Baltasar Samper i Marquès

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Baltasar Samper Marquès)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaBaltasar Samper i Marquès
Dades biogràfiques
Naixement 1888
Palma
Mort 1966 (77/78 anys)
Ciutat de Mèxic
Activitat professional
Ocupació Músic i compositor
Modifica dades a Wikidata

Baltasar Samper i Marquès (Palma, 1888 - Ciutat de Mèxic, 1966) va ser músic, compositor i estudiós de la música popular.

Biografia[modifica]

Baltasar Samper va néixer en una família de músics: els seus pares eren cantants d'òpera i el seu germà Julià fou sacerdot i organista d'anomenada a Mallorca; va ser el compositor dels Goigs a llaor de la Mare de Déu d'Atotxa, titular de la parròquia d'Ariany (Mallorca).

El 1907 s'instal·là a Barcelona. Va ser deixeble d'Enric Granados a l'acadèmia d'aquest, on, temps a venir, guanyaria per oposició la plaça de professor de piano. Estudià harmonia, composició i instrumentació amb Felip Pedrell i, a París, fou deixeble del pianista Édouard Risler.

Al febrer de 1924, Samper va començar a treballar a les oficines de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Aquell mateix estiu, la direcció de la institució li proposà que, amb altres col·laboradors, es fes càrrec de les missions de recerca a les Illes. En estius compresos entre 1924 i 1932, els investigadors encapçalats per en Samper recolliren milers de cançons de la tradició —aleshores molt viva— popular illenca (vegeu la Bibliografia). El 1934 i 1935 en continuà i completà la tasca de recerca la seva deixebla (i futura segona esposa, a l'exili), Dolors Porta i Bauçà.

Els Compositors Independents de Catalunya[modifica]

Baltasar Samper va formar part del grup Compositors Independents de Catalunya (l'anomenat «grup dels vuit»), sorgit per iniciativa del pianista Joan Gibert, i format per aquest, Manuel Blancafort, Robert Gerhard, Agustí Grau, Ricard Lamote de Grignon, Frederic Mompou, Eduard Toldrà i el mateix Samper. El grup, heterogeni i de tendències estètiques molt diverses (des del nacionalisme a l'experimentalisme), nasqué amb el propòsit de fer una música d'arrel catalana i de projecció internacional. Animat per una vocació d'agrupació generacional, féu de pont entre la generació noucentista i la generació «perduda» post-Guerra Civil. La presentació pública del grup tingué lloc en un concert de l'Associació de Música de Cambra el 25 de juny del 1931 a la Sala Mozart de Barcelona.

El «grup dels vuit» tenia una sèrie de trets que els caracteritzaven musicalment, com el coneixement de compositors europeus (Stravinsky, Bartók i Schönberg), una proposta de renovació estètica profunda, conjuntant trets neoclàssics, dodecafònics i noucentistes, i una revaloració de la cultura tradicional, que els menà a unir elements avantguardistes i folklòrics. Intel·lectualment el grup se sentia proper als escriptors de la Generació del 27 (hom els batejà com a «grup català» dins d'aquesta). La Guerra Civil causà la definitiva dissolució del grup, encara que els seus integrants continuaren la seva tasca creativa acabada aquesta.

Samper va exercir la crítica musical al diari La Publicitat i publicà també a Mirador, a la Revista Musical Catalana i a la Revista de Catalunya. Les seves notes i ressenyes foren de gran nivell i amb plena sintonització amb els nous corrents artístics. Les seves pàgines sobre Lluís Millet i, especialment, sobre Maurice Ravel, han quedat com a models de penetració en les obres d'aquests autors. La influència del compositor francès es faria notar en la producció de Samper d'aleshores endavant.

Baltasar Samper dugué a terme gran nombre d'actuacions com a pianista, tant al Principat com a Mallorca, i introduí i difongué l'obra del compositor Ciryl Scott (1879-1970), amb qui l'uní una profunda amistat. També féu de director de l'Orquestra Pau Casals i, el 1938, de l'Orquestra de Cambra de Barcelona. Formà part de l'equip directiu de Ràdio Associació de Catalunya i va ser membre de la comissió organitzadora del III Congrés Internacional de Musicologia (Barcelona, 1936).

L'exili mexicà[modifica]

Militant d'Acció Catalana, el 1939 s'exilià a Tolosa de Llenguadoc i, posteriorment, a Mèxic (1942). En aquesta ciutat treballà a l'Instituto de Bellas Artes estudiant el folklore mexicà i, el 1947, hi inicià la Secció d'Investigacions Musicals, tasca en la qual l'ajudà la seva formació en l'Obra del Cançoner. En el mateix camp, també fou professor de l'assignatura de folklore musical al Conservatorio Nacional de Música de México. Entre el 1945 i el 1951 encarnà petits papers en mitja dotzena de pel·lícules mexicanes.

Membre molt actiu de la comunitat catalana, fou membre de l'Institut Català de Cultura de Mèxic, estigué en el patronat organitzador dels Jocs Florals de la Llengua Catalana de Mèxic (1942), dirigí l'Orfeó Català i formà part de la delegació americana en el Consell Nacional de Catalunya (1944). Col·laborà amb les revistes de l'exili Lletres i La Nova Revista.

En els primers anys seixanta va fer diverses traduccions per a l'editorial UTEHA (Unió Tipogràfica Editorial Hispano Americana), propietat d'un gallec que havia fet les Amèriques, José M. González Porto, i on també va treballar de gerent l'Estanislau Ruiz i Ponsetí, exdiputat del Parlament de Catalunya, i en Pere Calders. Entre altres, Samper va traduir una Historia de la música en cinc volums, la Historia del teatro dramático en quatre i La apasionada vida de Franz Liszt.

Baltasar Samper, compositor[modifica]

La seva obra com a compositor està dispersa i, en la major part, inèdita. Les composicions que li han donat més nom han estat les dues (?) suites simfòniques per a orquestra Cançons i danses de Mallorca. També escrigué cançons, música per a piano, coral, orquestral i per al cinema. En aquest darrer camp, la banda sonora de la pel·lícula La barraca (Mèxic, Roberto Gavaldón, 1945) obtingué el premi Ariel de l'Academia de Cine Mexicano.

Obres[modifica]

  • L'amor de les tres germanes, cançó
  • Balada de Luard el Mariner (1938), amb lletra de Josep Maria de Sagarra
  • Cançó de la sirena (1918), per a veu i piano, amb lletra de Miquel dels Sants Oliver
  • Cançó de les ones (<1928)
  • Cançó de taverna, amb lletra de Josep Maria de Sagarra
  • Cançó trista, per a coral
  • Cançons i danses de l'illa de Mallorca (1930?), dues suites simfòniques per a orquestra, de les quals
    • Mallorca: suite simfònica (1929) en fou la primera. Es basa en músiques que havia compost per a la pel·lícula Mallorca: Isla de la calma (vegeu la Filmografia)
  • Cançons franciscanes
  • Cirerer florit (<1928), cançó
  • Concert per a piano i orquestra
  • Danses mallorquines, per a orquestra de corda i piano
  • Desig (<1928)
  • L'estiu, per a cor
  • Excelsior, cançó
  • Glosa (1925?), per a veu i piano, amb lletra de Maria Antònia Salvà
  • Hivern, sardana
  • Jocs de nins, per a coral
  • Lai d'amour, per a piano
  • Plors (<1928)
  • Ritual de pagesia, per a orquestra i piano
  • Scherzo (<1928), per a veu i piano, amb lletra de Miquel Ferrà
  • Sò de pastera, per a guitarra
  • Sonets de Shakespeare (<1928), cançó
  • Tocata de xirimies, instrumentació de música popular
  • Variacions sobre un tema original, per a piano

Filmografia[modifica]

  • Autor de la música del documental Mallorca: isla de la calma (1927), de Josep Maria Verguer (o Enric Verger?)
  • Autor de la música del documental La isla dorada (1933), de Delmir de Caralt
  • Director musical de La barraca (1945), dirigida per Roberto Gavaldón. La pel·lícula obtingué el premi Ariel de l'Academia de Cine de México a la millor música de fons de l'any
  • Director musical de La morena de mi copla (1946) dirigida per Fernando A. Rivero

Bibliografia[modifica]

Obres de Samper[modifica]

  • Obra del Cançoner Popular de Catalunya: Memòries de missions de recerca
    • Materials Vol. III. Barcelona: Fundació Concepció Rabell i Cibis, 1929 (Comprèn les recerques que Baltasar Samper i Miquel Ferrà van dur a terme a Mallorca, del 4 d'agost al 30 de setembre del 1924)
    • Materials Vol. VI. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1996 (Comprèn les recerques que Baltasar Samper i Josep M. Casas Homs van dur a terme a Mallorca els dies 16 i 17 de setembre del 1925)
    • Materials Vol. VII. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1997 (Comprèn les recerques que Baltasar Samper i Ramon Morey van dur a terme a Mallorca del 4 d'agost al 8 d'octubre del 1926.)
    • Materials Vol. VIII. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1998 (Comprèn les recerques que Baltasar Samper i Ramon Morey van dur a terme a Mallorca del 31 de juliol al 10 d'agost de 1927, i les que ells mateixos i Andreu Ferrer van fer a Menorca del 10 d'agost al 17 de setembre.)
    • Materials Vol. X. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2000 (Comprèn les recerques que Baltasar Samper i Ramon Morey van dur a terme a les illes de Mallorca, Eivissa i Formentera del 7 d'agost al 27 de setembre del 1928)
    • Materials Vol. XIII. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2003 (Comprèn les recerques que Baltasar Samper i Ramon Morey van dur a terme a l'illa de Mallorca a l'agost de 1930)
    • Materials Vol. XV. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2005 (Comprèn les recerques que Baltasar Samper i Andreu Ferrer i Ginard van dur a terme a l'illa de Menorca del 17 al 29 de juliol del 1932)
  • Baltasar Samper. La nostra gent: Lluís Millet Barcelona: Llibreria Catalònia 192?
  • Joan Llongueres, Baltasar Samper. L'Orfeó Català a Roma. Relació del pelegrinatge efectuat els dies 29 d'abril al 9 de maig de l'Any Sant MCMXXV. Barcelona: A.López-Llausàs imp., 1925
  • Baltasar Samper. Els cants de les cançons de treballada a Mallorca comunicació presentada al III Congrés de la Societat Internacional de Musicologia. Publicada a la Revista Musical Catalana, núm. 389 (1936)
  • Baltasar Samper, edició a cura de J. Massot i Muntaner. Estudis sobre la cançó popular (1936). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1994
  • Baltasar Samper. Els cants de treball a Mallorca 1948[1]
  • Ángel M. Garibay, Baltasar Samper et al. Aportaciones a la Investigación Folklórica de México. México: Sociedad Folklórica de México, 1953
  • Baltasar Samper, ed. Investigación folklórica en México. Materiales. México: Instituto Nacional de Bellas Artes, 1962-1964. 2 vols.

Traduccions de Baltasar Samper[modifica]

  • Lillian Littlehales, Pablo Casals: una vida México: Biografías Gandesa, 1951
  • Franco Abbiati. Historia de la música. México: UTEHA, 1959. 5 vols.
  • Silvio d'Amico. Historia del teatro dramático. México: UTEHA, 1961. 4 vols.
  • Antonio Miotto. Transtornos de la personalidad. México: UTEHA, 1961
  • Luciano Ramo. Historia de las variedades. México: UTEHA, 1961
  • Emilio Servadio. Los sueños. México: UTEHA, 1961
  • Jean Rousselot. La apasionada vida de Franz Liszt. México: Renacimiento, 1962
  • Elémire Zolla. Antología del psicoanálisis. México: UTEHA, 1962
  • Federico Caffé. Economistas modernos. México: UTEHA, 1963

Estudis sobre Baltasar Samper[modifica]

  • Josep Massot i Muntaner. De la guerra i de l'exili. 1936-1975. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2000
  • Josep Massot i Muntaner. «Baltasar Samper i l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya», dins Actes del col·loqui sobre cançó tradicional. Reus, 1990

Enllaços[modifica]

Referències[modifica]