Bandera naval

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Clíper Red Jacket. La bandera del país va hissada a popa.

Una bandera naval és qualsevol bandera hissada a bord d’un vaixell per tal de mostrar el seu estat legal i poder ser identificat per tercers. En cada etapa històrica molts països han tingut diverses banderes navals.

Els vaixells de guerra, mercants i iots poden tenir banderes diferents.

Espanya[modifica]

Regne Unit[modifica]

Portugal[modifica]

Banderes espanyoles antigues[modifica]

Banderes de les matrícules de mar[modifica]

Segons una llei espanyola de 1845, tots els vaixells mercants havien de portar (mostrant-la hissada al cap de l’arbre mestre) la bandera de la matrícula de mar que pertocava.[2] La matrícula de mar corresponia a la província marítima espanyola definida per llei.[3]

Les províncies marítimes espanyoles (mantenint el nom en castellà) eren les següents:

  • Algeciras
  • Alicante
  • Almería
  • Barcelona
  • Bilbao
  • Cádiz
  • Canarias
  • Cartagena
  • Coruña
  • Ferrol
  • Gijon
  • Huelva
  • Málaga
  • Mallorca
Bandera de la matrícula de Mataró.
  • Mataró
  • Menorca
  • Palamós
  • San Lúcar
  • San Sebastian
  • Santander
  • Sevilla
  • Tarragona
  • Tortosa
  • Valencia
  • Vigo
  • lbiza
  • Habana
  • Puerto Rico
  • San Juan de los Remedios
  • Santiago de Cuba
  • Trinidad de Cuba
  • Islas Filipinas

Banderes dels armadors i companyies[modifica]

Banderes de les embarcacions d'esbarjo[modifica]

Banderes de les Províncies Marítimes d'Espanya actuals[modifica]

Article principal: Província marítima
Nom Indicatiu de matrícula Districtes Bandera
Algesires AL Tarifa AL-1 i Algesires AL-2. Contrasenya d'Algesires
Alacant AT Torrevieja AT-1, Santa Pola AT-2, Alacant AT-3, La Vila Joiosa AT-4, Altea AT-5 i Dénia AT-6. Contrasenya d'Alacant
Almeria AM Adra, Almeria, Carboneras i Garrucha. Contrasenya d'Almeria
Avilés AV Avilés, San Esteban de Pravia i Ḷḷuarca.
Barcelona BA Vilanova i la GeltrúBA-1, Barcelona BA-2 i Arenys de Mar BA-3. Contrasenya de Barcelona
Bilbao BI Lekeitio BI-1, Bermeo BI-2, Bilbao BI-3 y Ondarroa BI-4.[4] Contrasenya de Bilbao
Cadis CA Puerto de Santa María CA-1, Cadis CA-2 i Barbate CA-3. Contrasenya de Cadis
Cartagena CT Águilas CT-2, Mazarrón CT-3, Cartagena CT-4 i San Pedro del Pinatar CT-5. Contrasenya de Cartagena
Castelló CP Borriana CP-1, Castelló de la Plana CP-2 y Vinaròs CP-3. Contrasenya de Castelló
Ceuta CU Ceuta CU-1. Contrasenya de Ceuta
La Corunya CO Sada CO-1, La Corunya CO-2, Corme CO-3, Camariñas CO-4, Corcubión CO-5, Muros CO-6 i Noia CO-7. Contrasenya de La Corunya
Ferrol FE Cariño FE-1, Cedeira FE-2 i Ferrol FE-3. Contrasenya de Ferrol
Gijón GI Llanes GI-1, Ribadesella GI-2, Llastres GI-3, Gijón GI-4 i Luanco GI-5. Contrasenya de Gijón
Granada GR Motril GR-1. Contrasenya de Granada
Huelva HU Ayamonte HU-1, Isla Cristina HU-2 i Huelva HU-3. Contrasenya de Huelva
Eivissa IB Eivissa, Sant Antoni de Portmany i Formentera. Contrasenya d'Eivissa
Gran Canària GC Las Palmas de Gran Canaria, Arrecife, Puerto del Rosario, Salinetas (Telde) i Arinaga (Agüimes) Contrasenya de Las Palmas
Lugo LU Ribadeo LU-1, Burela LU-2 i Viveiro LU-3.[5] Contrasenya de Lugo
Màlaga MA Estepona MA-1, Marbella MA-2, Fuengirola MA-3, Màlaga MA-4 i Vélez-Màlaga MA-5. Contrasenya de Màlaga
Mallorca PM Palma PM-1, Alcúdia PM-2, Maó PM-3 y Ciutadella PM-4. Contrasenya de Mallorca
Melilla MLL Melilla MLL-1. Contrasenya de Melilla
Palamós PG Blanes- abans Sant Feliu de Guíxols BA-4, Palamós BA-5 i Roses BA-6. Contrasenya de Palamós
Sant Sebastià SS Hondarribia SS-1, Pasaia SS-2 i Getaria SS-3. Contrasenya de Pasaia
Santander ST Castro Urdiales ST-1, Laredo ST-2, Santoña ST-3, Santander ST-4, Requejada ST-5 i San Vicente de la Barquera ST-6. Contrasenya de Santander
Sevilla SE Sanlúcar de Barrameda SE-1 i Sevilla SE-2. Contrasenya de Sevilla
Tarragona TA Sant Carles de la Ràpita TA-1 i Tarragona TA-2. Contrasenya de Tarragona
Tenerife TE Santa Cruz de Tenerife TE-1, Los Cristianos TE-2, Santa Cruz de La Palma TE-3, San Sebastián de la Gomera TE-4 i El Hierro TE-5. Contrasenya de Tenerife
València VA Gandia VA-1, València VA-2 i Sagunt VA-3. Contrasenya de València
Vigo VI Portonovo (Sanxenxo) VI-1, Marín VI-2, Bueu VI-3, Cangas VI-4, Redondela VI-5, Vigo VI-6, Baiona (Pontevedra) VI-7 i A Guarda VI-8. Contrasenya de Vigo
Vilagarcía de Arousa VILL Ribeira,VILL-1 A Pobra do Caramiñal VILL-2, Vilagarcía de Arousa VILL-3, Cambados VILL-5 i O Grove VILL-4. Contrasenya de Vilagarcía

Documents[modifica]

Algunes banderes navals. Detall de la Tavola Strozzi. Vaixells que tornen a Nàpols després de la batalla d'Ischia (1465).[6][7][8][9]
« ... CAP. XXXIII. Que null hom no gos portar bandera de son senyal aprés que haurá saludat, sino en la forma contenguda en aquest Capitol: Item: que en negun Estól, on haie Capitá, Almirayll, Visalmirayll, ö Lochtinent lur, null hom no gos portar bandera à son senyal (si donchs no es Noble ó Richom Senyor de senyera) aprés que la Galéa dels dessus dits haurá saludat. Ans haie à portar tant solament bandera à senyal del Senyor, Rey, è altre senyal del Almirayll, ö Capitá, ö d’aquel qui será Cap de l’Armada. Empero puixen portar panons de quarter à lur senyal, è encara à la proha, aquells ques volrán... »
Ordinacions sobre lo fet de la mar.
  • 1370. Hi ha un document que detalla algunes de les banderes i penons d'estamenya de l'estol català de deu galeres que va formar part de les 32 galeres que acompanyaren el papa Urbà V des d'Itàlia fins a França. Aquest estol fou cedit per Pere el Cerimoniós.[11][12]

Referències[modifica]

  1. Great Britain. Parliament. House of Commons. Parliamentary Papers, House of Commons and Command. H.M. Stationery Office, 1859, p. 1–. 
  2. Espasa-Calpe. Enciclopedia universal ilustrada europeo-americana: etimologías sánscrito, hebreo, griego, latín, árabe, lenguas indígenas americanas, etc. : versiones de la mayoría de las voces en francés, italiano, inglés, alemán, portugués, catalán, esperanto. Espasa-Calpe. 
  3. Alejandro de Bacardí y Janer. Diccionario del derecho marítimo de España en sus relaciones con la marina mercante: escrito en vista de la lejislacion marítima, mercantil, rentística é internacional. Estab. tip. de N. Ramirez, 1861, p. 137–. 
  4. RD 638/2007
  5. «Real Decreto 432/2002, de 10 de mayo, por el que se aprueba la creación de la provincia marítima de Lugo». Boletín Oficial del Estado. [Consulta: 15 octubre 2010].
  6. Jerry H. Bentley. Politica e cultura nella Napoli rinascimentale. Guida Editori, 1995, p. 42–. ISBN 978-88-7835-183-7. 
  7. Andrea Brancaleone. Umanesimo e rinascimento a Napoli. Andrea Brancaleone, 2010, p. 15–. ISBN 978-88-910-0152-8. 
  8. Antonio de Herrera. Comentarios de los hechos de los españoles, franceses, y venecianos en Italia, y de otras Republicas, Potentados, Principes, y Capitanes famosos italianos, desde el an̂o 1281 hasta el de 1559 por Antonio de Herrera. Juan Delgado, 1624, p. 149–. 
  9. Fernando Patxot y Ferrer. Las glorias nacionales: Grande historia universal de todos los reinos, provincias, islas, y colonias de la monarqúia española, desde los tiempos primitivos hasta el año de 1852.... L. Tasso, 1853, p. 449–. 
  10. Ordenanzas de las armadas navales de la corona de Aragon aprobadas (etc.) ... ano de 1354. Van acompanadas de varios edictos y reglamentos promulgados por el mismo sobre el apresto y alistamiento de armamentos reales (etc.) copiadas por Antonio de Capmany. Impr. real., 1787, p. 95–. 
  11. GALERES CATALANES ENVIADES AL PAPA URBÀ V.
  12. Histoire d ́Urban V et son siècle d ́après les manuscrits du Vatican. Ambroise Bray, 1863, p. 467–.