Ball d'espases
El ball d'espases és una forma de dansa en la qual diversos balladors, amb espasa en mà, ballen al so d'una música predeterminada i formant diverses figures tals com passadissos, volta, estels, degollades i roses.[1]
Tipologies[modifica]
La tipologia de balls d'espases és diversa al llarg del continent europeu. Ho prova el fet que la dansa pot integrar des de personatges com el diable fins a parlaments, similars al que nosaltres entenem com a balls parlats. Un exemple d'aquests el trobem a Alemanya, al Ball d'Espases d'Überlingen (Schwerttanz Überlingen).
Cal considerar també el ball d'espases com a quelcom diferent. En molt poques ocasions hi ha simulacions de batalla o combat amb l'espasa. Tindria més a veure, formalment, amb els balls de pastorets o de cercolets que no pas amb els de bastons. Aquesta dansa no utilitza l'arma com a element necessari d'una representació pantomímica de combat, com seria el cas de molts balls de cavallets o de moros i cristians. L'espasa en aquesta dansa és un cordó umbilical entre dansaires, un element simbòlic, més que no pas una eina necessària per a una representació al·legòrica de lluita; és el que els experts anglòfons anomenen linked sword dance.[2]
Difusió[modifica]
Els balls de desafiament "hilt & point" són -o van ser- realitzats al llarg de tot Europa. La seva importància era especialment notable en les zones frontereres del Sacre Imperi Romà entre els s.XV-XVI, tot i que aquestes danses tradicionals van arrelar en els territoris de l'actual Alemanya, Àustria, el nord d'Itàlia, Flandes i Espanya[3] (Andalusia,[4] País Basc i Galícia). Les danses de creuar espases també compten amb representants a la Península Ibèrica com els paloteados realitzats a la Ribera Navarra, Aragó, País Valencià (Todolella), Catalunya (Cervera) o al País Basc (ezpatadantza).
Es té constància de les danses realitzades per les confraries de ferrers i fabricants de coberts de Nuremberg des 1350. Al segle xvi es van documentar tradicions similars a tot el territori alemany, i es conserven descripcions concretes de balls realitzats a Zúric (en 1578) i Nuremberg (1600).[2]
La tradició de les danses d'espases va traspassar fins a l'altre costat dels Alps occidentals, donant lloc als Spadonari ("sabristes") que ballaven en l'àrea compresa entre Giaglione, Venaus i S.Giorio, a la Vall de Susa. Aquests balls encara s'interpreten entre finals de gener i principis de febrer, conservant la seva significació ritual de renaixement i culte al bosc.
A Romania, perviu un ball anomenat el Calusari, un ball d'espases similar a la Dansa Morris anglesa que s'integra en un complex ritual d'adoració equina relacionada amb el culte a la fertilitat.
Presència a Europa[modifica]
Andalusia[modifica]
- Puebla de Guzmán (Huelva) Danza de espadas de Puebla de Guzmán
- Alosno (Huelva) Danza de San Antonio de Padua
- San Bartolomé de la Torre (Huelva)[5]
- Obejo
Alemanya[modifica]
- Überlingen (Schwerttanz Überlingen)
Anglaterra[modifica]
- Yorkshire
Croàcia[modifica]
- Korkula
Euskal Herria[modifica]
- Eibar. Kezka Dantza Taldea.
- Iruñea-Pamplona. Duguna - Iruñeko dantzariak
Itàlia[modifica]
- Fenestrelle
- Giaglione
- Venaus
- San Giorio
Països Catalans[modifica]
- Todolella (País Valencià). El Torn, part de les Danses Guerreres de Todolella.
- Cervera (Principat de Catalunya).
Referències[modifica]
- ↑ «ball d'espases | enciclopèdia.cat». gec-beta.enciclopedia.cat. Arxivat de l'original el 2016-12-20. [Consulta: 9 desembre 2016].
- ↑ 2,0 2,1 D. Corrsin,, Stephen Sword Dancing in Europe: A History London: Hisarlik Press, 1997.
- ↑ Pelinski, Ramón: Danza de Todolella. Memoria, historia y usos políticos de la danza de espadas. València: IVM, 2011.
- ↑ Agudo, J. et at.: Danzas de la provincia de Huelva. Huelva: Diputación de Huelva, 2010. ISBN 9788481634907
- ↑ «Danzas de espadas y toques de tamboril en la Sierra y el Andévalo onubenses». García Gallardo y Arredondo. [Consulta: 17 març 2017].
Bibliografia[modifica]
- Corrsin, Stephen D (1997). Sword Dancing in Europe: A History, London: Hisarlik Press
- Pelinski, Ramón (2011). Danza de Todolella. Memoria, historia y usos políticos de la danza de espadas. València: IVM, 2011, 515 pp. (ISBN 978-84-482-5654-8)
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ball d'espases |