Bandera de Xàtiva

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de banderaBandera de Xàtiva
Bandera de Xàtiva.svg
Detalls
Tipus bandera
Proporcions 2:3
Origen 1347
Adoptat per Xàtiva
Modifica les dades a Wikidata

La bandera de Xàtiva o senyera de Xàtiva[1] és el símbol tradicional que representa l'estendard reial sobre un fons roig concedit pel rei Pere el Cerimoniós, a la ciutat, el 1347.[2]

Història[modifica]

Xàtiva fou declarada vila reial des de l'inici de la reconquesta i sempre tingué vot a les Corts; estigué al costat del rei durant la Guerra de la Unió, ja que es posicionà en el bàndol reialista, amb la qual cosa el rei Pere II, el 1347, la va recompensar declarant-la ciutat i concedint-li el privilegi de portar l'estendard reial sobre fons roig.[3]

La representació gràfica més antiga de la senyera de Xàtiva, es situa sobre un retaule barroc de taulells de ceràmica, situat al costat esquerre de la façana de la Casa Artigues (Botica Central) datat del segle XVIII i a escasos metres del campanari de la Seu i on s'hi observa la imatge de la bandera de Xàtiva presidint el castell de la ciutat.[4]

La bandera és molt popular a la ciutat, i a banda dels edificis oficial, penja com a bandera en solitari tant en gran part dels palauets del carrer Montcada o altres edificis monumentals de la ciutat com en els extrems del castell, tant el castell major com el menor, que les fa visibles des de qualsevol punt de la ciutat.[cal citació]

Referències[modifica]

  1. «La batalla de la Pobla en la guerra de la unió» (en ca). La Pobla Llarga, 17-07-2017.
  2. Estrada, José Antonio. Historia general de la población de España (en castellà), 1748, p. 22. «T.III, Nombrola Ciudad el Rey D.Pedro IV de Aragón año 1347, dándole por Armas tres torres y las quatro Barras Catalanas con una Vandera roxa.» 
  3. Barberà, Joan Joan «Notes sobre la Senyera de Xàtiva». Llibre de Fira, 1981.
  4. López Sellés, J. «Identificación de la iconografía del Retablo de cerámica de la calle Noguera nº 10 de Xàtiva». Llibre de Fira, 1986, pàg. 17-24.