Ballet de Déu

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de composicióBallet de Déu
Forma musical dansa
Modifica dades a Wikidata
Rajoles pintades per Castanys

El ball de Déu, ballet de Déu o ballet de quatre és un ball coral tradicional de Catalunya pròpia de dies de festa, abans o després de l'ofici, que té nombroses variants i una notable antiguitat. Les parelles s'hi agrupaven de dues en dues, cosa per la qual també era conegut com a ballet de quatre, i ballaven amb aire cerimoniós i auster i al ritme d'una melodia suau i seriosa.[1]

El ballet de Déu és una de les danses populars europees antigues a partir de les quals va evolucionar la dansa clàssica. Comparteix amb els ballets el fet d'agrupar-se en grups de dues parelles i, en les variants dels darrers temps, el d'acabar amb una corranda. En aquestes darreres versions el ballet de Déu havia perdut també el seu caràcter seriós i gairebé místic que el caracteritzava als primers anys.[2]

Segons els llocs, com per exemple a Solsona,[2] era ballat amb vestits negres, les dones portant caputxes també negres, escapularis al coll i rosaris a la mà, i els homes encreuant les mans sobre el pit.[1] En alguns indrets del Berguedà i del Rosselló era el primer ball que es ballava cada diumenge al matí. Els ballarins estaven agrupats en confradies o germandats, que no actuaven al mateix temps, i que aprofitaven el ball per a passar barret per a recaptar finançament.[2] A Cervera també va estar molt en ús.[2] A Rocafort de Bages es ballava a les festes majors. En el ballet de Déu de Rocafort dos ballarins, administradors de la festa, llencen amb les almorratxes aigua d'olor a dues joves mentre tots dansen, utilitzant el punt de dansa o ball pla, el punt de perdiu o relliscat i acabant amb una corranda de contrapàs.[3] A Berga el Ballet de Déu (anomenat aquí també Ballet de l'Adéu) és una tradició que es manté viva i molt arrelada dins el programa de la Festa dels Elois, l'últim cap de setmana de juliol.[4]

Etimologia[modifica]

La idea que el nom de ballet de Déu prové de la relació d'aquest amb la religió està molt estesa però alguns autors opinen que el nom original era ballet de deu, o de les deu, perquè molt antigament es ballava a les deu del matí, abans d'entrar a l'ofici.[2]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Ballet de Déu». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Diccionari de la Dansa, dels Entremesos i Dels Instruments de Musica i Sonadors, pàg. 224, de Francesc Pujol i Joan Amades. Editat per l'Institut d'Estudis Catalans.
  3. La comarca del Bages, pàg. 194, de Salvador Ginesta. Editat per L'Abadia de Montserrat, 1987. ISBN 8472028607
  4. «Del 25 al 27 de juliol, torna a Berga la festa dels Elois». Ajuntament de Berga. [Consulta: 24 juny 2016].