Barb roig

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Barb roig
Phoxinus phoxinus fürge cselle.jpg
Vairon WIKI800px.JPG
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Actinopterygii
Ordre: Cypriniformes
Família: Cyprinidae
Gènere: Phoxinus
Espècie: P. phoxinus
Nom binomial
Phoxinus phoxinus
(Linnaeus, 1758)
Exemplars fotografiats al nord d'Itàlia.
Exemplars d'Escòcia

El barb roig (Phoxinus phoxinus) és un peixet gregari de talla molt petita. S'utilitza com a esquer i aliment per a les truites en algunes piscifactories.

Descripció[modifica | modifica el codi]

És un petit ciprínid que difícilment sobrepassa els 12cm de longitud, encara que les femelles acostumen a ésser una mica més grans que els mascles. El pes màxim que assoleix és de 10g.

Té el cap allargat, ample i robust, lleugerament aplanat. El cos és prim, però no fortament comprimit. Té el peduncle caudal curt i alt.

L'aleta pectoral té forma de ventall en els mascles, mentre que en les femelles és més petita i aguda. Als adults, el marge posterior de l'aleta pectoral els arriba a l'origen de l'aleta ventral (14-16 radis). Tenen l'origen de l'aleta ventral bastant més endavant que l'origen de l'aleta dorsal(8 radis). L'aleta anal (8 radis) s'origina per sota de la inserció de l'aleta dorsal. Té l'aleta caudal profundament doblegada, amb un 19 radis.

La coloració és fosca, amb petites franges transversals de color daurat-blanc. Els mascles presenten tubercles nupcials, presents a la part dorsal, lateral i ventral del cap. Arriba a la maduresa sexual als 35-45 mm, entre el segon i tercer any de vida.

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Habita en aigües fredes i ben oxigenades de rius, estanys i llacs poc profunds. És un peix de superfície i molt actiu. Pot viure sobre diversos substrats, però prefereix les superfícies pedregoses. De vegades formen bancs de centenars d'individus.

Reproducció[modifica | modifica el codi]

L'època de reproducció varia des de principi d'abril a setembre. Abans de la reproducció, l'agrupació de peixos migra per trobar una zona apta per a la posta. Els individus que conformen un banc de peixos es disgreguen en uns quants centres de reproducció. Un o dos mascles (de vegades tres) segueixen una femella madura. L'acte de reproducció s'inicia quan el mascle acaricia la femella i neden paral·lelament. S'han observat mascles que es van tornant de dos en dos. La fecunditat oscil·la entre 200 i 1000 ous per femella.

Durant el període de reproducció es posa de manifest un clar dimorfisme sexual; el mascle llueix colors llampants sobretot a les aletes on predominen tonalitats vermelloses.

Alimentació[modifica | modifica el codi]

És especialment insectívor, devorant larves d'insectes i crustacis.

Distribució[modifica | modifica el codi]

És cada vegada més comú, pel fet de trobar-se en expansió. D'origen europeu, el barb roig procedeix d'una introducció molt recent, efectuada per pescadors poc abans del 1989, any que es van localitzar els primers exemplars a la riera Major. La seua propagació ha estat molt ràpida: va començar poblant els trams mitjos i baixos de la riera Major i la capçalera de la riera de Merlès. Al moment actual s'estén per bona part de la riera de Merlès, la conca de la Tordera i la majoria de la del riu Ter, on és present fins i tot en afluents menors, com les rieres de Sora i de Balà, però no arriba als sectors més alts de les capçaleres, com fan el barb de muntanya (Barbus meridionalis), el barb cua-roig i la truita comuna. També és molt abundant en els rierols de muntanya com ara els torrents de la Cerdanya, al vessant del Cadí. També és freqüent al Segre, a l'Alt Urgell. És abundant a les zones on s'embassa el riu i forma aiguamolls, on fàcilment destaquen els enormes i densos bancs que forma.

Problemàtica[modifica | modifica el codi]

El baró afecta negativament la bagra i el barb de muntanya. No té un gran impacte ecològic, ja que és de mida molt petita, encara que pot provocar un impacte en la vegetació aquàtica, ja que viu en grans grups.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Borràs, Antoni i Junyent, Francesc: Vertebrats de la Catalunya central. Edicions Intercomarcals, S.A. Manresa, 1993. ISBN 84-88545-01-0. Plana 25.
  • Bros, V., Miralles, J. i Real, J.: La fauna del Vallès Occidental. Sabadell, 1982.
  • Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, núm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco (Califòrnia, Estats Units). 2905. ISBN 0-940228-47-5.
  • Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts (Estats Units), 1997.
  • Moyle, P. i J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edició, Upper Saddle River (Nova Jersey, Estats Units): Prentice-Hall. Any 2000.
  • Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edició. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
  • Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edició, Londres: Macdonald. Any 1985.
  • Rosean Arumí, Xavier. TR: Fauna invasora al voltant del riu Ter al seu pas per Manlleu. Manlleu, 2010.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]