Banc de temps

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Un banc de temps és una iniciativa comunitària d'intercanvi de temps, que emula simbòlicament el funcionament d'un banc, però en el qual allò que es "presta" i es "rep" és temps dedicat a serveis a les persones. Aquest mecanisme d'intercanvi multilateral té per objectiu establir una xarxa d'ajuda mútua i reforçar els llaços comunitaris d'un barri, poble o ciutat.

Hi ha antecedents d'intercanvis basats en unitats de temps des del s.XIX, en concret la Cincinnati Time Store desenvolupat per l'anarquista nord-americà Josiah Warren. Tot i això, els bancs de temps moderns formen part d'un important moviment mutualista i cooperativista, tant als Estats Units, com posteriorment a Europa i a la resta del món, iniciat per Edgar S. Cahn a partir de la dècada dels 1980. Cahn va concebre el mecanisme dels time dollars o bancs del temps en un moment de crisi econòmica i de retallades en els serveis de l'Estat del Benestar nord-americà. El seu objectiu era solucionar problemes de la "economia de mercat", que no valora suficientment els serveis molt abundants, a través d'un mercat complementari d'intercanvi de temps que s'adapta a el que ell anomena "economia de base" informal i no monetària.

Els Bancs dels Temps són grups de persones motivades per a intercanviar temps, dedicant-lo a tasques puntuals d'atenció a les persones: infants, gent gran, gent malalta, etc., fomentant així l'oportunitat de conèixer i confiar en els altres. Els intercanvis més habituals es refereixen a activitats socio-culturals, o a activitats relacionades amb les necessitats de la vida diària. Aquest mecanisme, facilitador d'intercanvis voluntaris basats en la confiança, posa en evidència que als pobles i ciutats hi ha valors comunitaris fortament arrelats. Els Bancs del Temps constitueixen una eina de regeneració de les comunitats que permet la convivència cooperativa i l'autonomia personal.

Funcionament[modifica | modifica el codi]

Es tracta bàsicament d'intercanviar necessitats per habilitats, sense ànim de lucre ni cap mediació monetària. L'usuari rep un servei d'algú altre durant un període de temps, i es compromet a prestar un servei igualment prolongat. És a dir, "el troc funciona a través de crèdits mutus en forma de temps". Cada usuari rep un talonari per efectuar els pagaments, i és titular d'un "compte corrent" que registra el saldo de temps disponible. La unitat d'intercanvi és l'hora, independentment del servei que s'ofereixi o que es rebi. Cada servei, coneixement o habilitat intercanviada té el mateix valor, mesurat en unitats de temps, independentment que el donant sigui un principiat o un expert.

Les transaccions es regulen amb el intercanvi físic d'uns xecs de temps, que es donen en forma de talonari als socis del banc. Una secretaria centralitza la gestió d'ofertes i demandes, posant en contacte a les persones, i controlant l'estat de saldo de les hores donades i rebudes.

Els intercanvis no són bilaterals ("jo et dono i tu em dónes") si no multilaterals: s'ofereix oferta i demanda a una borsa de serveis, coneixements i habilitats del Banc de temps de forma que la persona A ajuda a B, B ajuda a C, C ajuda a D, i D ajuda a A.

Els Bancs de temps a Catalunya[modifica | modifica el codi]

Els bancs del temps a Catalunya s'impulsen habitualment des dels ajuntaments en col·laboració amb la xarxa associativa i veïnal, sovint amb el suport de l'Associació Salut i Família que coordina la Xarxa Estatal de Bancs del Temps.

A Catalunya hi ha un important nombre de bancs de temps: Barcelona (diversos a diferents barris), Terrassa, Sabadell, Reus, Cerdanyola del Vallès, Ripollet, Sant Cugat del Vallès, Sant Joan Despí, Gavà, Santa Maria de Palautordera, Arenys de Mar, al barri de Palau de Girona, Vilanova i la Geltrú, Cambrils, Vilanova del Camí entre altres municipis.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Mapa de bancs del temps». Ciutadania 4.0. [Consulta: 22/10/2011].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]