Ball de Diables de la Ràpita

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'organitzacióBall de Diables de la Ràpita
Dades bàsiques
Tipus entitat ball de diables
Modifica les dades a Wikidata
La Fogardera 2018

El Ball de Diables de la Ràpita és una colla o ball de diables formada el 1981 a la Ràpita,[1] al terme municipal de Santa Margarida i els Monjos (Alt Penedès), i que compta actualment amb una seixantena de membres. S'engloba dins del grup de colles amb ball parlat o amb parlaments, en què hi ha una interpretació de l'Acte Sacramental, una peça teatral d'un sol acte i de tema preferentment religiós, que es representava ja el segle XVI amb motiu del dia del Corpus, i que posa en escena la lluita entre el bé i el mal. Aquesta tipologia de colla compta també amb els diables que només reciten sàtires o versots dels esdeveniments político-socials del país i de manera molt clara, de la localitat i el municipi.

L'acte insígnia de la colla, la Fogardera, és un espectacle pirotècnic que representa la màxima expressió de la colla.[2] Durant aproximadament 20 minuts, els diables fan esclatar les seves carretilles incessantment, mentre al centre del cercle diabòlic les figures (Pupuret, Diablesa i Llucifer) llencen els seus artefactes pirotècnics, mesclant carretilles, sortidors i foc aeri.

Per la seva intensitat, ritme i nivell de foc, la Fogardera de La Ràpita és, sens dubte, una de les millors carretillades que en l'actualitat es fan al país[3]

Orígens[modifica]

Logo Ball de Diables de la Ràpita

Els darrers anys dels 70 i la dècada dels 80, un cop el nostre país viu en democràcia, van suposar un esclat de vida i l'inici de la recuperació de la nostra identitat nacional. La festa, les manifestacions culturals, viscudes des de la llibertat, van ser el pal de paller que va configurar un nou teixit social i associatiu de pobles i viles, que avui mostren un ric patrimoni festiu.

Els joves de La Ràpita (Alt Penedès) del 1981, immersos en un poble que estava vivint un moment històric de creació de noves iniciatives i recuperació de manifestacions culturals com els Falcons, les Majorettes, els Amics del Teatre, els Amics de la Música i el Grup de Joves -que ja organitzava la reconeguda Festa del Most-, van començar a posar fil a l'agulla al que en aquell instant era només un projecte ple d'il·lusió i pocs recursos: El Ball de Diables de la Ràpita.

El referent de les festes majors, que ja comptaven amb balls de diables en els seus seguicis, cercaviles i processons; la celebració de la I Trobada Nacional de Diables de Catalunya a l’Arboç; i l’aparició de colles de diables a molts pobles i viles del nostre país, van ser els detonants d’aquella nova manifestació cultural que volia gestar-se molt aviat, només dos mesos després de la primera reunió. Estàvem a finals de juny del 1981.[4]

Personatges [cal citació][modifica]

Pupuret acompanyat dels diables

El Ball de Diables de la Ràpita està estructurat d'acord amb un seguit de personatges que caracteritzen aquest tipus de manifestació. Molts dels protagonistes del Ball són comuns en bona part de les colles dels Països Catalans, però elements concrets en cada grup defineixen la singularitat de cada ball. El Ball rapitenc segueix una estructura jeràrquica encapçalada per Llucifer i la Diablesa, el Pupuret, els diables, el fogoner, els timbalers, els diables de la munició i l’Arcàngel Sant Miquel.[4]

Vestimenta[modifica]

Bateig de foc, cercavila de Festa Major de la Ràpita 2018

La vestimenta dels diables rapitencs ha anat evolucionant al llarg dels anys, però ha mantingut sempre els trets característics: els colors, la màscara de foc i les espardenyes.

Els diables vesteixen pantaló de cotó negre amb flames de color vermell pintades a la part baixa del camal, la camisa vermella, també de cotó, i la capa negra fins a l'alçada de sota els genolls. Aquests són elements comuns en els diables, Diablesa i Llucifer, tot i que aquest últim, a diferència dels altres components, porta una capa llarga de color vermell. La Diablesa llueix faldilla llarga, també negra, i amb les flames pintades a la part baixa.

La màscara de foc és l'element comú que, en color vermell, decora la part central de totes i cadascuna de les capes negres de roba de sac, totes elles acabades amb una caputxa i unes banyes vermelles.

Les espardenyes de set vetes van ser des del primer moment el calçat escollit pels diables per acabar de definir el vestuari, que tot i ser nou, volia ser coherent amb la tipologia de vestit utilitzat al Penedès.

Actes principals [cal citació][modifica]

Durant la Festa Major de La Ràpita, el primer cap de setmana d'agost, es desenvolupen els principals actes del Ball de Diables: l'Acte Sacramental, les Sàtires i La Fogardera.

La Fogardera[modifica]

Té lloc el diumenge de Festa Major a la nit, a la Plaça de Ramon Cabré i suposa el final de festa dels diables, en una explosió de rauxa i foc.

Després del “Diables cridaners, foc per sempre més! "que sempre es diu en l’última de les sàtires, i seguit de l'eixordador crit de "FOOOOC!" , la plaça agafa un aspecte únic i irrepetible.[5] Els diables es disposen en cercle amb les forques enceses al mig de la plaça i com si d’una roda de foc es tractés, aquesta va girant de forma continuada sense que les guspires i els trons s’aturin un sol instant. Entremig de les diferents enceses, combinant diversos tipus de carretilles i sortidors, el Llucifer, la Diablesa i el Pupuret entren progressivament al centre del cercle intern i tiren divers material pirotècnic amb les seves forques, de major tamany i amb més capacitat de càrrega. Un núvol de fum, un soroll estrepitós, una llum càlida i intensa alhora, i una ferum de pólvora amaren la nit de Festa Major d’una olor que només un cop a l’any impregna l’aire del poble.[4]

L'Acte Sacramental[modifica]

L'any 1998, el Ball de Diables de la Ràpita estrena, durant la Festa Major de la localitat, el seu Auto Sacramental, afegint-se així a les poques colles que tenen en el seu repertori aquesta representació. Aquesta peça teatral, pròpia dels balls parlats, configura l’ideari de la colla que, des dels seus inicis, ha volgut mantenir una línia respectuosa i coherent amb la filosofia del que representa aquesta manifestació folklòrica, fugint en tot moment de coreografies i músiques llunyanes a l’origen del que significa realment aquest Ball.

L’auto sacramental és obra de la poetessa local Roser Cabré, i en la representació es pot apreciar la lluita del Bé, caracteritzat per l’arcàngel Miquel; i el Mal, capitanejat per Llucifer i la Diablesa i acompanyat pels guàrdies i el Pupuret, així com pels diables que representen l’ira, la luxúria, la gola, l’avarícia, la peresa, l’enveja i la supèrbia, configurant els set pecats capitals.

Fins l’any 2008 l’acte sacramental es representava el dissabte de Festa Major al vespre, davant del Centre Cultural i Recreatiu Rapitenc, com a cloenda de la Cercavila i el Correfoc en els que participaven diferents agrupacions populars del municipi.

La representació de l’acte ha tingut lloc en diferents escenaris al llarg de la seva jove història. L’avinguda Penedès, artèria del poble, ha presenciat la lluita entre bé i el mal des dels seus inicis, però l’emplaçament ha anat canviant, des de l’empostissat situat davant del Centre Cultural, fins a les escales que porten a l’església, i actualment a l’escenari de la Plaça de Ramon Cabré, al cor de la festa del foc, on Llucifer, la Diablesa i tot el seguici arriben en una comitiva organitzada jeràrquicament seguint el ritme marcat pels timbals.

Actualment és el capvespre del diumenge el moment en què les veus infernals deixen sentir durant la representació aquell “el món és nostre, oidà!”, a la Plaça de Ramon Cabré.

La victòria de l’Arcàngel Sant Miquel sobre les forces de l’infern és el preludi d’un dels moments més esperats: la lectura de les Sàtires i la Fogardera, que s’iniciarà una estona més tard.

Les Sàtires[modifica]

Les sàtires o versots són composicions poètiques, de vers poca-solta, irònic i punyent, més o menys ben rimades i, a vegades acompanyades de música, que critiquen els esdeveniments socials i polítics d’actualitat tant de l'àmbit local com del país en general. Són recitades sempre abans de la Fogardera, un cop entren els diables a plaça i en un lloc central es disposa el faristol que servirà de tribuna per interpretar els versots.

Aquestes composicions satíriques són seleccionades entre totes les que es reben per part de la ciutadania, doncs es reparteixen bústies pels comerços del poble, en les quals els vilatans deixen els seus versots. Un cop es tenen totes, es seleccionen segons la seva qualitat, pluralitat i sentit de l’humor, evitant aquelles que poden caure en l’escarni. Aquesta és una tasca que actualment realitza la “Comissió de Sàtires”.

Des de l’any 1990, el Ball de Diables de la Ràpita inicia tot el cerimonial de recitació amb els parlaments de rigor. Un pròleg, un avís i un comiat, que són ja texts identificatius d’aquest ball parlat, adverteixen al públic assistent d’allò que succeirà en breu. Quan aquestes paraules comencen a ser pronunciades, un silenci envaeix la plaça i les oïdes dels assistents es disposen a escoltar les sàtires de Festa Major.

Rebentaespardenyes[modifica]

L'any 2013, en l'afany per a trobar noves fonts d'ingressos per a la colla, va sorgir la idea d'organitzar una cursa de muntanya, aprofitant l'efervescència i interès creixent que aquestes han anat mostrant en els últims anys, i la bona experiència de les dues caminades populars que s'havien realitzat anteriorment. La primera va ser el 1991 per celebrar els 20 anys d'història de la colla i, deu anys més tard, pel 30è aniversari, es va celebrar la segona.[6]

Actualment, la Rebentaespardenyes es compon d'una cursa llarga de 22 km (lleugerament superior a una mitja marató), una curta de 10,5 km, una caminada llarga i una de curta. La cursa de 22 km s'inclou dins de la Lliga de Curses de Muntanya del Penedès - Gran Penedès, que gestiona l'organització Correm per la terra.[7]

La bona acceptació, les característiques del recorregut i l'experiència creixent en l'organització, han fet que el nombre de participants i patrocinadors hagi anat en augment any rere any.

Tro de Rock[modifica]

El Tro de Rock es celebra el primer o segon cap de setmana de juny i és una jornada festiva on es mesclen el foc de les carretilles, durant el correfoc pels carrers de la Ràpita, i la música en directe dels grups que participen en el concert posterior. És un acte que s'organitza en col·laboració amb l'ajuntament de Santa Margarida i els Monjos i permet convidar colles de diables d'altres localitats del país.

La primera edició del Tro de Rock va ser el 2015 i ha anat agafant més i més volada.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. «» ELS ORIGENS -» (en ca). [Consulta: 26 agost 2018].
  2. «Representació de l’Acte Sacramental del Ball de Diables de la Ràpita - Santa Margarida i els Monjos» (en ca). [Consulta: 26 agost 2018].
  3. Redacció, festes.org «Festa Major i Fogardera». festes.org.
  4. 4,0 4,1 4,2 Casañas i López, Santi; Cabré Barreras, Narcís Ball de Diables de la Ràpita. Foc, festa i tradició., Juliol 2011.
  5. «La Fogardera transforma la Ràpita en orgia de foc i dansa», 04-08-2017.
  6. «Descripció» (en ca-es). CAMINADA POPULAR / CURSA DE MUNTANYA, 04-02-2013.
  7. «Portada» (en es-es). Lliga Orientació Gran Penedès 2017.

Enllaços externs[modifica]