Balearització

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

La balearització és un terme utilitzat en tractats de turisme i sostenibilitat que fa referència a un model de desenvolupament urbanístic basat en la construcció desmesurada en primera línia de mar. La balearització defineix l'abús d'urbanització del litoral –per exemple, sobre la mateixa platja–, intensiva i desordenada per a l'ús turístic de masses. La gènesi i difusió del terme sembla haver obeït a la defensa de destinacions turístiques franceses, com ara la Costa Blava, front a l'emergent competència de les costes corsa i balear. Però també són innegables les implicacions socioambientals del fenomen: la degradació ambiental i paisatgística, l'especulació urbanística, la corrupció política-institucional o l'increment de la petjada ecològica.[1]

Té el seu origen en el model de desenvolupament dut a terme a les Illes Balears (i en especial a l'illa de Mallorca) durant la dècada dels anys 60 i 70 del segle XX.

És complementari del terme marratxinització, concepte que fa referència a la destrucció de l'entorn rural dels pobles amb la construcció de grans urbanitzacions residencials. Té el seu origen en el desenvolupament urbà que va experimentar el municipi mallorquí de Marratxí durant els anys 80 i 90 del segle XX.

Referències[modifica]

  1. Blázquez-Salom, Macià; Artigues Bonet, Antoni Albert; Murray-Mas, Ivan «La balearización global. El capital turístico en la minoración e instrumentación del Estado». Investigaciones Turísticas, 2, 2011, pàg. 1-28. ISSN: - 5609 2174 - 5609.

Referències al terme[modifica]