Banu Mussa

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaEls germans Banu Mussa
Banu musa mechanical.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle IX Modifica el valor a Wikidata
Bagdad Modifica el valor a Wikidata
Mort873 Modifica el valor a Wikidata
Bagdad Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Conegut perTraduccions matemàtics grecs
Activitat
OcupacióMatemàtiques, astronomia, mecànica
OrganitzacióCasa de la Saviesa
Obra
Estudiant doctoralThàbit ibn Qurra Modifica el valor a Wikidata
Família
PareMūsā ibn Shākir (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Muhàmmad ibn Mussa ibn Xàkir, Àhmad ibn Mussa ibn Xàkir i al-Hàssan ibn Mussa ibn Xàkir[1] van ser tres germans científics que van viure a Bagdad a l'Edat d'or de l'islam. Van néixer aproximadament l'any 800 i posteriors i van morir vers l'any 870. No s'han de confondre amb la dinastia hispànica dels Banu Qassi, de vegades anomenada també Banu Mussa, emirs de Tudela i Saragossa en la mateixa època històrica.

La seva obra és indistingible, ja que treballaven conjuntament. Això no obstant, van tenir certes àrees d'especialització: Muhàmmad va treballar fonamentalment la geometria i l'astronomia, Àhmad va treballar fonamentalment la mecànica i al-Hàssan la geometria. Van ser protegits pel califa abbàssida Al-Mamun que els va encarregar l'organització de la Casa de la Saviesa de Bagdad, el primer i més important centre intel·lectual de l'islam medieval, en què també hi van treballar contemporàniament Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí, al-Kindí, Thàbit ibn Qurra i altres científics de moltes branques del saber. Segons algunes fons[2] es van enemistar amb al-Kindí i van ser els responsables de la seva caiguda en desgràcia davant el califa, apoderant-se de la seva biblioteca.

El seu llibre més influent va ser el Llibre d'amidar les figures planes i esfèriques que va ser traduït al llatí, al segle XII, per Gerard de Cremona amb el títol Liber trium fratum de geometria (Llibre de geometria de tres germans). En ell, i utilitzant el mètode d'exhaustió inventat per Èudox de Cnidos i utilitzat per Arquimedes, donen fórmules per al càlcul de superfícies i volums de seccions esfèriques i cilíndriques.

Més interessants són els seus treballs astronòmics. Van ser comissionats pel califa per a mesurar la latitud d'un grau de la superfície terrestre, tasca que van portar a terme en un desert al nord de Mesopotàmia. També van fer nombroses observacions astronòmiques des de Bagdad, essent alguns dels seus càlculs utilitzats per al-Biruní un segle i mig més tard.

Finalment, cal destacar el seu Llibre dels autòmats en el qual descriuen alguns mecanismes de funcionament pneumàtic.

Referències[modifica]

  1. La transliteració dels noms àrabs acaba resultant un exercici difícil: (Transcripció simplificada dels mots àrabs). Per a una discussió sobre el tema vegeu: Jaouiche, Khalil, La théorie des Parallèles en Pays D'Islam. J. Vrin. Paris, 1976. Pàgina 8 i següents. ISBN 2-7116-0920-0
  2. Banu Musa, Encyclopaedia Iranica III. London, 1989. Pàgs. 716-717. ISBN 0-710-09119-2. Article de David Pingree.

Enllaços externs[modifica]