Balista (arma)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
No s'ha de confondre amb Ballesta o Ballesta (suspensió).
Infotaula d'armaBalista
Tipusclasse funcional d'armes Modifica el valor a Wikidata

La balista[1][2] és una antiga arma de setge desenvolupada al voltant del 400 aC pel governant de Siracusa Dionís el Vell[3] a partir de l'oxybolos i el gastrafetes, d'aspecte i mecanisme similars als d'una ballesta, però d'una mida molt més gran. La paraula prové del llatí clàssic ballista, un manlleu del grec βαλλίστα, derivat del verb βάλλω ballō, llançar.[4][5]

Balista
Reconstrucció moderna d'un escorpí

Descripció[modifica]

Balista muntada damunt un carro

Disparava boles de pedra, tretes o dards per separat o en petits grups, segons la mida i estructura del model. Generalment anava muntat, en posició inclinada, sobre una mena d'afust fix o sobre una plataforma mòbil, i en el seu maneig intervenien onze especialistes (anomenats balistaris per a posar els projectils, tensar la màquina per un mecanisme de torsió i alliberar finalment el projectil. Si la maniobra es feia correctament i segons els format, tenia un abast de cent a cinc-cents metres.[6] L'historiador clàssic Polibi parla d'un escorpí, una balista més portable, utilitzada durant la Segona Guerra Púnica.[7] Dionís també va desenvolupar el polybolos (= que llança molt), una balista a repetició que podia disparar un projectil rere l'altre, sense recarregar. La balista va inspirar posteriorment la ballesta manual de l'edat mitjana.[8]

Com a arma ofensiva, el model estàtic muntat damunt un afust fix s'emprava principalment als setges, puix que un cop muntada era difícil d'apuntar objectius mòbils. Igualment s'utilitzava com a arma defensiva, així amb el progrés de la tecnologia militar, es van - per exemple - adaptar les torres de la muralla de Tarragona per a poder instal·lar-hi balistes i escorpins.[9]

El model original grecoromà disparava grans pedres esfèriques en lloc de dards, que van començar a adoptar més tard.

En general, la balista era feta de fusta, encara amb parts fetes o revestides de metall, i usava cordes o tendons d'animals com tensors. Al segle xv, l'arribada del canó i la pólvora a l'escenari europeu va fer que la balista i moltes altres armes de setge, com les catapultes van perdre la seva utilitat.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. balista a Optimot
  2. DCVB: Ballesta.
  3. Brodie, Bernard; Brodie, Fawn McKay. From Crossbow to H-Bomb (en anglès). Indiana University Press, 1973, p.20. ISBN 0253201616. 
  4. Seva i Llinares, Antoni. «ballista». A: Diccionari Llatí-Català. Barcelona: Ed. Enciclopèdia Catalana, 1993 (2007), p. 183. ISBN 978-84-7739-631-4. 
  5. Bruguera i Talleda, Jordi; Fluvià i Figueras, Assumpta. «ballesta». A: Diccionari etimològic. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1996 (2004, 4a edició), p. 103. ISBN 9788441225169. 
  6. «Balista (arma)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  7. Polibi. «The Siege of Syracuse». A: The Histories of Polybius: Fragments of Book VIII (en anglès, traduït del llatí). vol. III, Llibre 5.. Loeb Classical Library, 1922-27. 
  8. Warry, J. (1995). Warfare in the Classical World. pp 178. Salamander Books Ltd., London: United Kingdom. ISBN 0-8061-2794-5
  9. Palmada, Guerau «La muralla republicana de Tarraco. Els seus referents constructius de l'època Hel·lenística» (pdf). Annals Gironins, vol.44, 2003, pàg. 32. «Per aquest motiu pensem que les turres del praesidium de Tarragona, les quals mostren en les cambres internes murs de notable potència i de doble cara (180-185 cm), foren pensades per emplaçar-hi ballestes o escorpins i, alhora, contenir l'atac de l'artilleria enemiga.»

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Balista