Osona

(S'ha redirigit des de: Bandera d'Osona)
Per a altres significats, vegeu «Osona (desambiguació)».
Plantilla:Infotaula geografia políticaOsona
Imatge
La catedral de Vic i el Pont de Queralt

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 56′ 53″ N, 2° 14′ 42″ E / 41.948055555556°N,2.245°E / 41.948055555556; 2.245
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Àmbit funcional territorialCatalunya Central Modifica el valor a Wikidata
CapitalVic Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població160.821 (2019) Modifica el valor a Wikidata (129,15 hab./km²)
Gentiliciosonenc, osonenca, osonencs, osonenques Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície1.245,2 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
PIB nominal4.079.200.000 € (2014) Modifica el valor a Wikidata
PIB per capita26.800 € (2014) Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT24 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webosona.cat Modifica el valor a Wikidata

La comarca d'Osona, situada a l'extrem nord-est de la depressió central Catalana, està envoltada pel prepirineu (al nord) la serralada transversal al nord-est, la serralada prelitoral al sud-est, i al nord-est la Depressió Central. Osona forma part de la regió de l'Alt Ter.

La capital de la comarca és Vic, situada al centre de la comarca i al centre també de la plana de Vic, ocupa l'espai central de la comarca. Limita amb les comarques següents: al nord amb el Ripollès, la Garrotxa i el Berguedà, a l'oest amb el Lluçanès, el Moianès i el Bages, a l'est amb la Selva i al sud amb el Vallès Oriental. Els límits territorials de la comarca comprenen la major part de la subcomarca natural del Lluçanès (sotsvegueria històrica), el Voltreganès i Les Guilleries. Comprèn la major part de l'històric Comtat d'Osona. Té 164.555 habitants oficialment (2023), i té 162.929 habitants sense comptar amb els municipis de la subcomarca del Lluçanès que van votar negativament per no unir-se a la comarca del Lluçanès.

La comarca d'Osona es a dins de la regió de l'Alt Ter, una regió composta amb Osona, el Ripollès, el Lluçanès i possiblement el Moianès i la Garrotxa.

Toponímia[modifica]

L'origen del topònim ve dels ausetans, la ciutat de Vic antigament es deia Ausa o Ausona en llatí, amb els segles el topònim va derivar a Osona.

Geografia[modifica]

El Matagalls la muntanya més alta d'Osona amb 1.697m

La comarca d'Osona és la més oriental de les comarques centrals i la de més heterogènia composició. Dins de les seves terres corresponents a les quatre grans unitats de relleu de Catalunya. El nucli de la comarca és constituït per la plana de Vic, conca d'erosió oberta en les margues gris-blavenques de la depressió central per l'acció conjunta del riu Ter. Pel nord, tanquen la plana els primers replecs pirinencs -serres de Milanys, Bellmunt i Curull-, que s'enllacen pel nord-est amb l'altiplà de Cabrerès, pertanyent a la serralada Transversal. Per l'est, el curs encaixat del Ter separa aquest altiplà del massís pre-litoral de les Guilleries, el qual continua amb el del Montseny. Els contraforts occidentals del pla de la Calma (Massís del Montseny) i els cingles de Bertí tanquen la comarca pel sud. Entre aquestes dues formacions muntanyoses, el riu Congost ha obert un estret per on circula la carretera i la línia de ferrocarril que comunica la plana de Vic amb el Vallès i Barcelona. Per l'oest, són els altiplans del Moianès i del Lluçanès els que delimiten perfectament la conca.

Clima[modifica]

Vista d'Osona des de Bellmunt

El clima d'Osona és mediterrani continental humit, tot i que als relleus del nord (àrea prepirinenca) i a l'est (Montseny, Guilleries i Collsacabra) la precipitació és abundant o molt abundant i la temperatura és més baixa. La precipitació cau de manera regular durant tot l'any, però l'hivern és l'estació més seca. Pel que fa a la temperatura, l'estiu és calorós a la Plana de Vic i més fresc a la resta. L'hivern és fred a tota la comarca, amb inversió tèrmica i boires que afecten sovint la plana. L'amplitud tèrmica és alta al centre i oest de la comarca i només l'estiu queda lliure de la possibilitat de glaçades.[1]

Vegetació[modifica]

La fageda de la Grevolosa a la zona alta de la plana de Vic

La vegetació d'Osona és molt diversa i comprèn des de boscos de faigs humits fins a les seques pinedes de pi pinyoner.

El paisatge natural ha anat canviant a la plana de Vic: abans hi havia moltes rouredes i ara n'hi ha ben poques, a causa de l'ocupació del terreny com a camps de conreu i per les pinedes que s'hi han plantat. A les zones altes de la plana s'hi troben roures, avellaners, boixos, faigs, etc.

Al Cabrerès en aquesta zona destaca el bosc de fulla caduca i el roure. També hi ha fagedes a les zones obagues, així com un bon nombre de zones de pastura i prats.

A les Guilleries, el clima fa que la vegetació sigui molt rica i densa, amb arbres de fulla perenne a les zones més baixes i de fulla caduca a les parts més altes. Hi trobem alzines, roures, avellaners, faigs, castanyers, boixos, verns i zones de pastura.

A l'altiplà del Lluçanès, el seu paisatge natural és de roures martinencs i alzines carrasques, però l'ésser humà ha canviat el paisatge per pinedes, de les quals destaca la de pi roig. També hi trobem prats secs de pastura i extensions de pi blanc, pinyoner i roig.

Subcomarques[modifica]

Les subcomarques d'Osona són el Bisaura, la Vall del Ges, el Lluçanès (la major part del qual s'ha separat d'Osona per constituir una comarca pròpia), la plana de Vic, el Cabrerès, el Voltreganès i Guilleries-Montseny.

Voltreganès[modifica]

El Voltreganès és una subcomarca formada per un conjunt de pobles d'Osona: Sant Hipòlit de Voltregà, les Masies de Voltregà, Santa Cecília de Voltregà, Vinyoles, Orís i el Conanglell. Limita amb el Lluçanès, Gurb, Manlleu, Borgonyà i Torelló. El dia 3 de Febrer als municipis de Les Masies de Voltregà i Sant Hipòlit de Voltregà se celebren els "Fets de la Gleva", on es commemoren els atacs en la Guerra de Successió l'any 1714. El seguici va des de l'església de Sant Hipòlit fins al Santuari de la Gleva, amb escopetes i canons. A les Masies de Voltregà s'hi situa el Santuari de Nostra Senyora de la Gleva (també anomenat Santuari de la Gleva, La Gleva o Santuari de la Mare de Déu de la Gleva). Aquest el segon més important de Catalunya després del Santuari de Montserrat.[cal citació]

Municipis[modifica]

Municipi Habitants
Aiguafreda 2.567
Balenyà 3.969
Brull, el 287
Calldetenes 2.601
Centelles 7.726
Espinelves 248
Esquirol, l' 2.263
Folgueroles 2.268
Gurb 2.697
Malla 266
Manlleu 21.172
Masies de Roda, les 751
Masies de Voltregà, les 3.222
Montesquiu 1.110
Muntanyola 721
Orís 355
Roda de Ter 6.680
Rupit i Pruit 277
Sant Agustí de Lluçanès 109
Sant Bartomeu del Grau 945
Sant Boi de Lluçanès 572
Sant Hipòlit de Voltregà 3.711
Sant Julià de Vilatorta 3.230
Sant Martí de Centelles 1.247
Sant Pere de Torelló 2.568
Sant Quirze de Besora 2.115
Sant Sadurní d'Osormort 89
Sant Vicenç de Torelló 2.083
Santa Cecília de Voltregà 184
Santa Eugènia de Berga 2.303
Santa Eulàlia de Riuprimer 1.450
Santa Maria de Besora 165
Seva 3.770
Sora 217
Taradell 6.809
Tavèrnoles 340
Tavertet 126
Tona 8.455
Torelló 14.902
Vic 48.364
Vidrà 178
Viladrau 1.133
Vilanova de Sau 310

La comarca conté 42 municipis, tot i que n’hauria de tenir 43 amb l’inclusió d’Aiguafreda, però amb una Generalitat que no es centra en el territori osonenc, sembla que tardarà anys en produir-se tot i haver realitzat el referèndum. Dels 43 municipis incluint Aiguafreda, 3 d'ells pertanyents a la província de Girona (Espinelves, Vidrà i Viladrau) i els 47 restants a la província de Barcelona. Les seves extensions varien des dels 51,60 km² de Gurb (que curiosament és molt poc poblat) fins als 0,97 km² de Sant Hipòlit de Voltregà (amb molts més habitants que no pas Gurb).

El 15 d'abril de 2015, el municipi de Collsuspina deixà de formar part d'Osona després de fer un referèdum per crear la nova comarca del Moianès. Els resultats van ser d'un 50,26% a favor de la nova comarca i un 44,44% en contra.

El 29 de maig de 2022, el municipi d'Aiguafreda va manifestar la voluntat d'unir-se a Osona després de fer un referèndum on el 60,6% de la població es volia incorporar a Osona. La Generalitat ho haurà d'aprovar abans de que passi a formar part d'Osona.[2]

La comarca és molt activa i disposa de molts dels serveis de què poden disposar les grans capitals, com ara una universitat; la majoria, ubicats a la seva capital: Vic (amb una superfície de 30,92 km² i 46.214 habitants l'any 2019).

Personatges[modifica]

Categoria principal: osonencs

És terra de grans escriptors i poetes, com ara Jacint Verdaguer, Emili Teixidor, Miquel Martí i Pol, Maria Àngels Anglada, Segimon Serrallonga, entre altres. També destaca en l'àmbit musical amb figures com ara Pep Sala, Rafael Subirachs, Esquirols, Sau, o Quimi Portet. Altres personatges rellevants d'Osona són: Jaume Balmes, Ildefons Cerdà, Antoni Pladevall i Font, Pilarín Bayés i Francesc Mora Borrell.

Economia[modifica]

El riu Ter va ser la seu de diverses colònies tèxtils, que juntament amb la ramaderia porcina i bovina, van enriquir la comarca. Actualment la zona combina els tres sectors econòmics de manera equilibrada amb un creixement dels serveis. La Universitat de Vic està servint d'impuls.

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
1.653 1.811 2.243 23.033 41.477 66.052 60.685 58.450 60.127 63.800

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
68.260 75.396 75.175 79.036 88.462 102.330 114.612 118.285 118.103 118.103

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
122.923 124.320 126.853 132.601 138.630 145.790 150.139 153.499 154.588
154.897

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.Modifica el valor a Wikidata
Imatge panoràmica de la Plaça Major de Vic

Política i govern[modifica]

Mapa dels municipis de la comarca segons les alcaldies obtingudes en les eleccions municipals 2019.
Alcaldies d'Osona segons partit polític
  ERC-AM
  Junts
  PSC-CP
  CUP-PA
  Independents


Símbols[modifica]

Escut[modifica]

L'escut oficial d'Osona és un escut caironat de sinople, un jove, nu, portant sobre l'espatlla una palma, sobre un cavall corrent, tot d'or; la bordura componada d'or i de gules. Per timbre una corona mural de comarca. Va ser aprovat el 5 de novembre de 1995.[3] La figura de l'escut és una reproducció de la que es podia veure al revers d'una moneda ibèrica dels ausetans (s. IV, III i II aC) encunyada a Osona. Portava a l'anvers el perfil del cap d'un jove acompanyat d'un símbol, sovint un porc senglar, i en el revers un genet que porta una palma i a sota la llegenda en escriptura ibèrica AUSESKEN: dels ausetans. La bordura simbolitza els quatre pals de l'escut de Catalunya.

Bandera[modifica]

La bandera d'Osona és apaïsada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, de sinople, un jove, nu, portant sobre l'espatlla una palma, sobre un cavall corrent, tot d'or; la bordura componada d'or i de gules. Va ser aprovada el 12 de maig de 1997.[4]

Referències[modifica]

  1. Servei Meteorològic de Catalunya. «Climatologies comarcals». Web. Arxivat de l'original el 2010-10-11. [Consulta: 29 juliol 2014]. CC-BY-SA-3.0
  2. «L’adscripció comarcal d’Aiguafreda. Resultats - Ajuntament d'Aiguafreda». [Consulta: 29 desembre 2022].
  3. «RESOLUCIÓ d'11 de maig de 1995, per la qual es dóna conformitat a l'adopció de l'escut heràldic de la comarca d'Osona.». DOGC. Generalitat de Catalunya, 2054, 11-05-1995 [Consulta: 19 juliol 2013].
  4. «RESOLUCIÓ de 12 de maig de 1997, per la qual es dóna conformitat a l'adopció de la bandera de la comarca d'Osona.». DOGC. Generalitat de Catalunya, 2403, 12-05-1997 [Consulta: 19 juliol 2013].

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Osona