Ballarida pèndula

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuBallarida pèndula
Hypecoum pendulum Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreRanunculales
FamíliaPapaveraceae
GènereHypecoum
EspècieHypecoum pendulum Modifica el valor a Wikidata
L., 1753[1]
Nomenclatura
Sinònims

La ballarida pèndula (Hypecoum pendulum) és una espècie de papaveràcia.

Noms vernacles[modifica]

ballarida (C), ballerina, ballarina i cubills.[3]

Etimologia[modifica]

  • Hypecoum: procedeix del grec ὑπήκοον (hypēkoon, obedient). Per ser una planta narcòtica amb què es fa submisa la voluntat.[4] Encara que també que prové de la paraula grega per descriure el so que fan les llavors seques dins la beina.[5]
  • pendulum: L'epítet pendulum (pendular) procedeix del llatí, segurament referint-se a la flor que penja de la tija com un pèndol.[6]

Descripció[modifica]

Teròfit verd grisenc o glauc amb les tiges de 5-40 cm d'alçada. Les fulles tenen segments terminals linears que s'eixamplen distalment. La inflorescència és un dicasi erecte amb 1-15 flors. Els sèpals fan 1-5 × 1-2 mm, i són ovats, aguts, denticulats i caducs. La corol·la està formada per quatre pètals de color groc pàl·lid, i els externs ròmbics, amb l'àpex aquillat i els marges més o menys involuts. Els pètals interns presenten taques negres, lòbuls laterals de longitud que no excedeix la meitat de la limbe del lòbul central, que al seu torn té marges plans, de longitud i amplària similars. Els filaments dels quatre estams són linears, a vegades amb taques negres. El pol·len és de color groc. El fruit és una càpsula pendular, més o menys recta, de 2-3 mm d'amplària, amb artells de 2-5 mm. Les llavors són de color groc pàl·lid. Són plantes autògames. Floreix d'abril a juny. El seu nombre cromosòmic és 2n = 16, 32.[7][8][9]

Hàbitat i distribució[modifica]

Habita camps de conreu, guarets, sembrats, erms, vores de camins, i llocs alterats en general. Normalment, en substrats calcaris i secs, a vegades en medis salins.[9][7]

Té una distribució mediterrània-iraniana, així es pot trobar al Orient Pròxim i per tota la regió mediterrània. Pel que fa a la Península Ibèrica, es troba a la part mediterrània.[7] Als Països Catalans és present al territori sicòric i terres veïnes (de la Llitera a la Noguera i a l'Urgell, fins a arribar a l'Alt Urgell, al Solsonès, a la Segarra, a l'Anoia i a la Terra Alta). Apareixent entre els 100 i els 700 msnm. També sorgeix al sud del territori catalanídic (L'Alcalatén), al territori serrànic (la Plana d'Utiel) i al territori lucèntic (L'Alt Vinalopó), a una altura de 500-1250 msnm. A les illes es presenta a Eivissa i Menorca, des del nivell del mar fins als 100 m d'altura.[10]

Galeria[modifica]

Referències[modifica]

  1. [enllaç sense format] https://www.gbif.org/species/2888559
  2. [enllaç sense format] http://www.theplantlist.org/tpl/search?q=Hypecoum+pendulum
  3. «Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana». Termcat. [Consulta: 25 abril 2020].
  4. MORALES VALVERDE, Ramón. Santiago Castroviejo. Flora iberica: plantas vasculares de la Península Ibérica e Islas Baleares (en castellà). I. Madrid: Real Jardín Botánico CSIC, 1986, p. 427-429. ISBN 84-00-06221-3. 
  5. Craig, John. Henry George Collins. A New Universal Etymological, Technological and Pronouncing Dictionary of the English Language (en anglès). 1. Harvard: Universitat de Harvard, 1849, p. 963. ISBN 1130715582. 
  6. «Zapatillas o zadorija (Hypecoum pendulum)» (en castellà). Flora y fauna de Malpica de Tajo. [Consulta: 25 abril 2020].
  7. 7,0 7,1 7,2 «Hypecoum pendulum L. Sp. Pl.: 124 (1753)» (en castellà). Flora Vascular. [Consulta: 25 abril 2020].
  8. «Hypecoum pendulum L.». Flora Catalana. Arxivat de l'original el 12 de gener 2020. [Consulta: 25 abril 2020].
  9. 9,0 9,1 «Hypecoum pendulum L.». Herbari Virtual del Mediterrani Occidental. [Consulta: 25 abril 2020].
  10. Bolòs, Oriol; Vigo, Josep. Flora dels Països Catalans. 1. Barcelona: Barcino, 1984, p. 706, 707. ISBN 9788472265974.