Banquet etrusc
El banquet etrusc és un tema recurrent de la iconografia funerària de l'art etrusc, a mes de ser un fet de la seva vida diària.
Significat[modifica]
Aquesta escena sortida del symposion representa un moment de la vida diària dels etruscs,[1] en què veiem els protagonistes del dinar de la gent es barregen estirats en el seu klinai, sols o acompanyats per les seves esposes (Sarcòfag dels esposos).
Els grecs, a través dels autors llatins, o veien com un signe de la « sensibilitat etrusca », el seu declivi a causa de la seva suposada ociositat i opulència, (perfil del sarcòfag dell'Obeso). També hi veien la moral depravada, ja que entre els grecs antics, les dones que acompanyaven en els dinars, només podien ser prostitutes o cortesanes.
Els únics rastres directes i formals de la civilització etrusca que han sobreviscut son els objectes funeraris. Aquestes representacions son sovint destinades a acompanyar al difunt en el seu viatge cap al més enllà. Es troben en mobles funeraris (ceràmica, baixos relleus...) i sobretot, fet únic al món antic, sobre les cobertes de la seva pedra sarcòfaga o en terracota (material similar a la terra cuita), i en les seves urnes funeràries en marbre o en alabastre (museu Guarnacci de Volterra).
En el cas de la representació funerària dels heroics morts, sorgeixen diversos significats::
- Recordatori de la vida real (memòria), per la qual cosa, al Sarcòfag dell'Obeso expressa la dignitat de magnat i la riquesa i opulència del difunt abans la seva mort
- Imatge de la vida sobrenatural (« banquet de l'eternitat »),
- Reproducció del menjar donat pels vius a data fixa, en memòria del difunt (commemoració),
- Menjar ofert a les divinitats (exvot)
Cobertures dels sarcòfags[modifica]
A les tapes dels sarcòfags figuratius, la postura és íntima i limitada a un o dos dels difunts::
El difunt, o la difunta, adopta la pose semisdraiata (allargada, recolzada en un colze, la mà sosté una copa en libació).[2] Les parelles estan més o menys entrellaçades. La desproporció desitjada de les diferents parts del cos expressa la necessitat més simbòlica que realista de la representació.
Els museus italians dedicats a les restes etruscs inclouen un nombre important d'aquestes representacions:
- 600 urnes funeràries en marbre o alabastre al Museu Guarnacci de Volterra
- Els sarcòfags del museu arqueològic nacional de Tarquinia a Nenfro, en terracota, pintada o no.
- els sarcòfags museïtzats i figurats del Museu nacional d'Arqueologia de la Ombrie a Perusa,
- Els sarcòfags dels Esposos de Roma (vila Giulia), París (Museu del Louvre), de Volterra.
- Una pose més distant al sarcòfag del lloc de la necròpoli de la Pedata de Chianciano Terme.
 |
 |
 |
 |
Frescos de les tombes[modifica]
Menys intimes, les escenes del banquet dels frescs de les tombes, contenen més indicis sobre la vida dels etruscs, ja que festejaven al principi dels triclinium, envoltats de familiars, de servents, amb el menjar animat per ballarins [3]i músics.
- entre les 200 tombes pintades de la Necròpoli de Monterozzi
- ...
Terrisseries[modifica]
Les terrisseries permeten igualment descobrir certes pràctiques durant el banquet: com el joc del kottabos durant el consum de vi.[4]
Baixos relleus[modifica]
Alguns baixos relleus de sarcòfag solen representar el banquet i una taula de revestiment de terracota de Murlo des del lloc de Poggio Civitate.
-
Baix-relleu del museu de Perusa. -
Baix-relleu del museu de Palerm.
Exemplaritat del banquet[modifica]
La pose del banquet etrusc ha inspirat diverses obres funeràries de la història moderna (tomba de Martín Vázquez d'Arce l'any 1488, el sarcòfag figurat d'Angelo Marzi de Médicis per Francesco da Sangallo a Florència[5]
Notes i referències[modifica]
- ↑ Pauline., Schmitt Pantel,. La cité au banquet : histoire des repas publics dans les cités grecques. París: Publications de la Sorbonne, 2011, p. 7. ISBN 9782859446574.
- ↑ «La posizione semisdraiata, o "posizione a Stile libero"» (en italià). [Consulta: 14 agost 2018].
- ↑ Will, Durant. Caesar and Christ : a history of Roman civilization and of Christianity from their beginnings to A.D. 325. pt. 3, p. 343. ISBN 0671115006.
- ↑ «DAGR - Article KOTTABOS» (en anglès). [Consulta: 14 agost 2018].
- ↑ p. 300 a Les Étrusques et l'Europe, prefaci per Massimo Pallottino,, després de l'exposició homònima al Grand Palais de París, entre el 15 de setembre i el 14 de desembre de 1992, i a Berlín el 1993
Bibliografia[modifica]
- S. de Marinis, Tipologia del banchetto nell'arte etrusca arcaiaca, Rome, l'Erma di Bretschneider, 1961.
- Jean-Paul Thuillier, Les Étrusques, la fin d'un mystère, coll. « Découvertes Gallimard / Archéologie » (Plantilla:Nº), Paris, 1990
- Dominique Briquel, La Civilisation étrusque, éditions Fayard, Paris, 1999.
- Yves Liébert, Regards sur la truphè étrusque, 2006