Banu Hammad

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'organitzacióBanu Hammad
Dades bàsiques
Tipus entitat dinastia i estat desaparegut
Religió islam
Idioma oficial berber, àrab i mossàrab
Història
Predecessor Califat Fatimita
Fundació 1014 (Gregorià)
Dissolució 1152 (Gregorià)
Modifica dades a Wikidata
Mapa vers 1100

Els Banu Hammad o hammadites o, excepcionalment, hammàdides —en àrab بنو حماد, Banū Ḥammād, o الحماديون, al-ḥammādiyyūn— foren una dinastia berber sanhaja que va governar al Màgrib central del 1015 al 1152. El seu ancestre fou Hammad ibn Bulugguín ibn Ziri ibn Manad.

Sota l'emir zírida Al-Mansur ibn Bulugguín (984-996) el seu oncle Abu-l-Bahar ibn Ziri va fer el primer intent de formar un regne al Màgrib central (989-993) però va fracassar. Nàssir-ad-Dawla Badis ibn al-Mansur (996-1016) es va enfrontar amb els zanates que van assolar la regió entre Tiaret i Trípoli de Líbia (996-1001) que finalment va poder dominar. El seu oncle Hammad ibn Bulugguín (que s'havia destacat contra els zanates) fou enviat el 1004 a l'oest per pacificar la regió i li fou cedit Ashir i el Magreb central amb totes les viles que pogués dominar, sent el seu càrrec irrevocable. Hammad va tenir èxit i va fundar al nord-est de Msila una fortalesa que havia d'esdevenir capital del seu domini, la Qala dels Banu Hammad (Qàlat Bani Hammad, o simplement al-Qala). Quan el zírida Nàssir-ad-Dawla Badis ibn al-Mansur li va ordenar entregar una part de la regió de Constantina al seu hereu, Hammad s'hi va negar i es va revoltar amb suport del seu germà Ibrahïm ibn Bulugguín (1015) i es va iniciar la dinastia. Els Banu Hammad van trencar lligams amb la doctrina xiïta dels fatimites i van retornar al sunnisme reconeixent als califes abbàssides.

La seva capital fou Al-Qala, però des de 1068 la capital habitual fou al-Nasiriyya (Bugia moderna Bejaïa) que va esdevenir capital definitiva el 1090 o 1091.

La dinastia es va acabar el 1152 quan el darrer sobirà es va rendir als almohades.

Llista de sobirans[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • H. R. Idris, La berbérie orientale sous les Zirides, París 1962
  • L. Golvin, Recherches archéologiques à la Qal'a des Banû Hammâd, París 1965

vegeu també[modifica]