Ball de la Marratxa

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Ball de La Marratxa a la plaça Major, 1945
La Marratxa 1950

El Ball de la Marratxa és la dansa tradicional de la parròquia de Sant Julià de Lòria i s’ha convertit en una expressió viva i pròpia, festiva i identitària dels lauredians. Actualment és l'entitat sòcio-cultural Esbart Laurèdia l'encarregada de mantenir i difondre aquesta dansa i el que significa. La Marratxa és part essencial del dilluns de Festa Major (últim diumenge de juliol) ja que aplega a tot el poble a la plaça Major.

L’origen del nom de La Marratxa prové de la morratxa o almorratxa que és un recipient de vidre proveït de diferents brocs per espargir aigua perfumada. Antigament els dos homes havien portat una almorratxa, amb la que aprofitaven per ruixar als assistents. Més tard va ser substituïda per un pom de flors. Actualment els balladors no el porten i aprofiten la mà que els queda lliure per saludar amb el barret a les seves balladores.

Segons la història o bé la llegenda, la primera vegada que la dansa fou interpretada va ésser el dia 7 de setembre de 1278, després de la signatura dels [[Pareatge d'Andorra|Pareatges, document cabdal en la història andorrana, per celebrar amb tota joia la fi d'un episodi difícil entre els senyors feudals. L’autor de la dansa és desconegut. S’atribueix, no obstant, als monjos del convent de Sant Serni de Tavèrnoles (Anserall). Però aquest fet és més una llegenda que una explicació científica. La dansa simbolitza la gènesi de l’antic Coprincipat d’Andorra. Un home casat, que representa el Compte de Foix, i un altre solter, que representa el Bisbe d’Urgell, dansen amb sis donzelles endiumenjades que representen les sis antigues parròquies (actualment, les parròquies són set, després que a l'any 1978 Escaldes-Engordany assolís també aquesta condició). Els dos balladors han de tenir tres dones que es donin la mà com a signe d’un poder compartit i indivís.

Els balladors entren a la plaça agafats de bracet i saluden les autoritats. Cada ballador porta a la mà a tres donzelles que es donen la mà l’una a l’altra. Quan comença el ball el braç de l’home i el de la seva donzella immediata s’aixequen, formant arc, mentre les tres donzelles passen per sota simbolitzant així l’homenatge al príncep. La cobla deixa de tocar després de les quatre primeres tirades perquè els dansaires, agafats de bracet, voltin per la plaça. El públic llença caramels i confits i els trabucaires disparen salves tronadores, dites també “galejos”, des de Cal Senzill. El ball continua un altre cop a ritme de ronda i acaba amb la unió de les dues files en una sola rotllana. Antigament perquè la cobla pogués tocar la música de La Marratxa, aquells que se la sabien la xiulaven als músics. Però això va canviar quan el mestre Daniel Areny va decidir transcriure-la i la va donar al mestre Isidre Marvà perquè l’harmonitzés.

Pel que fa al vestuari, els dos homes van vestits de cerimònia d'acord amb els cànons de l'època i duen un barret de copa amb una cinta amb els colors de la bandera andorrana que cau damunt les espatlles. Les sis noies vesteixen vestits tradicionals amb ret i mitenes, gipó, faldilla brocada, davantal, corbata brodada i espardenyes vigatanes.

[1] [2]