Bandcamp

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'organitzacióBandcamp
BandcampLogo x320.png
Dades base
Tipus entitat Flux de dades de música, servei d'internet i negoci
Història
Fundació 2007
Organització i govern
Seu central 

Web Lloc web oficial
Facebook: Bandcamp Twitter: bandcamp
Modifica dades a Wikidata
Bandcamp
Bandcamp
Obert Setembre de 2008
preu del model Posat per l'artista
plataformes Multiplataforma
Format MP3 (.mp3), FLAC (.flac), Advanced Audio Coding (.m4a), Vorbis (.ogg), Apple Lossless (.m4a)
restriccions Digital rights management-free
Catàleg 6.477.798+ cançons
disponibilitat Internet
lloc web bandcamp.com
Modifica dades a Wikidata

Bandcamp és una botiga online de música i una plataforma de promoció per a artistes independents[1] nascuda el setembre de 2008, que va guanyar atenció el juliol de 2010 quan Amanda Palmer va decidir deixar de banda les discogràfiques per començar a vendre discos a través de Bandcamp i promocionant-se amb Twitter.[2]

L'èxit modest[3] de Bandcamp es troba amb els artistes amb guanys més modestos.[4] També té el reconeixement de tindre una gran varietat de música en el seu catàleg,[5] incloent música de les escenes underground.[6]

Uns investigadors consideren que Bandcamp i altres plataformes amb models de negoci similars són un factor que influeix en la reducció de la pirateria de la música.[7]

Història[modifica | modifica el codi]

Fou fundada el 2008 per Ethan Diamond[8] i Shaun Grunberger. El seu competidor des d'aleshores és Myspace. El consultor Aram Sinnreich digué que solament viure dels pagaments per descàrrega no és un negoci segur.[9] El 2014 va guanyar popularitat quan Amanda Palmer va utilitzar el servei com a artista i guanyà 15.000 dòlars americans en tres minuts.[2]

Des de 2007 fins a març del 2015 diverses fonts (Forbes, Billboard i FACTmag) anunciaren que mitjançant Bandcamp els consumidors havien pagat uns 100 millions de dòllars americans als artistes.[10] Des de desembre de 2014 podien entrar a la plataforma les cases discogràfiques, sent les primeres Fat Wreck Chords, Epitaph, Sub-Pop Records, ANTI- i Relapse Records.[11]

A partir del 2012 obtingueren beneficis.[6] Eixe mateix any optimitzaren el disseny de les pàgines web per a mòbil.[12]

El 2013 afegiren funcionalitats socials com les pàgines d'usuari i permetre vore les col·leccions de música comprades per altres usuaris i seguir-los. També afegir la característica de la "llista de desitjats".[13]

Des del 2014 a la revista digital Fact els autors Laurent Fintoni i Miles Bowe han publicat columnes mensualment sobre música descoberta a Bandcamp.[6]

El 2015 hi hagué una estafa amb poc èxit per part d'un rus fent-se passar per Amazon. Bandcamp retirà la pàgina.[14]

El setembre de 2015 van posar en marxa el servei de ser mecenes d'un artista,[15] després d'anunciar-lo a finals de l'any passat.[16]

Des de principis de 2016 el reproductor incrustat pogué ser més restringit, quant a la quantitat escoltable de música en aquests reproductors.[17]

Des de l'estiu del 2016 tingué la secció Bandcamp Daily. En aquesta secció de la plataforma, uns treballadors experts en música comenten promocionant música.[6]

El 2017 feren un comentari polític negatiu respecte la política d'immigració del govern dels Estats Units i realitzaren una donació amb tot el que guanyaren el 3 de febrer a l'American Civil Liberties Union.[5] A la donació s'uniren altres artistes, com Grimes, Legend, Son Lux i Antonoff. També altres empreses feren una donació com Google i Lyft.[18]

Durant les 24 hores del dia 4 d'agost de 2017 Bandcamp donà tot el que guanyà a una organització sense ànim de lucre que protegeix a les persones transgènere (Transgender Law Center)[19] com a reacció a la prohibició feta per l'aleshores president dels Estats Units als transsexuals per a entrar a l'exèrcit.[20] Més de 200 artistes amb perfil a Bandcamp van unir-se a la iniciativa.[21]

Model de negoci[modifica | modifica el codi]

El model de negoci de Bandcamp consisteix en el fet que l'artista o, des de desembre 2014, la casa discogràfica[11] carrega les seues obres musicals sense cap cost a un microlloc web a la plataforma[22] i des d'allí posa un preu sense intervenció de cap intermediari.[23] Aleshores els consumidors escolten gratuïtament i sense límits la seua música i si volen descarregar-se-la (podent fer-ho en els formats: MP3, FLAC, AAC i Ogg Vorbis[24]), paguen el preu determinat per l'artista, que pot ser fixat, triat pel consumidor i gratuït.[22] Bandcamp rep el 15% d'allò que paga el consumidor excepte quan l'artista aconsegueix rebre 5000 dòlars americans en vendes acumulades, quan aleshores el percentatge d'allò que es queda la plataforma és un 10%.[10] Abans d'agost del 2010 era un percentatge distint.[25] Aquesta diferència és un incentiu perquè es promoguen.[10]

L'artista que puja la música pot pagar 10 dòlars americans al mes per una millora del compte anomenada Bandcamp Pro. Aquest tipus de compte permet fer analítiques de la música, utilitzar servei de streaming privat i enviar codis de descompte.[4]

Té un servei de micromecenatge.[15]

El funcionament tecnològic darrere de Bandcamp és el següent: utilitzant el llenguatge de programació Ruby posaren en marxa el servei al núvol.[26]

La música es pot cercar per etiquetes, país d'origen, gènere i discogràfica.[27]

Bandcamp es diferència de iTunes perquè permet reproduir una cançó sencera i a més l'oferta inclou molts més artistes independents.[28] També es diferència de la resta de plataformes d'streaming que permet als fans enviar als artistes un correu electrònic i un codi postal.[29]

Per a promoure la música es permet incrustar el reproductor de Bandcamp a qualsevol lloc web.[9] Inicialment no tenia cercador intern ni índexs.[26]

També permet la venda de merxandatge i CDs de manera directa des de la plataforma.[30]

L'investigador Kribs comparà Bandcamp amb les cases discogràfiques traient la conclusió de que Bandcamp no s'ocupa de la promoció i la gestió, deixant-ho per als propis músics.[31]

Aplicacions de mòbil[modifica | modifica el codi]

El servei de Bandcamp està disponible mitjançant aplicacions mòbil per a Android i iOS.[32][33]

A PCMag l'editor Max Eddy considerà l'aplicació per a Android una bona aplicació puntuant-la amb un 3 sobre 5.[32]

A l'aplicació d'iOS, Max Eddy de PCMag li posà un 2,5 de 5.[33] A engadget la criticaren molt negativament perquè no permetia reproduir música que fóra la que ja estava comprada.[27]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Bandcamp Catalogs Indie Music For Listening And Download a Lifehacker.com.au (anglès)
  2. 2,0 2,1 Klibanoff, Caroline «Amanda Palmer Brings in $15,000 on Bandcamp in Three Minutes». PASTE, 27-07-2010.
  3. McIntyre, Hugh «Direct-To-Fan Platform Bandcamp Has Now Paid Artists $100 Million». Forbes, 10-03-2015 [Consulta: 12 juliol 2017].
  4. 4,0 4,1 Youorski, Joe «A Musician's Guide to Streaming: The Pros & Cons of Spotify, Bandcamp, SoundCloud & More». Paste, 21-08-2014.
  5. 5,0 5,1 Battaglia, Andy «Bandcamp to Donate Proceeds From All Music Sales Today to the ACLU». ARTnews, 03-02-2017 [Consulta: 12 juliol 2017].
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 Ratliff, Ben «Is Bandcamp the Holy Grail of Online Record Stores?». The New York Times, 19-08-2016 [Consulta: 12 juliol 2017].
  7. Gerogiannis; Maftei; Papageorgiou, 2014, p. 1083.
  8. «Bandcamp, Inc.». PrivCo. [Consulta: 9 juny 2017].
  9. 9,0 9,1 Tozzi, John «Helping Indie Musicians Market Their Tunes». BusinessWeek, 17-11-2011.
  10. 10,0 10,1 10,2 Kribs, 2017, p. 6.
  11. 11,0 11,1 «Fat Wreck, Epitaph, Sub-Pop Get Bandcamp Pages». Riffyou, 17-12-2014 [Consulta: 24 maig 2017].
  12. Peoples, Glenn «Bandcamp Kills It With New Web-Optimized Mobile Pages». Billboard, 20-08-2012 [Consulta: 12 juliol 2017].
  13. Peoples, Glenn «Exclusive: Bandcamp Adds User Pages, Gets Social». Billboard, 11-01-2013 [Consulta: 13 juliol 2017].
  14. «Some Anonymous Metalhead Made a Fake Amazon Bandcamp Page Noisey Staff». Noisey, 2015 [Consulta: 12 juliol 2017].
  15. 15,0 15,1 Flanagan, Andrew «Bandcamp Opens Up Artist Patronage (You Can Call Them Subscriptions) to Everyone». Billboard, 17-09-2015 [Consulta: 12 juliol 2017].
  16. «Report: Bandcamp Is Giving Artists Their Own Subscription Services». Billboard, 11-11-2014 [Consulta: 12 juliol 2017].
  17. Barron, Michael Scott «Bandcamp Users Can Now Make Their Content Exclusive». Thump, 09-01-2016 [Consulta: 12 juliol 2017].
  18. Flanagan, Andrew «Bandcamp Joins Artists And Tech Companies In ACLU Funding Drive». NPR, 31-01-2017 [Consulta: 12 juliol 2017].
  19. McDermott, Patrick D. «9 Releases To Buy On Bandcamp To Support Trans Rights Today». The Fader, 04-08-2017 [Consulta: 4 agost 2017].
  20. Rys, Dan «Bandcamp to Donate 100 Percent of Share of Sales to Transgender Law Center to Protest Donald Trump's Military Ban». Billboard, 31-07-2017 [Consulta: 5 agost 2017].
  21. Weathers, Aaliyah «200+ Artists and Labels Join Bandcamp's Fundraiser for Transgender Law Center». Paste Magazine, 04-08-2017 [Consulta: 5 agost 2017].
  22. 22,0 22,1 Gerogiannis; Maftei; Papageorgiou, 2014, p. 1077.
  23. Riera Muñoz, Pau Damià «Vibraciones digitales. Una breve historia sobre los recursos electrónicos y digitales en la música». Caracteres, 1, 1, 2012.
  24. Fitzpatrick, Jason «Bandcamp Catalogs Indie Music for Listening and Download». Lifehacker, 2010 [Consulta: 9 juny 2017].
  25. Shotwell, James «Bandcamp.com changes business model». Alt Press, 2010.
  26. 26,0 26,1 Clearman, Sam «An interview with Joe Holt». The HTML times, 01-10-2008 [Consulta: 9 juny 2017].
  27. 27,0 27,1 Bond, John-Michael «Bandcamp is an invaluable music resource, but you wouldn't know it from their iOS app». engadget, 2014.
  28. Maffey, Ethan «The Best of Bandcamp: Get in on the ground floor with these sell-it-yourself bands». Source Weekly, 18-07-2012 [Consulta: 9 juny 2017].
  29. Iadarola, Alexander «Artists Made $150 Million Using Bandcamp Since 2008». Thump, 12-04-2016 [Consulta: 12 juliol 2017].
  30. Gerogiannis; Maftei; Papageorgiou, 2014, p. 1078.
  31. Kribs, 2017, p. 5-6.
  32. 32,0 32,1 Eddy, Max. «Bandcamp (for Android)». PCMag. [Consulta: 10 juny 2017].
  33. 33,0 33,1 Eddy, Max. «Bandcamp (for iPhone)». PCMag. [Consulta: 10 juny 2017].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]