Bankon
| Data | 2001 |
|---|---|
| Tipus | llengua i llengua viva  |
| Ús | |
| Parlants | 12.000 |
| Autòcton de | Littoral |
| Estat | Camerun |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües nigerocongoleses llengües congoatlàntiques llengües volta-congoleses llengües Benué-Congo llengües bantoides llengües bantoides meridionals llengües bantus | |
| Codis | |
| ISO 639-3 | abb |
| Glottolog | bank1256 |
| Ethnologue | abb |
| IETF | abb |
| Endangered languages | 5810 |
El bankon, abo, abaw, bo o bon és una llengua bantu parlada al departament de Moungo, a la Regió Litoral (Camerun).[1] Té una similitud lèxica del 86% amb el rombi, que es parla al proper departament de Meme de la Regió del Sud-oest (Camerun).[1]
Varietats
[modifica]Amb 1.300 parlants , el lombe i el bankon són dos dialectes de la mateixa llengua, amb més d'un 83% d'intel·ligibilitat mútua.[2]
Els barombi afirmen venir de la terra dels abo, i els abo afirmen ser descendents dels barombi. Segons les llegendes ètniques locals, procedents del Congo, Nkon, fill de Lombi, s'establí a l'actual zona de Bankon o Abo, mentre que el seu pare Lombi va continuar més al nord per fundar els actuals assentaments de Barombi.[2]
El subgrup septentrional dels abo ha arribat més recentment i és d'origen duala; això explica per què els abo són considerats germans dels duala, o fins i tot confosos amb ells, tot i que la seva llengua és més propera al grup basaa Els abo (com tots els barombi) també parlen duala.[2]
El lombe, un dialecte del poble barombi, es parla a la regió sud-oest en tres zones diferents: dues son al departament de Mémé. El primer es troba al nord del Mont Camerun entorn del llac Barombi-Koto, i el és a l'oest de Kumba, al voltant del llac Barombi Mbo (ambdós al municipi de Kumba). El tercer, més a l'oest, és al departament de Ndian, municipi d'Ekondo-Titi, al nord-est de la ciutat d'Ekondo-Titi. Totes tres zones son dins de l'àrea de parla oroko oriental.[2]
En la genealogia ètnica/folklòrica, Lombi és ancestral de Nkon, que és ancestral de Bo, segons les genealogies recollides per Dika-Akwa.[2]
El bankon es parla al nord de l'estuari del Wouri a tota la part nord del municipi de Dibombari (al departament de Mungo, regió Litoral) entre la zona lingüística mbo al nord i oest, i la zona lingüística duala al sud i est.[2]
Fonologia
[modifica]El bankon contrasta quatre tons en síl·labes curtes: agut, greu, ascendent i descendent. El repertori fonològic del bankon és el següent:[3]
Vocals
[modifica]| Anterior | Posterior | |
|---|---|---|
| Tancada | i iː | u uː |
| semitancada | e eː | o oː |
| semioberta | ɛ ɛː | ɔ ɔː |
| Obre | a aː | |
Consonants
[modifica]| Bilabial | Labialitzat bilabial |
Coronal | Palatal | Velar | Labial-velar | ||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Nasal | m | mʷ | n | ɲ | ŋ | ŋʷ | |
| Oclusiva | Pre-nasal | ᵐb | ᵐbʷ | ⁿd | ᶮdʒ | ᵑɡ | ᵑɡʷ |
| veu | bʷ | d | dʒ | ɡ | |||
| Implosiva | ɓ | ||||||
| Sorda | p | t | tʃ | k | kʷ ~ kp | ||
| Fricativa | f | s | ɣ | ||||
| Ròtic | ɾ | ||||||
| Lateral | l | ||||||
| Aproximant | j | w | |||||
Referències
[modifica]- 1 2 bankon, Ethnologue (anglès)
- 1 2 3 4 5 6 Binam Bikoi. Atlas linguistique du Cameroun (ALCAM) (en francès). 1: Inventaire des langues. Yaoundé: CERDOTOLA, 2012 (Atlas linguistique de l'Afrique centrale (ALAC)). ISBN 9789956796069.
- ↑ Atindogbé (2007) Accounting for the Morphophonological Alternations in Classes 1 and 2 of Bantu Languages of Zone A, African Study Monographs, 28(4): 155–179
