Balearització
| Tipus | terme  | ||
|---|---|---|---|
| Període | segle XX | ||
| Localització | Mallorca (Balears) | ||
| Estat | Espanya | ||
La balearització és un terme utilitzat en tractats de turisme i sostenibilitat que fa referència a un model de desenvolupament urbanístic basat en la construcció desmesurada en primera línia de mar. La balearització defineix l'abús d'urbanització del litoral –per exemple, sobre la mateixa platja–, intensiva i desordenada per a l'ús turístic de masses. La gènesi i difusió del terme sembla haver obeït a la defensa de destinacions turístiques franceses, com ara la Costa Blava, front a l'emergent competència de les costes corsa i balear. Però també són innegables les implicacions socioambientals del fenomen: la degradació ambiental i paisatgística, l'especulació urbanística, la corrupció política-institucional o l'increment de la petjada ecològica.[1]
Té el seu origen en el model de desenvolupament dut a terme a les Illes Balears (i en especial a l'illa de Mallorca) durant la dècada dels anys 60 i 70 del segle xx.
Referències[modifica]
- ↑ Blázquez-Salom, Macià; Artigues Bonet, Antoni Albert; Murray-Mas, Ivan «La balearización global. El capital turístico en la minoración e instrumentación del Estado». Investigaciones Turísticas, 2, 2011, pàg. 1-28. ISSN: - 5609 2174 - 5609.
- Quaderns de Pau i Solidaritat Num.49 - La balearització global: conflictes socioambientals de la construcció d'hotels balears a El Carib i Amèrica Central
PDF - Currículum de Geografia de les Illes Balears Arxivat 2007-10-07 a Wayback Machine. PDF
- Referències al terme