Bandcamp

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'organitzacióBandcamp
BandcampLogo x320.png
Dades base
Tipus entitat Flux de dades de música, servei d'internet i negoci
Història
Fundació 2007
Organització i govern
Seu central 

Web Lloc web oficial
Twitter bandcamp
Modifica dades a Wikidata
Bandcamp
Bandcamp
Obert Setembre de 2008
preu del model Posat per l'artista
plataformes Cross-platform
Format MP3 (.mp3), FLAC (.flac), Advanced Audio Coding (.m4a), Vorbis (.ogg), Apple Lossless (.m4a)
restriccions Digital rights management-free
Catàleg 6.477.798+ cançons
disponibilitat Internet
lloc web bandcamp.com
Modifica dades a Wikidata

Bandcamp és una botiga online de música i una plataforma de promoció per a artistes independents[1] nascuda el setembre de 2008, que va guanyar atenció el juliol de 2010 quan Amanda Palmer va decidir deixar de banda les discogràfiques per començar a vendre discos a través de Bandcamp i promocionant-se amb Twitter.[2]

Uns investigadors consideren que Bandcamp i altres plataformes amb models de negoci similars són un factor que influeix en la reducció de la pirateria de la música.[3]

Història[modifica | modifica el codi]

Fou fundada el 2008 per Ethan Diamond[4] i Shaun Grunberger. El seu competidor des d'aleshores és Myspace. El consultor Aram Sinnreich digué que solament viure dels pagaments per descàrrega no és un negoci segur.[5] El 2014 va guanyar popularitat quan Amanda Palmer va utilitzar el servei com a artista i guanyà 15.000 dòlars americans en tres minuts.[2]

Des de 2007 fins a març del 2015 diverses fonts (Forbes, Billboard i FACTmag) anunciaren que mitjançant Bandcamp els consumidors havien pagat uns 100 millions de dòllars americans als artistes.[6] Des de desembre de 2014 podien entrar a la plataforma les cases discogràfiques, sent les primeres Fat Wreck Chords, Epitaph, Sub-Pop Records, ANTI- i Relapse Records.[7]

Model de negoci[modifica | modifica el codi]

El model de negoci de Bandcamp consisteix en el fet que l'artista o, des de desembre 2014, la casa discogràfica[7] carrega les seues obres musicals sense cap cost a un microlloc web a la plataforma[8] i des d'allí posa un preu sense intervenció de cap intermediari.[9] Aleshores els consumidors escolten gratuïtament i sense límits la seua música i si volen descarregar-se-la (podent fer-ho en els formats: MP3, FLAC, AAC i Ogg Vorbis[10]), paguen el preu determinat per l'artista, que pot ser fixat, triat pel consumidor i gratuït.[8] Bandcamp rep el 15% d'allò que paga el consumidor excepte quan l'artista aconsegueix rebre 5000 dòlars americans en vendes acumulades, quan aleshores el percentatge d'allò que es queda la plataforma és un 10%.[6] Abans d'agost del 2010 era un percentatge distint.[11] Aquesta diferència és un incentiu perquè es promoguen.[6]

El funcionament tecnològic darrere de Bandcamp és el següent: utilitzant el llenguatge de programació Ruby posaren en marxa el servei al núvol.[12]

Bandcamp es diferència de iTunes perquè permet reproduir una cançó sencera i a més l'oferta inclou molts més artistes independents.[13]

Per a promoure la música es permet incrustar el reproductor de Bandcamp a qualsevol lloc web.[5] Inicialment no tenia cercador intern ni índexs.[12]

També permet la venda de merxandatge i CDs de manera directa des de la plataforma.[14]

L'investigador Kribs comparà Bandcamp amb les cases discogràfiques traient la conclusió de que Bandcamp no s'ocupa de la promoció i la gestió, deixant-ho per als propis músics.[15]

Aplicacions de mòbil[modifica | modifica el codi]

El servei de Bandcamp està disponible mitjançant aplicacions mòbil per a Android i iOS.[16][17]

A PCMag l'editor Max Eddy considerà l'aplicació per a Android una bona aplicació puntuant-la amb un 3 sobre 5.[16]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Bandcamp Catalogs Indie Music For Listening And Download a Lifehacker.com.au (anglès)
  2. 2,0 2,1 Klibanoff, Caroline «Amanda Palmer Brings in $15,000 on Bandcamp in Three Minutes». PASTE, 27-07-2010.
  3. Gerogiannis; Maftei; Papageorgiou, 2014, p. 1083.
  4. «Bandcamp, Inc.». PrivCo. [Consulta: 9 juny 2017].
  5. 5,0 5,1 Tozzi, John «Helping Indie Musicians Market Their Tunes». BusinessWeek, 17-11-2011.
  6. 6,0 6,1 6,2 Kribs, 2017, p. 6.
  7. 7,0 7,1 «Fat Wreck, Epitaph, Sub-Pop Get Bandcamp Pages». Riffyou, 17-12-2014 [Consulta: 24 maig 2017].
  8. 8,0 8,1 Gerogiannis; Maftei; Papageorgiou, 2014, p. 1077.
  9. Riera Muñoz, Pau Damià «Vibraciones digitales. Una breve historia sobre los recursos electrónicos y digitales en la música». Caracteres, 1, 1, 2012.
  10. Fitzpatrick, Jason «Bandcamp Catalogs Indie Music for Listening and Download». Lifehacker, 2010 [Consulta: 9 juny 2017].
  11. Shotwell, James «Bandcamp.com changes business model». Alt Press, 2010.
  12. 12,0 12,1 Clearman, Sam «An interview with Joe Holt». The HTML times, 01-10-2008 [Consulta: 9 juny 2017].
  13. Maffey, Ethan «The Best of Bandcamp: Get in on the ground floor with these sell-it-yourself bands». Source Weekly, 18-07-2012 [Consulta: 9 juny 2017].
  14. Gerogiannis; Maftei; Papageorgiou, 2014, p. 1078.
  15. Kribs, 2017, p. 5-6.
  16. 16,0 16,1 Eddy, Max. «Bandcamp (for Android)». PCMag. [Consulta: 10 juny 2017].
  17. Eddy, Max. «Bandcamp (for iPhone)». PCMag. [Consulta: 10 juny 2017].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]