Banu Mussa
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle IX Bagdad |
| Mort | 873 Bagdad |
| Dades personals | |
| Conegut per | Traduccions matemàtics grecs |
| Activitat | |
| Ocupació | Matemàtiques, astronomia, mecànica |
| Organització | Casa de la Saviesa |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Thàbit ibn Qurra |
| Família | |
| Pare | Mūsā ibn Shākir (en)  |
Muhàmmad ibn Mussa ibn Xàkir, Àhmad ibn Mussa ibn Xàkir i al-Hàssan ibn Mussa ibn Xàkir[1] van ser tres germans científics que van viure a Bagdad a l'Edat d'or de l'islam. Van néixer aproximadament l'any 800 i posteriors i van morir vers l'any 870. No s'han de confondre amb la dinastia hispànica dels Banu Qassi, de vegades anomenada també Banu Mussa, emirs de Tudela i Saragossa en la mateixa època històrica.
La seva obra és indistingible, ja que treballaven conjuntament. Això no obstant, van tenir certes àrees d'especialització: Muhàmmad va treballar fonamentalment la geometria i l'astronomia, Àhmad va treballar fonamentalment la mecànica i al-Hàssan la geometria. Van ser protegits pel califa abbàssida Al-Mamun que els va encarregar l'organització de la Casa de la Saviesa de Bagdad, el primer i més important centre intel·lectual de l'islam medieval, en què també hi van treballar contemporàniament Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí, al-Kindí, Thàbit ibn Qurra i altres científics de moltes branques del saber. Segons algunes fons[2] es van enemistar amb al-Kindí i van ser els responsables de la seva caiguda en desgràcia davant el califa, apoderant-se de la seva biblioteca.
El seu llibre més influent va ser el Llibre d'amidar les figures planes i esfèriques que va ser traduït al llatí, al segle XII, per Gerard de Cremona amb el títol Liber trium fratum de geometria (Llibre de geometria de tres germans). En ell, i utilitzant el mètode d'exhaustió inventat per Èudox de Cnidos i utilitzat per Arquimedes, donen fórmules per al càlcul de superfícies i volums de seccions esfèriques i cilíndriques.
Més interessants són els seus treballs astronòmics. Van ser comissionats pel califa per a mesurar la latitud d'un grau de la superfície terrestre, tasca que van portar a terme en un desert al nord de Mesopotàmia. També van fer nombroses observacions astronòmiques des de Bagdad, essent alguns dels seus càlculs utilitzats per al-Biruní un segle i mig més tard.
Finalment, cal destacar el seu Llibre dels autòmats en el qual descriuen alguns mecanismes de funcionament pneumàtic.
Referències[modifica]
- ↑ La transliteració dels noms àrabs acaba resultant un exercici difícil: (Transcripció simplificada dels mots àrabs). Per a una discussió sobre el tema vegeu: Jaouiche, Khalil, La théorie des Parallèles en Pays D'Islam. J. Vrin. Paris, 1976. Pàgina 8 i següents. ISBN 2-7116-0920-0
- ↑ Banu Musa, Encyclopaedia Iranica III. London, 1989. Pàgs. 716-717. ISBN 0-710-09119-2. Article de David Pingree.
Enllaços externs[modifica]
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Banu Mussa» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- «Banu Musa». Thomas Hockey et al. (eds.). The Biographical Encyclopedia of Astronomers. Springer Reference. New York, 2007, pàgines 92-24. Article de Josep Casulleras.
- «BANŪ MŪSĀ – Encyclopaedia Iranica». Encyclopedia Iranica. Vol III, Fasc. 7. Londres, 1989. Pàgines 716-717. Article de David Pingree.
- «Banu Musa Facts, information, pictures | Encyclopedia.com articles about Banu Musa». Dictionary of Scientific Biography. New York, 1970-1990. Article de J. al-Darrbagh.
- «Buchhandlung Walther-König - KWB 45: Variantology 4». Ramon Guardans. A Brief Note on the anwā' Texts of the Late Tenth Century publicat a: Variantology 4. On Deep Time Relations of Arts, Sciences and Technologies in the Arabic-Islamic World and Beyond, editat per Siegfried Zielinski i Eckhard Fürlus en col·laboració amb Daniel Irrgang i Franziska Latell. Verlag der Buchhandlung Walther König. Colònia, 2010, pàgines 177–193.