Banderes de les Repúbliques Socialistes Soviètiques

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

Les banderes de les Repúbliques Socialistes Soviètiques eren totes versions modificades del disseny de la bandera de la Unió Soviètica, format per un camp de color vermell amb la falç i el martell i l'estrella de cinc puntes en or onejant al cantó superior esquerre. L'única excepció és la de la Bandera de la RSS de Geòrgia en que les divises són de color vermell sobre fons blau.

Quan Bielorússia i Ucraïna varen esdevenir membres fundadors de l'Organització de les Nacions Unides el 1945, les seves respectives banderes eren de color vermell amb només petites diferències al cantó superior esquerra, pel que era difícil diferenciar-ne una de l'altra.

Al febrer de 1947, amb la pressió de l'ONU, el Soviet Suprem de la Unió Soviètica va adoptar una resolució, que van ser recomanar a cadascuna de les seves repúbliques a desenvolupar i adoptar noves banderes nacionals. Per a expressar la idea d'un estat de la unió, es va recomanar la utilització dels símbols de la bandera Unió Soviètica, com són la falç i el martell en or i l'estrella vermella, així com mantenir el predomini del color vermell a la bandera. Després de respectius concursos per als millors projectes en els anys 1949-1954 per a les noves banderes de les 16 repúbliques es van desenvolupar i adoptar. Les autoritats d'Ucraïna i Bielorússia foren les primeres a adoptar les noves banderes, el 5 de juliol de 1950 i el 25 desembre de 1951, respectivament. La resta de repúbliques varen seguir el seu exemple entre 1952 i 1953 sent la RSFS de Rússia la última en adoptar un nou disseny el 9 de gener de 1954.[1]

Després de la dissolució de la Unió Soviètica el 26 de desembre de 1991, només el Kazakhstan, Kirguizistan, Tadjikistan, Turkmenistan i Ucraïna varen conservar les seves antigues banderes soviètiques com a estats independents fins que entraren en vigor les noves a partir del 1992.

Banderes de les repúbliques[modifica]

Les versions finals abans de tornar a l'adopció de banderes nacionals no soviètics foren les següents:

República Bandera Data d'adopció Article principal Descripció Bandera actual
RSS d'Armènia
Flag of Armenian SSR.svg
17 de desembre de 1952 Bandera de la RSS d'Armènia La bandera presenta com a base el disseny de la bandera de l'URSS, un camp de color vermell amb la falç i el martell i l'estrella de cinc puntes en or onejant al cantó superior esquerre, al qual s'hi afegeix una franja a la part central de color blau amb una amplada d'1/4 del total. Ràtio 1:2
Flag of Armenia.svg
Bandera d'Armènia
RSS de l'Azerbaidjan
Flag of the Azerbaijan Soviet Socialist Republic.svg
7 d'octubre de 1952 Bandera de la RSS de l'Azerbaidjan La bandera presenta com a base el disseny de la bandera de l'URSS, un camp de color vermell amb la falç i el martell i l'estrella de cinc puntes en or onejant al cantó superior esquerre, al qual s'hi afegeix una franja de color blau a la part inferior amb una amplada d'1/4 del total. Ràtio 1:2
Flag of Azerbaijan.svg
Bandera de l'Azerbaidjan
RSS de Bielorússia
Flag of Byelorussian SSR.svg
25 de desembre de 1951 Bandera de la RSS de Bielorússia La bandera presenta com a base el disseny de la bandera de l'URSS, un camp de color vermell amb la falç i el martell i l'estrella de cinc puntes en or onejant al cantó superior esquerre, al qual s'hi afegeix una franja verda amb una amplada d'1/3 a la part inferior. També porta afegit un disseny vertical decoratiu bielorús de colors blanc que ocupa un novè de l'amplada està col·locat al costat del pal. Ràtio 1:2
Flag of Belarus.svg
Bandera de Bielorússia
RSS Carelo-Finlandesa[2]
Flag of the Karelo-Finnish SSR.svg
3 de març de 1953 Bandera de la RSS Carelo-Finlandesa La bandera presenta com a base el disseny de la bandera de l'URSS, un camp de color vermell amb la falç i el martell i l'estrella de cinc puntes en or onejant al cantó superior esquerre, al qual s'hi afegeixen dues franges la part inferior de color blau cel i verd amb una amplada d'1/6 i d'1/5, respectivament, del total. Ràtio 1:2
Flag of Karelia.svg
Bandera de la República de Carèlia
(Subjecte federal de Rússia)
RSS d'Estònia
Flag of the Estonian Soviet Socialist Republic.svg
6 de febrer de 1953 Bandera de la RSS d'Estònia La bandera presenta com a base el disseny de la bandera de l'URSS, un camp de color vermell amb la falç i el martell i l'estrella de cinc puntes en or onejant al cantó superior esquerre, al qual s'hi afegeixen a la part inferior una banda ondulada blau marí amb dues franges blanques a la part superior, formant al llarg de la longitud de la bandera sis onades en punta. Ràtio 1:2
Flag of Estonia.svg
Bandera d'Estònia
RSS de Geòrgia
Flag of the Georgian Soviet Socialist Republic.svg
11 d'abril de 1951 Bandera de la RSS de Geòrgia La bandera presenta com a base el camp vermell de la bandera de l'URSS, però al qual s'hi ha afegit un quadrat blau cel al cantó superior esquerre de mida d'1/2 de l'amplada de la bandera i un cercle amb la falç i el martell en vermell. Del cercle surten 24 raigs. De la meitat del costat dret de quadrat surt una franja horitzontal blava d'1/3 d'amplada del quadrat. Ràtio 1:2
Flag of Georgia.svg
Bandera de Geòrgia
RSS del Kazakhstan
Flag of the Kazakh Soviet Socialist Republic.svg
24 de gener de 1953 Bandera de la RSS del Kazakhstan La bandera presenta com a base el disseny de la bandera de l'URSS, un camp de color vermell amb la falç i el martell i l'estrella de cinc puntes en or onejant al cantó superior esquerre, al qual s'hi afegeix una estreta franja de color blau d'una amplada de 2/9 i situada a 1/9 de la part inferior. Ràtio 1:2
Flag of Kazakhstan.svg
Bandera del Kazakhstan
RSS del Kirguizistan
Flag of Kyrgyz SSR.svg
22 de desembre de 1952 Bandera de la RSS del Kirguizistan La bandera presenta com a base el disseny de la bandera de l'URSS, un camp de color vermell amb la falç i el martell i l'estrella de cinc puntes en or onejant al cantó superior esquerre, al qual s'hi afegeixen tres franges blava-blanca-blava a la part central ocupant 1/3 de l'amplada total. L'amplada de la franja blanca és la 1/20 part de l'amplada. Ràtio 1:2
Flag of Kyrgyzstan.svg
Bandera del Kirguizistan
RSS de Letònia
Flag of Latvian SSR.svg
17 de gener de 1953 Bandera de la RSS de Letònia La bandera presenta com a base el disseny de la bandera de l'URSS, un camp de color vermell amb la falç i el martell i l'estrella de cinc puntes en or onejant al cantó superior esquerre, al qual s'hi afegeixen quatre franges ondulades blanques i blaves simulant onades a la part inferior. Ràtio 1:2
Flag of Latvia.svg
Bandera de Letònia
RSS de Lituània
Flag of Lithuanian SSR.svg
15 de juliol de 1953 Bandera de la RSS de Lituània La bandera presenta com a base el disseny de la bandera de l'URSS, un camp de color vermell amb la falç i el martell i l'estrella de cinc puntes en or onejant al cantó superior esquerre, al qual s'hi afegeixen dues franges horitzontals a la part inferior. La primera de color blanc i la segona de color verd i més ampla, totes dues ocupen 1/3 de l'amplada total. Ràtio 1:2
Flag of Lithuania.svg
Bandera de Lituània
RSS de Moldàvia
Flag of Moldavian SSR.svg
31 de gener de 1952 Bandera de la RSS de Moldàvia La bandera presenta com a base el disseny de la bandera de l'URSS, un camp de color vermell amb la falç i el martell i l'estrella de cinc puntes en or onejant al cantó superior esquerre, al qual s'hi afegeix una franja de color verd a la part central amb una amplada d'1/4 del total. Ràtio 1:2
Flag of Moldova.svg
Bandera de Moldàvia
RSFS de Rússia
Flag of the Russian Soviet Federative Socialist Republic.svg
7 de gener de 1954 Bandera de la RSFS de Rússia La bandera presenta com a base el disseny de la bandera de l'URSS, un camp de color vermell amb la falç i el martell i l'estrella de cinc puntes en or onejant al cantó superior esquerre, al qual s'hi afegeix una franja vertical de color blau clar al costat del pal i que constitueix 1/8 part de la longitud de la bandera. Ràtio 1:2
Flag of Russia.svg
Bandera de Rússia
RSS del Tadjikistan
Flag of Tajik SSR.svg
20 de març de 1953 Bandera de la RSS del Tadjikistan La bandera presenta com a base el disseny de la bandera de l'URSS, un camp de color vermell amb la falç i el martell i l'estrella de cinc puntes en or onejant al cantó superior esquerre, al qual s'hi afegeixen dues franges a la part central de colors blanc i verd amb una amplada d'1/5 i 1/10, respectivament, de l'amplada total. Ràtio 1:2
Flag of Tajikistan.svg
Bandera del Tadjikistan
RSS del Turkmenistan
Flag of the Turkmen SSR.svg
1 d'agost de 1953, readaptada el 26 de setembre de 1973 Bandera de la RSS del Turkmenistan La bandera presenta com a base el disseny de la bandera de l'URSS, un camp de color vermell amb la falç i el martell i l'estrella de cinc puntes en or onejant al cantó superior esquerre, al qual s'hi afegeixen a la part central dues franges estretes de color blau cel separades per 1/20 d'amplada del total. Ràtio 1:2
Flag of Turkmenistan.svg
Bandera del Turkmenistan
RSS d'Ucraïna
Flag of Ukrainian SSR.svg
5 de juliol de 1950 Bandera de la RSS d'Ucraïna La bandera presenta com a base el disseny de la bandera de l'URSS, un camp de color vermell amb la falç i el martell i l'estrella de cinc puntes en or onejant al cantó superior esquerre, al qual s'hi afegeix una franja horitzontal de color blau cel d'1/3 d'amplada a la part inferior. Ràtio 1:2
Flag of Ukraine.svg
Bandera d'Ucraïna
RSS de l'Uzbekistan
Flag of the Uzbek SSR.svg
29 d'agost de 1952 Bandera de la RSS de l'Uzbekistan La bandera presenta com a base el disseny de la bandera de l'URSS, un camp de color vermell amb la falç i el martell i l'estrella de cinc puntes en or onejant al cantó superior esquerre, al qual s'hi afegeix una estreta franja de color blau fimbriada en blanc que el travessa horitzontalment. Ràtio 1:2
Flag of Uzbekistan.svg
Bandera de l'Uzbekistan

Banderes d'altres repúbliques[modifica]

Altres repúbliques autònomes i federades utilitzaven també un disseny semblant a les anteriors, encara que més modificat. Avui en dia, els únics antics territoris de la Unió Soviètica que utilitzen versions modificades de la seva bandera soviètica originals són les repúbliques de Transnístria (un estat de reconeixement limitat, abans part de la RSS de Moldàvia) i Bielorússia (des del 1995).


Notes[modifica]

  1. «VEXILLOGRAPHIA-Флаги России» (en rus). [Consulta: 10 octubre 2016].
  2. La República Socialista Soviètica Carelo-Finlandesa fou una república de la Unió Soviètica que va existir entre 1940 i 1956 quan s'integrà en la República Socialista Federada Soviètica de Rússia com a República Socialista Soviètica Autònoma de Carèlia.
  3. A pesar del nom, la RSS d'Abkhàzia mai va ser una Repúbliques de la Unió Soviètica però va tenir un estatus especial com a "república contractual de la RSS de Geòrgia.
  4. La RPS de Bukharà fou unaa república de curta durada que governà l'Emirat de Bukharà. Anys més tard, aquest territori fou assignat a la RSS de l'Uzbekistan i en menor mesura a la RSS del Turkmenistan.
  5. La RPS de Coràsmia fou fragmentada durant la redefinició territorial de l'URSS a l'Àsia central soviètica.
  6. Després de la Revolució Russa s'establí la RSSA de la Muntanya; posteriorment a la Guerra Civil Russa, va passar a formar part com a república autònoma dins la RSFS de Rússia.
  7. L' Oblast Autònom de Moldàvia, dins de la RSS d'Ucraïna, s'actualizà abastant la Transnístria i un nombre de territoris que avui dia són part d'Ucraïna, amb la intenció on la intenció de guanyar més part de Besaràbia. El 1940, com a resultat del Pacte Molotov-Ribbentrop, Besaràbia i el nord de la Bucovina foren integrades a la RSSA de Moldàvia.
  8. La RSSA del Tadjikistan fou una república autònoma dins la RSS de l'Uzbekistan. El 1929, fou promoguda com a república de la Unió amb el nom de RSS del Tadjikistan.
  9. El 1922, les repúbliques d'Armània, l'Azerbaidjan i la Geòrgia foren integrades en una sola república, la RSFS de Transcaucàsia. El 1936, retornaren al seu antic estatus.
  10. La bandera de Transnístria, actual estat amb una sobirania amb reconeixement limitat, és molt similar a la de la RSS de Moldàvia. Aquesta bandera fou oficialment reintroduïda l'any 2000. Malgrat l'escut no es tracta d'un estat comunista.
  11. La RSSA del Turkestan fou una república autònoma dins la RSFS de Rússia. Fou disolta donant lloc a la RSS del Turkmenistan, la RSS de l'Uzbekistan, la RSS del Tadjikistan, l' Oblast Autònomo de Kara-Kirghiz i l'Oblast Autònomo de Karakalpakia.

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Banderes de les Repúbliques Socialistes Soviètiques Modifica l'enllaç a Wikidata