temps enrere els minyons feien aquesta joguina d'una gla migpartida, d'un bocí de rodet de fil o d'un bocí de fusta llavorada expressament.

Pel cap més prim té el capoll, corcoll o la cabossa (dit també punta o ferro) i pel cap més ample, un agafall cilíndric: primer es cordella (s'hi enrotlla la cordellina) la baldufa i tot seguit es tira amb força a terra. Quan hom tira la baldufa, la corda li fa agafar un moment angular o moviment de rotació, per la qual cosa, la baldufa gira sobre el seu eix (que va de la punta metàl·lica fins al centre del capoll) que es manté vertical, fins que, sigui per la pèrdua de l'impulsió, sigui per les oscil·lacions que les irregularitats del sol introdueixen en el seu gir, tomba i perd el que li resta d'embranzida fregant per terra. La baldufa, i també el burot, es basa en el mateix principi que el giroscopi.

Els jocs amb el burot poden ser fer-lo girar dins un espai delimitat pels jugadors, o fer-li fer determinades figures, com agafar-la i fer-la girar sobre la mà, o treure els burots dels altres jugadors de l'espai limitat on es juga.

Un xot és el cop que donen els xiquets amb el ferro de la baldufa en el cap d'una altra baldufa (cast. cachada). El serrí és la finor de moviment de la baldufa (es diu que va serrina) balla sobre el mateix punt, i si és damunt la mà, fa pessigolles fines, però no fa mal.

Noms dialectals[modifica]

baldufa (or.), baldúfola (alg.), balladora o balladoreta (val.), ballarí (alg.), ballaruga o baralluga (tort.), burot (mall.), escaibra (ross.), galdufa o galdrufa (ribag.; Vall de Benasc; Matarranya), rutlla (Solsonès; Cardona), trompitxo (Campdevànol, Castellar de n’Hug, Queralbs), trompa o trompa marina (val.), trompitxó o trompitxol (val. sept.; Fraga, Mas de Barberans, Horta de Sant Joan, Roquetes...), ventureta (val. sept.), etc (cal dir, però, que les solucions lèxiques no sempre responen al mateix referent de baldufa).

Burot[modifica]

Xiquets que juguen a la trompa. Imatge del Museu Valencià d'Etnologia que representa la inèrcia matemàtica que hi ha darrere del joc.

El burot és el tipus de baldufa tradicional, escampada arreu el món, feta de fusta que es fa ballar amb una corda, o amb una corretja, que s'enrotlla al seu cos fent un nus molt fàcil de desfer en el capoll (un cap de fusta en forma de cilindre d'un centímetre cúbic aproximadament situat al capdamunt de la jugueta. Per a fer-lo girar la corda es cordella, és a dir s'enrotlla al cos de la jugueta i es tira amb força, amb un dit a cada part de la baldufa i l'índex al capoll (encara que aquesta pot no ser la sola manera de llançar-la, segons el joc) mentre s'estira la corda amb els dos dits restants.

El cos d'aquesta baldufa és de fusta i de forma arrodonida, si bé la part de dalt és aproximadament semiesfèrica i la part de baix en forma de con, o amb una lleugera corba la qual cosa li dóna una forma quasi cònica. A la part de baix té una punta d'acer sobre la qual se sol fer girar el burot, encara que a vegades es fa girar sobre el capoll. Tradicionalment la punta solia ser aguda, però en l'actualitat s'ha imposat la punta roma.

Viroleta o ventureta[modifica]

Una viroleta o ventureta és una baldufa petita que es fa ballar donant-li embranzida amb els dits a un bastonet que té a la part superior.

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Referències[modifica]

  1. ballarins, mena de baldufes fetes a finals del “segle passat” a partir d’unes “eflorescències” seques de la figuera de moro que “àdhuc se les venien pel preu d’una agulla” i amb què el seu pare jugava, Joan Coromines, DECAT vol.I, 601a31-41
  2. Els set darrers termes especialment per a la que es fa ballar donant-li força amb els dits