Balneari de la Font Pudosa

De Viquipèdia
Infotaula d'edifici
Balneari de la Puda
Imatge
Dades
TipusBalneari Modifica el valor a Wikidata
Construcció1862 Modifica el valor a Wikidata
Construcciósegle XIX
Característiques
Estil arquitectònicEclecticisme, neoclassicisme
Altitud175 m Modifica el valor a Wikidata
Ubicació
Entitat territorial administrativaBanyoles (Pla de l'Estany) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióCarrer de la Font Pudosa
Banyoles
(Pla de l'Estany)
 42° 06′ 41″ N, 2° 45′ 11″ E / 42.111389°N,2.753056°E / 42.111389; 2.753056Coord.: 42° 06′ 41″ N, 2° 45′ 11″ E / 42.111389°N,2.753056°E / 42.111389; 2.753056
BCIL
Identificador14937 IPA: [1]

El Balneari de la Puda també anomenat Balneari de la Font Puda o de manera metonímica Font Pudosa o La Puda és un monument protegit com a bé cultural d'interès local del municipi de Banyoles (Pla de l'Estany). Va ser bastit el 1862 al costat de la font Pudosa, d'aigua sulfurosa càlcica freda. En l'actualitat es troba en un estat ruïnós.[1] El 2014 es va crear una associació «Els amics de la Puda» amb l'ànim de reactivar el paratge de la font.[2][3]

Dins del període del neoclassicisme l'edifici pertany a la tipologia de l'arquitectura de mestres d'obres. L'edifici es compon de dos cossos ben diferenciats: el cos del davant, utilitzat com residència és de forma quadro-rectangular i el cos dedicat als banys, de forma allargada i adossat a la façana. L'entrada del cos residencial dona a l'est. És de façana llisa i configurada per dos registres. Tots els elements es troben col·locats dins d'una simetria i es troben emmarcats per senzilles motllures practicades a imitació dels antics emmarcaments. Les finestres són totalment rectangulars i les portes són acabades en arc rodó rebaixat. El conjunt de línies rectes que presenta l'edifici són suavitzades mitjançant el remat d'una balustrada cega.[4]

Història[modifica]

Hi ha esments escrits de la Font Puda des del segle xv. La seva aigua s'utilitzava amb finalitats curatives i fins i tot va ser comercialitzada en temps moderns. L'any 1829 l'ajuntament construí una font artificial i una placeta pública. Els malalts o turistes portaven importants recursos econòmics a un poble en aquells moments molt necessitat.[5] Inicialment el balneari era solament una senzilla caseta amb un parell de banyeres (1847). Després, degut a l'èxit assolit per les seves aigües es va construir una nova font i l'edifici actual (1862). Des d'aquest balneari, es va desenvolupar el turisme a Banyoles.

Actualment l'arquitecte banyolí, Andreu Fabra, presenta un projecte de recuperació.[4] Des del 2014, l'associació Els amics de la Puda desenvolupa un projecte de rehabilitació del lloc per tal de fer-la conèixer a les noves generacions: reintegrar-la en els itineraris de passeig, recrear el camí embrostat cap a l'estany, organitzar un festival literari…[6]

Bibliografia[modifica]

Referències[modifica]

  1. «la Font Pudosa». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Estéban, Ramon «Una recreació del 1714, en la festa de Banyoles». El Punt Avui, 9 octubre 2014 (2014-10-09), pàg. El programa inclou força novetats, entre les quals destaquen la primera trobada d'amics de la Puda.
  3. «La font de la Puda de Banyoles té molts amics». El Punt Avui, 13 octubre 2014 (2014-10-13), pàg. 47.
  4. 4,0 4,1 «Balneari de la Puda - Balneari de la Font Pudosa». pat.mapa,  () [Consulta: 24 gener del 2015].
  5. N.N.. «La Font Pudosa». Banyoles: Banyoles Cultura. [Consulta: 24 gener del 2015].
  6. Estéban, Ramon «Preparen activitats per reactivar el paratge de la font Pudosa de Banyoles». El Punt Avui, 23 gener 2015 (2015-01-23), pàg. 52. «Els Amics de la Puda s'han constituït en associació i negocien un conveni amb els propietaris i l'Ajuntament per fer una neteja de la finca»

Vegeu també[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Balneari de la Font Pudosa