Ball de Diables de Vila-seca

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'organitzacióBall de Diables de Vila-seca
Dades bàsiques
Àlies Diables de Vila-seca
Tipus entitat diables
Color samarreta Blanca
Bateig 1989
Història
Fundació 1989
Activitat
Socis 120-150
Organització i govern
Seu 
Presidència Jordi Saltó Saltó (des de 2011)
Cap de tabalers Albert Jordan Mayenco (des de 2015)

Web diablesvila-seca.cat
Facebook: DiablesVilaseca Twitter: @diablesvilaseca
Modifica dades a Wikidata

El Ball de Diables de Vila-seca és un ball de diables, manifestació folklòrica de la cultura popular catalana, de Vila-seca. Els diables naixen de la representació històrica de la lluita entre les forces del bé, representades per arcàngels i àngels, i del mal, representades pels diables. Les actuacions dels balls de diables es coneixen com a correfocs i l'element protagonista és el foc en forma de pirotècnia que es crema en festes majors i processons.

A Vila-seca, l'actuació més important del Ball de Diables és durant la Festa Major d'Hivern que se celebra a l'entorn de la festivitat de Sant Antoni Abat (17 de gener) i que compta amb la participació de colles foranes convidades. Els Ball apareix cada any, també, en la Festa Major d'Estiu i en les festes dels barris de La Pineda i La Plana. A banda dels correfocs, els Diables de Vila-seca representen el Ball de Sant Miquel (ball parlat) i formen part del Seguici Popular del municipi.

Orígens i influències[modifica]

El ball de diables de Vila-seca és un ball típic de la cultura popular catalana. La seva base és una representació entre la lluita de les forces del bé, representades per l'àngel, i les forces del mal, representades pels diables.

La primera referència a Catalunya sobre la representació d'una lluita entre Àngels i Diables, es remunta l'any 1150 durant la celebració del casament del comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV i Peronella d'Aragó. Posteriorment durant els segles XV i XVI en diverses processons de Corpus de Catalunya hi apareixen representacions de les lluites entre els Àngels i els Diables. En algunes representacions els diables van acompanyats d'algun Drac i l'Arcàngel Sant Miquel és l'encarregat d'aniquilar el drac i els diables.

A Vila-seca existeixen referències prèvies a l'aparició de l'actual Ball de Diables de finals del segle XIX i de principis del segle XX. Es té constància que aleshores es realitzaven actuacions de Diables al municipi, malgrat que no se sap del cert si les duien a terme grups del poble o de gent forana. Algunes de les referències trobades fins ara són:

  • 1880: Diario de Tarragona, publicació 1/08/1880, pàgina 2, apartat 'Vilaseca 31 de julio de 1880' - "Al amanecer del día 3 volverán á echarse las campanas al vuelo y otra salva de morteretes anunciará al vecindario el día de la festividad del santo patrón; luego saldrán las «collas de xiquets de Valls» á levantar torres en varios pantos y las danzas recorrerán ias calles hasta las nueve de la mañana en que pasarán á la casa consistorial para acompañar ai Ayuntamiento a los divinos oficios. Se agregará á la comitiva una numerosa comparsa de diables que dispararán fuegos artificiales durante este acto"[1]
  • 1889: Francesc Pelai i Briz, publica "Una Cançó" a L'Avens, 2a època, any I, núm. 7. Publicat originalment a La Roja l'any 1876. Refereix a Festa Major 1866 - "Ara fará uns deu anys trobantnos a Tarragona jo y mon amich Remí, anarem a festa major al poble de Vila-seca. No hi anavam per veure cap monument, ni a cercarhi cap tradició, ni tampoc perquè fos ell espill d'alguna especialitat ja en llenguatge, ja en trajo, res d'això s'hi troba; però sí'ns duya l'afany de presenciar una d'aqueixas pantomimas populars qu'allí s' conservan ab tota la grotresca naturalitat dels primers temps en què foren inventadas. Nos havian parlat del ball de la Rosaura y del d'en Serrallonga y nosaltras volíam veure aquells personatges coberts d'antiquelas y casacas de tot tall y de tot temps. Volíam contemplar de prop aquell diables de las petadoras carretillas y cuas desvergonyidas [...]".[2]

Altres exemples de referències històriques són els que es troben en els llibres d’actes de Ple de l’Ajuntament de Vila-seca, presents a l’Arxiu Històric Sir Esteve Morell i Scott de Vila-seca. Dos exemples on se cita el Ball de Diables són:

  • 14 de juliol de 1881: “Habiéndose acercado al senyor Alcalde algunos individuos indicando el deseo de que la Corporación consigne algo de su presupuesto para subvenir a los festejos que con tal motivo debiera tal vez celebrarse, después de un detenido debate en el que los pareceres de los Sres. Concejales estuvieron discordes, se acordó en votación nominal invertir de los fondos municipales la cantidad de ochenta pesestas para las “torres” vulgo “Castells” y otra igual suma para los gastos que originen los fuegos artificiales conocidos por “Ball de Diables”.”[3]
  • 26 de juliol de 1883: “Habiéndose manifestado por el señor Presidente que los aficionados a torres o castells, lo mismo que los jóvenes que organizan los bailes de D.Jacinto y el vulgarmente conocido por de Diables, se le habían acercado pidiendo algún donativo para contribuir a que tengan alguna animación los festejos que tratan de celebrar en los próximos días tres y cuatro de agosto inmediato […]“.[4]

Naixement[modifica]

El Ball de Diables de Vila-seca el funden un grup de vila-secanes i vila-secans l'any 1989, sent la data de fundació de la Colla el 22 de març. Emmarcat en la Festa Major d'Estiu de 1989, el 5 d'agost d'aquell any el Ball de Diables de Tarragona, com a padrins, batejava els Diables de Vila-seca. Això va donar pas a la primera actuació pública de la Colla vila-secana, el 6 d'agost de 1989.

Els Diables[modifica]

Els Diables de Vila-seca s'estrenen en un inici amb vestits de roba de sac, que protegien poc de les espurnes. A principis dels anys 90, la Colla estrena els seus primers vestits de roba ignífuga, comptant amb un total de 25 vestits. La darrera reedició dels vestits fou l'any 2003 i des d'aleshores el Ball compta amb 25 vestits de color vermell, amb sanefes que representen elements tradicionalment associats al mal, com les serps o els dracs. Pel que fa a la parla, la Colla anomena tradicionalment casaca a la part superior del vestit, separada dels pantalons. La vestimenta es completa amb les espardenyes com a calçat, que es vesteixen amb mitjons vermells.

En els correfocs, els diables usen les masses per a poder cremar la pirotècnia. Les masses consisteixen en bastons amb un totxo de fusta a l'extrem, d'on en surt una vara metàl·lica on s'hi disposa la pirotècnia, que es fixa amb pinces de fusta.

Els Ceptres[modifica]

Llucifer

Els Diables de Vila-seca són una colla tradicional, amb estructura teatral. És per això que l'any 1990 incorporen el Ceptre de Llucifer i l'any 1994 el Ceptre de la Diablessa, tots dos obra de l'escultor vila-secà Antoni Mas Castelltort. Quan parlem de Balls de Diables, ens referim a ceptres com a aquells elements que usen Llucifer i la Diablessa per a cremar. A diferència de les masses, els ceptres són elements grans, que normalment disposen de diverses varilles a diferents alçades per a poder-hi carregar pirotècnia. En el cas de Vila-seca, tots dos són íntegrament d'acer.

El Ceptre de Llucifer representa un drac de tres caps amb unes amples ales d'on en surten sis varetes per a posar-hi pirotècnia. Pel que fa al Ceptre de la Diablessa, representa una serp (imatge de la temptació i el pecat) acompanyada per la fulla i fruit d'antimoni (o planta del diable), i és l'origen del logotip oficial de la Colla.

Els tabals[modifica]

Un altre dels elements fonamentals dels balls de diables és la música. A les colles tradicionals, els diables són acompanyats pel so dels tabals (timbals tradicionals, originalment de fusta i pell). El Ball de Diables de Vila-seca tenia, fins l’any 2018, 14 tabals adults (dels quals 5 tradicionals) i 6 tabals tradicionals infantils. La primavera de 2018, amb la creació del Ball de Diables Infantil i l’estrena dels nous vestits de la Colla, els tabalers passaren a vestir igual que els diables (amb vestit complet) i van quedar delimitats a un nombre fix de 10. L’estiu del mateix any 2018, el Ball de Diables de Vila-seca estrenava els 10 tabals tradicionals que té actualment, elaborats per Xixo Luthier. Es tracta de 10 tabals de 16″x18″, construïts de forma artesana amb fusta pintada, de cos negre i riscles vermells; amb sistema de tensió amb corda de cànem i 8 tensors de cuir daurat. Els pegats són de pell de cabra i destaquen en els cossos dels tabals els logos de Llucifer i de la Diablessa (logo de la Colla) pintats en verd. El disseny cromàtic dels tabals s’inspira en el de la quarta edició dels vestits del Ball de Diables, en la qual predominen els colors vermell, verd, negre i daurat.

Pel que fa als tocs de tabal, la Colla té fins a 6 tocs propis -Passeig, Guerra, La Fura, Llucifer, Versots i Pregunta/Resposta-, a més a més del Toc de la Federació.

Activitats amb foc[modifica]

Correfoc Diables Vila-seca

El Ball de Diables de Vila-seca fa correfocs de forma regular dins i fora la seva localitat. A Vila-seca, ha actuat tradicionalment en les Festes Majors d'Hivern (Sant Antoni Abat: 17 de gener) i d'estiu (Invenció del cos de Sant Esteve: 3 d'agost) amb els correfocs d'estiu i d'hivern. A l'hivern se celebra la Nit del foc, que inclou el Ball de Sant Miquel, la tabalada, el correfoc amb les colles convidades, la carretillada dels Diables de Vila-seca i l'encesa final conjunta. Pel que fa al Correfoc d'Estiu, representa junt amb el castell de focs la fi de les festes. El Ball de Diables forma part, a més a més, del Seguici Popular Tradicional de Vila-seca, que actua també a les Festes Majors del municipi. Tradicionalment, els Diables han actuat en les celebracions de Sant Isidre i Sant Joan a Vila-seca.

Fora del municipi, el Ball ha mantingut ininterrompudament intercanvis amb colles d'arreu de Catalunya, especialment amb les de la zona tradicional (Camp de Tarragona i Penedès). Els vila-secans van ser, també, coorganitzadors de la I Trobada de Colles de Diables i Dimonis dels Països Catalans, que tingué lloc l'any 2003 a Vila-seca.

Una de les activitats característiques de les colles tradicionals de diables són els balls parlats. El Ball de Sant Miquel és representat pels Diables de Vila-seca cada Festa Major d'Hivern i consisteix en versos satírics que parlen de l'actualitat política, social, cultural i esportiva del poble i del país. En el ball parlat hi intervenen set diables, que representen els set pecats capitals (luxúria, gola, avarícia, peresa, ira, enveja i supèrbia), Llucifer, com a comandant de les forces del mal, la Diablessa, com a mà dreta de Llucifer]]; i Sant Miquel Arcàngel com a salvador.

Activitats socials[modifica]

Més enllà de les festes amb foc, la Colla organitza i participa en altres activitats de caràcter social. Cada any, per celebrar l'aniversari de la Colla (a l'entorn del 23 de març) se celebra el sopar de la Colla. S'organitzen, també, cursos de formació en pirotècnia i toc de tabals, sortides a altres correfocs, es col·labora amb les maratons de donació de sang, a banda de calçotades, excursions i altres activitats. De manera molt especial, el Ball de Diables organitza tallers i activitats infantils, per mirar de difondre el fet cultural dels diables entre els més petits.

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Referències[modifica]