Bandoneó
 | |
| Tipus | concertina i conjunt de llengüetes lliures  |
|---|---|
| Classificació Hornbostel-Sachs | 412.132 |
| Data | 1847 |
| Epònim | Heinrich Band de Krefeld |
Mostra d'àudio | |
| Professió artística | bandoneonista |
| Instruments relacionats | Acordió |
El bandoneó és un instrument de vent de teclat,[1] inventat el 1846 per Heinrich Band de Krefeld.[2] En l'actualitat s'utilitza sovint a la música popular de l'Argentina, país el qual ha universalitzat el bandoneó com a instrument destacat del tango, i també a la música popular dels Balcans.[3]
Referències[modifica]
- ↑ «bandoneó». GEC. [Consulta: 20 agost 2022].
- ↑ Köster, Rudolf, Dr. Eigennamen im deutschen Wortschatz : ein Lexikon. Berlín: W. De Gruyter, 2003, p. 15. ISBN 978-3-11-089620-6.
- ↑ Robson, A. R. D. «The Bandoneon». The Musical Times, 117, 1597, 1976-03, pàg. 228. DOI: 10.2307/960655.
Enllaços externs[modifica]
- Zucchi, Oscar. «El bandoneón» (en castellà). Todo Tango. Arxivat de l'original el 2013-10-23.i a mexic