Baltasar Saldoni i Remendo

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Baltasar Saldoni)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaBaltasar Saldoni i Remendo
Baltasar Saldoni.jpg
Biografia
Naixement 4 gener 1807
Barcelona
Mort 3 desembre 1889 (82 anys)
Madrid
Lloc d'enterrament cementiri de San Justo
Activitat
Ocupació Musicòleg i compositor
Gènere Òpera i sarsuela
Instrument Orgue
Modifica les dades a Wikidata

Baltasar Saldoni i Remendo (Barcelona, 4 de gener de 1807 - Madrid, 3 de desembre de 1889) va ser un compositor i musicòleg català.

Biografia[modifica]

Neix el diumenge 4 de gener del 1807 a Barcelona, a les 20:00,[1] i és batejat el dia 6 del mateix mes a l'església dels Sants Just i Pastor. Els seus pares eren José Saldoni i Teresa Remendo, morta dos anys després (el seu pare es va tornar a casar, amb María Durán)

Va començar els estudis a una escola al costat de la capella de Nostra Senyora de Montserrat de Barcelona, al costat de la duana, anomenada Procura. Els estudis musicals els comença a Santa Maria del Mar amb set anys sota la direcció del Mestre de Capella Francesc Andreví i Castellar. Als deu anys va a la Capella de música de Santa Maria del Pi amb el mestre Francesc Sempere. El 15 de març del 1818, als onze anys, va ser admès a l'Escolania de Montserrat on va estar quatre anys i mig, sota el mestre Jacint Boada i Casanoves i Simó Guardiola com abat.

Marxa cap a Barcelona el juliol de 1822 a causa de la guerra, però continuà l'estudi de la composició sota Francesc Queralt, Mestre jubilat de la Catedral de Barcelona, i piano i orgue amb Mateu Ferrer i Oller. A les esglésies de Santa Maria del Mar, Sant Cugat i el convent de Sant Francesc van ser les primeres on es donà a conèixer com a organista i compositor. El 29 de novembre del 1824 va fer les oposicions per a organista a Santa Maria del Mar, però no les aprovà per mancança del títol de sacerdot. Segons ell, va ser l'únic fet que el va deixar fora de la prova, ja que els altres cinc opositors van fallar el to de l'antífona i van tocar peces d'altres autors i ell el va encertar i a sobre va compondre l'antífona per a aquell esdeveniment.

Estudià a fons tot el necessari per a la composició de música escènica (italià i francès, obres estrangeres i nacionals, harmonia, i els mecanismes de la veu) i el 1825 compon la seva primera òpera, El triunfo del amor, però no deixà de banda les composicions sacres.

El 1829 viatja a Madrid, on hi ha Ramón Carnicer, un altre compositor català que li ajuda a instal·lar-se en la Cort, i a ampliar els seus estudis de música. Un any després, el 1830, li ofereixen Carnicer i Piermarini esser professor de solfeig i vocalització al Conservatorio de Música Maria Cristina, amb 8000 reals de sou. Per aquesta classe escriu el Método de solfeo y canto, molt reconegut fins i tot per grans músics europeus. El 1831 compon Saladino e Clotilde, obra de la qual es van interpretar fragments al Teatro de la Cruz –mai es va interpretar sencera perquè, segons ell, l'argument era massa llibre per la censura literària de l'època-. Escriu també Los enredos de un curioso el 1832 i Ipermestra el 1837, en italià amb llibret de Pasini. Aquesta última obra va tenir més èxit –amb una gira per tota la península–. S'hi mostra com un compositor consolidat. Va viatjar a París el 1838 per conèixer el Conservatoire de Paris (que va estar model pels de la resta d'Europa i Rússia) i la vida musical i operística. Allà es va allotjar a l'hotel Favart i ja havia comptat amb l'apreciació de les seves obres per part de Luigi Cherubini, Rubini, Caraffa, Bordogni i Sor.

En tornar de París el 1839 és ascendit a mestre de cant al Conservatorio amb un sou de 12000 reals i per aquella època tenien molta fama els seus valsos i rogodons al Real Palacio. El 1840 escriu Cleonice, Regina di Siria, estrenada al Teatro de la Cruz, amb menys èxit que Ipermestra, i amb un absolut fracàs a Barcelona un any després. L'autor pensa que va ser causat per una mena de complot contra la seva figura degut al gran prestigi que estava tenint, pel fet que els cantants no fessin cap esforç en fer-la bé (per exemple, una de les cantants va suprimir un passatge de dues octaves per una nota llarga)

El 31 d'octubre del 1843 es va casar amb Dolores Franco, alumna seva, que va morir deu mesos més tard donant a llum la primera filla. Està enterrada al cementiri de San Nicolás de Bari. Aquesta pèrdua li va afectar molt, però per la responsabilitat que li demanava la seva filla va fer un petit viatge des del 10 de juny del 1844 per Hellín, València, Barcelona i Esparreguera, on va prendre uns banys que li van fer recuperar-se.

Va tornar a la seva vida i va començar a fer la música per al llibret que va comprar el 1841 a Barcelona de Savinelli, marit de la prima donna Matilde Palazzesi. El fet que altres compositors com Giuseppe Lillo o Donizetti ja tinguessin obres amb el mateix argument li va fer desistir tot i que ja tenia el primer acte musicat. Va començar llavors a compondre Boabdil, el último rey moro de Granada amb llibret de González Aurioles, i sota la idea de poder contribuir a la creació d'una òpera nacional –encara que després va encomanar la traducció del llibret a l'italià-. Finalment no va ser representada, ni tan sols en italià, però sí que es van tocar algunes parts com a assaig al Liceo de Madrid el juny de 1845.

El 23 d'abril del 1846 mor la seva filla Carolina, i el novembre del mateix any rep la condecoració de Caballero de la Real Orden de Carlos III. Va continuar dedicant-se a les seves classes i fent composicions (sobretot per a orquestra, ja que va ser nomenat mestre compositor i director de l'orquestra del Teatro del Príncipe –Teatro Español- entre el juliol de 1848 i 1851) A partir del 1850 comença a recopilar informació dels músics espanyols, material per el llibre Efemérides de músicos españoles el 1860 (que acabaria sent el Diccionario biográfico-bibliográfico de efemérides de músicos españoles). El 1853 va publicar la Reseña histórica de la Escolanía o Colegio de música de la Virgen de Montserrat, en Cataluña, desde 1456 hasta 1856 El mateix any va fer El rey y la costurera, una sarsuela amb llibret de Brusola que no es va representar, i el 1855 va tornar a fer una òpera, que tampoc no va reeixir estrenar: Guzmán il buono, amb llibret en italià de Domingo Anacri. En aquesta dècada va escriure moltes cançons en àlbums dedicades a amics, senyoretes o al·legats. El 27 de setembre del 1857 es casà amb Carmen Romero, de vint anys d'edat.

A la dècada de 1860 compon moltes romances i himnes, i també obres historiogràfiques (surt a la llum Efemérides de músicos españoles, así profesores como aficionados) i Cuatro palabras sobre un folleto escrito por el maestro compositor Sr. Don Francisco Asenjo Barbieri (1864) Guanyador el 1864 del premi Ploma d'Or organitzat per Anselm Clavé per Coro a voces solas. El 20 d'abril d'aquest mateix any va perdre la seva filla Elvira, de cinc anys d'edat i només li queden Laura i Leopoldo.

A la dècada de 1870 encara compon algunes obres, però està centrat sobretot en l'activitat d'escriure i completar finalment el seu Diccionario biográfico-bibliográfico de efemérides de músicos españoles, entre 1868 i 1881. Va invertir molt de temps i diners, demanant informació i ajuda a amics i fins i tot posant anuncis a la premsa musical per a recaptar dades. Molt poca gent va col·laborar i encara menys es van interessar pels tres primers toms de la col·lecció. El maig del 1873 és nomenat membre de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, la qual va emetre un comunicat per a donar empenta al Diccionario, que havia deixat abandonat per aquestes raons. És curiosa la manera d'ordenar la informació: en lloc de l'ordre alfabètic, les figures que hi apareixen ho fan mitjançant la seva data de naixement (com que és gairebé impossible conèixer aquest tipus de dades, Saldoni feia al final de cada tom un índex amb els noms de les persones que feien anys en aquell mes) El publicà el 1881, quan ja comptava amb 74 anys.

Morí a Madrid i hi fou enterrat, al cementiri Sacramental de San Miguel, Santa Cruz, Santos Justo y Pastor y San Millán.

Distincions[modifica]

  • Professor, inspector, vocal de la junta facultativa i degà del Conservatori de Madrid.
  • Director de la junta facultativa del Liceo de Madrid.
  • Soci corresponsal del Liceo artístico y literario de La Habana (1844)
  • Nomenat membre de la Real y Distinguida Orden Española de Carlos III (novembre del 1846)
  • Mestre compositor i director d'orquestra del Teatro del Príncipe (Teatro Español) (juliol 1848/1850)
  • Membre de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando (maig del 1873)


Obres[modifica]

Escrits musicals[modifica]

Títol Data de publicació Lloc de publicació Comentaris[2]
Veinticuatro solfeos para contralto y bajo 1837 Madrid
Nuevo método de solfeo y canto para todas las voces 1839
Reseña histórica de la Escolanía o Colegio de música de la Virgen de Montserrat, en Cataluña, desde 1456 hasta 1856, con un catálogo de algunos de los maestros… 1856 Madrid, Ripollés
Efemérides de músicos españoles, así profesores como aficionados 1860 Madrid: Imprenta La Esperanza
Cuatro palabras sobre un folleto escrito por el maestro compositor Sr. Don Francisco Asenjo Barbieri 1864 Madrid: Imprenta Antonio Pérez Dubrull Hi ha una segona edició Barcelona: Isidro Torres, 1890; i una edició facsímil de J. Torres, Madrid: Ministerio de Cultura-Centro de Documentación Musical, 1986
Diccionario biográfico-bibliográfico de efemérides de músicos españoles 1868-81 Madrid: Imprenta Antonio Pérez Dubrull

Música escènica[modifica]

Títol Data de creació Llibretista Comentaris
El triunfo del amor 1825 José Alegret Opereta en 1 acte. Estrenada a Barcelona el 1826 al saló de José Alegret (autor de la lletra), amb l'orquestra del Teatre de la Santa Creu. Com a tiple Roig i Torredà, com a tenor Grau i com a baix Sayrols.
Saladino e Clotilde 1831 Òpera en 2 actes. D'aquesta òpera va cantar en Sr. Pasini una cavatina al Teatro de la Cruz
Los enredos de un curioso 1832 F. Enciso, colaboradores F.Piermarini/P.Albéniz/R.Carnicer Opereta en 2 actes. E:Bc
Ipermnestra 1837 I. Passini Òpera en 2 actes. Estrenada el 20 de gener de 1938 al Teatro de la Cruz de Madrid, amb la senyora d'Alberti com a prima donna. En les vuit primeres representacions va ser cridat a l'escenari el compositor. Impresa també per a cant i piano i piano sol per l'editor Lodre.
Cleonice, Regina di Siria 1839 Òpera en 2 actes. Estrenada el 24 de gener de 1840 al Teatro de la Cruz de Madrid per la Sra. Viló i els Srs. Calvet i Unanue, cantants. Van cridar l'autor perquè pugés a l'escenari. Hi ha arranjaments d'algunes peces per a cant i piano i piano sol.
Maria di Rohan Savinelli Saldoni va comprar el llibret a Barcelona el 1841, però com que dos anys abans a Nàpols ja l'havia musicat Giuseppe Lillo sota el nom Il Conte di Chalais i Donizetti en tenia una altra sota el nom de Maria di Rohan, tot i que ja havia fet el primer acte, va deixar de banda el projecte
Boabdil, último rey moro de Granada 1844 M. González de Aurioles Òpera en 3 actes. Traduïda a l'italià per Domingo Anacri.
El rey y la costurera 1853 V. Brusola Sarsuela en 3 actes
Guzman Il Buono 1855 D. Anacri Òpera en 3 actes
La corte de Mónaco 1857 R. de Navarrete Sarsuela 1 acte. Estrenada al Teatro de la Zarzuela, Madrid el 16 de febrero del mateix any, per les senyores Santa María i Soriano, i els senyors “Sanz, Sala, Becerra, etc.etc.etc.” E:Msa
Los maridos en las máscaras o No más bailes 1864 W. Ayguals Sarsuela en 2 actes. Estrenada el divendres 26 d'agost de 1864 al Teatre dels Capms Elisis de Barcelona, amb Juana Bautista Fosa de Ferrer (tiple), Federico Astort (primer tenor), Eleuterio Maristany (baríton), Ramon Ferrer (segon tenor), Sr. Roca (part de Moro) “A la segona escena van ser cridats els autors a l'escenari després de la peça concertant, ja que el de la música havia marxat a Madrid”


Orquestra[modifica]

Títol Data de creació Comentaris
Polaca 1838 Per a flauta solista. Estrenada a l'Academia filarmónica matritense el 25 de juny de 1838
Boleras jaleadas 1848 Escrita el setembre del mateix any
El paseo en el Prado de Madrid 1848 Capritxo per a orquestra
Manchegas jaleadas 1848 Escrita l'octubre del mateix any
Popurrí o Miscelánea de bailes 1848 Escrit el novembre del mateix any
L'Autunno 1849 Tanda de valsos. Escrits el novembre del mateix any
L'ilusion 1849 Tanda de rigodones. Escrits el setembre del mateix any
Los gemelos 1849 Capritxo per a orquestra. Escrit el setembre del mateix any
Popurrí de bailes 1849
La aurora 1849 Per a violí solista. Escrita el gener del mateix any. Estrenada a la inauguració del Teatro Español
A mi patria 1863 Gran simfonia per a completa orquestra, banda i orgue obligat. Estrenada al Teatre del Liceu de Barcelona el 19 de novembre de 1863 i al Teatro Real de Madrid el 19 de novemre del 1866, sent cridat l'autor a l'escenari, però no va poder pujar-hi perquè no era al teatre
El caprichoso Gran vals estrenat als balls del Real Palacio. Imprés per a piano solo i arranjat per a banda militar per D. Mariano Rodríguez


Veu i acompanyament[modifica]

Cançons
Títol Tesitura Data de creació Comentaris
Canción francesa 1839
El mareo Contralt, piano "Cançó de gènere andalus"
El Quiá Contralt, piano "Cançó de gènere andalus". E:Mc
Guerra a María en la comedia Haz bien y no mires a quién Mezzo, piano 1854
Il consiglio canzonetta Mezzo, piano
La rabanera Contralt, piano "Cançó de gènere andalus"
La rosa Voz y piano 1857 Cançó italiana escrita a l'àlbum de la senyoreta Agustina Lanuza. Madrid, Maig del 1857.
Cavatines
Títol Tesitura Data de creació Comentaris
Ah, che non serve il piangere Mezzo, piano 1829
Cavatina a La travesura Baix, piano 1833
Cavatina a La travesura Tenor, piano 1833
Ah, chi sá l'amato bene Contralt, piano (també per a Mezzo) 1839 Cantada per la Sra. Carrasco al Teatro Principal de Valencia el 9 de gener del 1839
Cors
Títol Obra on està Data de creació Comentaris
Coro A la comèdia El bandido incógnito 1830
Coro A la comèdia Luis el onceno 1836
Coro A la comèdia La moza del cántaro 1843 E:Mc
Coro A la comèdia Quien bien te quiere 1848
Coro y Marcha A la comèdia La receta para caer 1848
Baile con coros A la comèdia La dama valenciana 1849
Coros y Romanza A la tragèdia Saúl 1849
Coro de señoritas 1853
Quartets
Títol Tesitura Data de creació Comentaris
Perché infelice 2 tiples, 2 contralts 1839 Estrenat al Conservatorio de música en presència de "S. M. la Reina Madre" el 30 de juliol de 1839
Duets
Títol Tesitura Data de creació Comentaris
Di turno al nome solo Tiple, contralt, piano 1839 Estrenal a l'Academia filarmónica matritense el 22 de juliol del 1839, en presència de "S. M. la Reina Gobernadora" per la senyora de Montenegro i la senyoreta Azcona
Dúo a Vanne da me Mezzo, baix i piano 1842 Estrenat al Liceo el 20 de desembre del 1842 per la senyoreta Vizcarrondo i el senyor Reguer
Oh, guardate che figura! dúo buffo Mezzo, baix i piano 1842 Estrenat al Liceo el 20 de desembre del 1842 per la senyoreta Nieves González i el senyor Francisco Salas.
Quell'acciaro che al campo riede E:Mc
Las aldeanas 2 tiples, piano 1854 Lletra del Sr. Joaquin Fontan. Escrit el maig del 1854
Mi sei cara Mezzo, contralt i piano
Vien di quest'elci duetino Tiple, contralt i piano
Himnes
Títol Instrumentació Data de creació Comentaris
Himno al Dios de las Artes Cant i orquestra 1842 Cantat al Liceo de Madrid el 16 de juny i el 20 de desembre del mateix any
Himno nacional: ¡Dios salve a la Reina!, ¡Dios salve al Rey! Cant i orquestra. També versió veu i piano; piano; i Banda militar 1843 Cantat al Liceo de Madrid en presència dels reis en 13 de setembre de 1843 i al Teatre del Circo celebrant la majoria de la reina, lletra de Ventura de la Vega.
De Himeneo a la antorcha Cant i piano Himne nupcial
Grito santo de paz Cant i piano Himne patriòtic
"Romanzas"
Títol Tesitura Data de creació Comentaris
Dal primo di tiple, piano 1832
Dulce es aspirar el aura Mezzo, piano 1832
Es mi vida pasada el llanto contralt, piano 1832
La oración Contralt, piano 1832
Romanza Tiple, piano 1832
Romanza a El criado fingido 1832
Perché mio caro bene Tiple, piano 1834 "Romanza" guanyadora del concurs del Liceo de Madrid, per a ser l'obra que començaria un àlbum que seria un regal per a la Reina. Va guanyar amb vot unànime dels vuit qualificadors, d'entre onze obres.
A un artista Mezzo, piano 1837 Cantada a la comèdia El Compositor y la Estranjera. Escrita a l'abril del 1837
La plegaria de Cristina Mezzo, piano 1844 Poesia de José Sol i Padrís. Escrita per a l'àlbum "de la Reina Madre" el maig del 1844
Ayes del corazón Mezzo, piano 1850 Lletra del senyor Ariza. Escrita a l'aost del 1850
Il lamento Mezzo, piano 1850 Escrita el març del 1850
Oh, tu amor de padre Mezzo, piano 1851 Escrita a l'àlbum de la senyoreta "Marquesa de los Salados" el setembre del 1853
¡Perdóname! Mezzo, piano 1851 Escrita a l'abril del mateix any
Odi d'un uom che more Mezzo o baix, piano 1856 Escrita a l'àlbum de l'eminent cantant Ronconi. Escrita el febrer del mateix any
Dal primo di ch'io vidi Mezzo, piano 1863 Fa natural major. Dedicada a la senyoreta Victoria Navascués i Ligués. Escrita a Madrid el desembre del 1863
Près de toi, c'est la vie Mezzo, piano 1863 Dedicada a "S. A. R. la Serma", senyora infanta d'Espanya, duquessa de Sessa, etc. etc. Luisa Teresa de Borbón.
Angiol mio, o Angiol dicesso dal cielo Mezzo, piano 1864 Re major. Lletra en castellà del senyor Wenceslao Ayguals de Izco. Escrita a Madrid el juny del 1864
Caro, guardami il puro affetto Mezzo, piano 1866 Do major. Escrita a Madrid el novembre de 1866. Dedicada a la senyoreta Adela Fernández i Alonso
Pietoso amor deh rendi Mezzo, piano 1866 Mi bemoll major. Escrita a Madrid el juliol de 1866 a l'àlbum de la senyoreta Laura Sainz Santayna i dedicada a la senyoreta Adela Fernández i Alonso
Pianto d'amor Mezzo, piano 1883
Di quei begliocchi neri Mezzo, piano
El adiós de una habanera Mezzo, piano Lletra de Romero i Larrañaga
El regreso de un padre Mezzo, piano Lletra de Romero i Larrañaga
El sepulcro Mezzo, piano Castellà
La Eloísa Contralt, piano Castellà i francès
Tercets
Títol Tesitura Data de creació Comentaris
Señor don Pancracio terceto bufo Tiple, mezzo, tenor 1842 Estrenat al Liceo el 16 de juny del 1842 per les senyoretes González i Tablares i el senyor Antonio Castell

Veu sola[modifica]

Cor
Títol Data de creació Comentaris
Coro a voces solas 1864 Guanyadora del premi Ploma d'Or organitzat per Anselm Clavé als Camps Elisis de Barcelona, el 28 de febrer del 1864, d'entre 27 obres que s'hi presentaren, amb quatre vots a favor de les cinc persones que conformaren el jurat

Música instrumental[modifica]

Arpa
Títol Data de creació Comentaris
Variaciones para arpa sobre el tema "No Matilde, non morrai" en Matilde di Shabran de Rossini
Corn anglès
Títol Data de creació Comentaris
Aria
Piano
Títol Data de creació Comentaris
Catorce años en seis minutos capricho 1866 Escrit expressament a la memòria de la malmesa senyoreta Alejandra Toral i Hevia. Escrit a Madrid
Cuatro juegos de variaciones sobre motivos originales
Doce walses originiales
El aéreo "Wals fácil"
El candoroso "Wals fácil"
El elegante 1876 Arreglo
El inocente "Wals fácil"
La bella Adela 1867 polka-mazurka dedicada a Adela Fernández i Alonso. Madrid, 15 de febrer del 1867
Mazurka fácil
Polka fácil Dedicada a Carmen Baldasano. En sol major.
Seis sinfonías
Tanda de rigodones originales
Tanda de rigodones patrióticos
Vals sobre motivos de Ipermestra
Vals sobre motivos de L'elisir d'amore
Variadones sobre el cor dels farols d'Elena e Malvina
Variaciones sobre el tema Giuro ai numi de Semiramide
Rigodones sobre motius de L'elisir d'amore, La Strainera, El Colón, La Caritea y La Vestale

Música religiosa[modifica]

Misses
Títol Tonalitat Data de creació/publicació Comentaris
Misa de Gloria Mi b major 1828 Estrenada el 15 de setembre de 1828 a Barcelona, a la Capella de Montserrat
Misa de Gloria Do major 1844 Escrita el 1844 per a les monges del convent de Santa Clara, Hellín (Albacete) Estrenada el 28 de maig del 1850 a l'església de Loreto Madrid. Hi havia a l'estrena el duque de Riánsares, el ministro de Fomento Manuel Seijas Lozano, i el viceprotector del Conservatorio de música. Cor del Conservatorio de música i orquestra del Teatro Español.
Discite a me quia mitis sum, gradual 1855 Contralt i orgue o piano
Misa de Gloria Re major 1855 Quatre veus i orgue o piano
Orgue
Títol Tonalitat Data de publicació Comentaris
Diez fugas en diversos tonos para el ofertorio
Doce versos por todos los tonos sobre el Sacri Solemnis
Grande fuga a tres renglones sobre el Ave Maris Stella para el Ofertorio Do major
Grande fuga a cuatro renglones para el Ofertorio Re menor
Grande fuga a cuatro renglones para el Ofertorio Do major
Seis versos sobre el Pangue Lingua
Setenta y dos versos por todos los tonos para vísperas, completas y maitines solemnes
Treinta y nueve versos
Tres grandes fugas a cuatro voces
Veintinueve versos
Ofici de difunts
Títol Instrumentació Data de creació Comentaris
Oficio de difuntos 1855 Composta a Madrid el 1855. Estrenada el 21 d'agost de 1858 a l'església parroquial de San Luis, Madrid pel novè aniversari per l'ànima de D. Pedro del Águila i Ceballos, marqués de Espeja. Consta d'Invitatori, dos psalms, dues leccions i responso
Dos lecciones del oficio de difuntos Tenor, baríton, baix i violoncel 1860 Escrit a Madrid
Lamentacions
Títol Instrumentació Data de creació Comentaris
Lamentación Matribus suis dixerunt Cor, quartet de corda, piano 1849 Escrita a Madrid, març del 1849
De Lamentatione Jeremiae Prophetae Cor, quartet de corda, piano 1851 Escrita a Madrid, febrer de 1851. Impresa en castellà, amb lletra de D. Gregorio Romero y Larrañaga. Per a contralt sota el títol de La Oración, preu 10 reales.
Aleph. Ego vir videns Cor, quartet de corda, piano 1852 Escrita a Madrid el març de 1852
Job. Manum suam misit hostis 2 barítons, orgue o piano 1856
Incipit oratio Jeremiae Prophetae Baix, piano fagot, violoncel i contrabaix
Motets
Títol Instrumentació Data de creació Comentaris
Anima Christi 3 veus, orgue, piano 1845
O Salutaris Hostia 3 veus, orgue i piano 1856
Dos motetes al Santísimo Sacramento Cor, orgue i piano 1858
¡Oh, admirable sacramento! 2 veus, orgue i piano 1863 Fa major. Escrit al febrer a Madrid
Bendita sea tu pureza Tiple, violí, fagot, orgue, piano i cor 1878
Rosaris
Títol Tonalitat Data de creació Comentaris
Rosario Re major 1828
Rosario en catalán Sol major 1860 Per a 3 veus, cor, violins, flautes, fagot, contrabaix i orgue. Escrit a Montserrat el 6 d'agost de l'any 1860, estrenat el 8 del mateix mes i any pels escolans.
Psalms
Títol Instrumentació Data de creació Comentaris
Miserere 8 veus, arpa, 2 clarinets, 2 trompes, 2 fagots, 2 trombons 1843 Estrenat el 7 d'abril al Liceo de Madrid, tornat a tocar el dia 10 degut a la petició de la majoria de socis. El van interpretar les senyores Vega, Garcés de Macilla, Colomer i Campuzano, i els senyors Reguer, Barba, Castell i Carrión
Miserere 6 veus, orgue, piano 1850 Escrit al febrer
Salves
Títol Instrumentació Data de publicació Comentaris
Salve 2 veus, orgue i piano 1860 Si bemoll major (arranjament de la de tenor)
Salve Tenor 1860 Sol major. Improvisada al monestir de Montserrat el 7 d'agost de 1860, cantada l'endemà pel tenor de la capella, Antoni Oliveres
Salve Regina Cor, quartet de corda, piano
Seqüències
Títol Instrumentació Data de creació Comentaris
Stabat Mater 1842 Escrit el març de 1842 per a les aficionades senyoretes Paulina i Julia Cabrero i el S. Reguer, els qui el van cantar a l'església del Buen Retiro per primera vegada aquell mes i any. Cantat també al Liceo de Madrid en presència de "Sus Majestades" i "Altezas" i resta de diplomàtics.
Stabat Mater 2 veus, cor, quartet, orgue i piano 1857 “Obra sumamente conveniente para todas las catedrales, capillas de música, parroquias, conventos de monjas y colegios de ambos sexos, pues se puede cantar desde dos hasta un número indefinido de voces, ya sean tiples, medios tiples, contraltos ó tenores, barítonos y bajos. Tiene asimismo acompañamiento de cuarteto de cuerda y órgano espresivo, que se vende por separado, reuniendo además el Stabat las condiciones musicales prescritas en la circular del Emmo. Cardenal Gobernador de Roma, fecha 18 de noviembre de 1856, conforme con la voluntad de Su Santidad Pío IX". Escrit a Madrid el 1857, Preu de 30 reales, imprés per Juan Catalina
Goigs
Títol Instrumentació Data de creació Comentaris
Gozos de San Benito y Santa Escolástica 4 veus, orgue, piano 1845 Escrit a l'octubre
Gozos a Santa Magdalena veu, orgue, piano 1849 Escrit al maig
Gozos de la Virgen 4 veus, orgue, piano 1852 Escrit al juny
Gozos a San Roque 2 veus, orgue, piano 1866 En mi bemoll major. Escrits al juliol a Madrid
Altres
Títol Instrumentació Data de creació Comentaris
Ave María Mezzo, piano 1886
Benedictus 2 veus, orgue, piano 1856
Después de la victoria de África Plegaria Tenor i cors 1861 Cantada en el Teatro Real de Madrid el 22 de febrer de 1861 per Gaetano Fraschini. Lletra en castellà de Julio Nombela, lletra en de Lorenzo Badioli
El Padre Nuestro Tiple, contralt, piano 1873
El pecador arrepentido Cavatina Contralt 1842 Cantada al Liceo de Madrid per Emilia de Colomer el 16 de juny de 1842.
La oración Baix, piano, fagot, violoncel, contrabaix
Música para el setenario de la Virgen de los Dolores 3 veus, orgue, piano 1859
Plegaria-himno 1863 Escrita a Madrid el setembre del 1863. Lletra de Ayguals de Izco. Amb motiu de la solemne benedicció de l'estendard de la Societat coral euterpense El Maestrazgo
Recordare Jesu Pie 1864 Cantat a Santa María del Mar a Barcelona el 16 de març del 1864, per a les exèquies celebrades per l'ànima de Mateu Ferrer (organista) Vers de la seqüència de difunts
Santo Dios ca. 1830
Suba a los cielos Cor, quartet de corda, piano
'Suscepit nos Dominus Antífona 4 veus, orgue, piano 1851 Escrit al maig
Yo te saludo Invocació o pregària a la Verge soprano 1852 Escrita a l'octubre del mateix any. Lletra de Miguel Agustín Príncipe
Tantum ergo 2 veus, orgue, piano 1863 Escrita al febrer a Madrid
Tremens factus sum ego Versículo del responsori de difunts 1844 Cantat a l'església de Santo Tomás de Madrid per les exèquies del Duque de Osuna, l'octubre de 1844. Cantat per Encarnación Lama, alumna de Saldoni
Tres villancicos a la Natividad del Señor 2 veus, orgue o piano 1858 “Con acompañamiento de piano u órgano e instrumentos pastoriles; muy útiles para los templos, como también para colegios y sociedades filarmónicas, pues se puede cantar desde dos hasta un número ilimitado de voces, ya sean tiples, medios tiples, contraltos y tenores, barítonos y bajo" Gravat per Juan Catalina, 14 reales

Interpretació actual de les seves obres[modifica]

El seu catàleg està format per molts diversos gèneres musicals, de moda a la seva època, i amb un buscat estil italianitzant. Tot i així, el cert és que de l'extens catàleg només la versió per a cant i piano d'Ipermestra i del Stabat Mater han estat impreses a la vida de l'autor (i cap més després de mort) La resta o formaven part de quaderns o àlbums dedicats a altres persones, avui dia quasi impossibles de trobar, o ni tan sols es van estrenar.[3] Per això només podem saber el que va escriure segons el catàleg del la seva entrada al seu Diccionario de efemérides de músicos españoles.

Avui dia la interpretació de les seves obres és nul·la.

Referències[modifica]

  1. SALDONI, Baltasar. Diccionario biográfico-bibliográfico de efemérides de músicos españoles. Madrid: Antonio Pérez Dubrull, 1868, p. 45. 
  2. SALDONI, Baltasar. Diccionario biográfico-bibliográfico de efemérides de músicos españoles. Madrid: Antonio Pérez Dubrull, 1868, p. 73-89. 
  3. Ed: V.V.A.A. TORRES MULAS, Jacinto. "Saldoni Remendo, Baltasar" a Diccionario de la música española e iberoamericana. Madrid: Sociedad General de Autores y Editores, 2002. Pàgina 587

Bibliografia[modifica]

  • Ed: V.V.A.A. TORRES Mulas, Jacinto. "Saldoni Remendo, Baltasar" a Diccionario de la música española e iberoamericana. Madrid: Sociedad General de Autores y Editores, 2002.
  • SALDONI, Baltasar. Diccionario biográfico-bibliográfico de efemérides de músicos españoles Madrid: Antonio Pérez Dubrull, 1868.