Barbablava (pel·lícula de 1944)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaBarbablava
Bluebeard Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióEdgar George Ulmer Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
John Carradine
Jean Parker
George Irving
Henry Kolker
Ludwig Stossel
Nils Asther
Teala Loring
Emmett Lynn
Iris Adrian
Frank Darien Modifica el valor a Wikidata
ProduccióMartin Mooney Modifica el valor a Wikidata
GuióPierre Gendron Modifica el valor a Wikidata
FotografiaEugen Schüfftan Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorProducers Releasing Corporation i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1944 Modifica el valor a Wikidata
Durada72 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí Sí
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema negre i cinema de ficció criminal Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióParís Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0036653 Filmaffinity: 798526 Allocine: 9411 Rottentomatoes: m/1002732-bluebeard Letterboxd: bluebeard Allmovie: v6304 TCM: 5866 Archive.org: Bluebeard TMDB.org: 42186 Modifica el valor a Wikidata

Barbablava[1] (títol original en anglès: Bluebeard) és una pel·lícula estatunidenca d'Edgar George Ulmer estrenada el 1944 i doblada al català.[1]

Argument[modifica]

A París, al segle xix, un assassí de senyores terroritza els habitants. Un titellaire cèlebre, enamorat de la pintura, explica a la seva nova conquesta, Lucille, que totes les seves creacions han estat fabricades a partir de models de dones que coneixia. Després de nombroses peripècies, sembrades de nous homicidis, Gaston Morel/Barbablava, enamorat de Lucille, reconeix ser l'autor dels assassinats en sèrie. Els retrats de dones que pintava no deixaven d'assemblar-se al del seu primer amor decebut, Jeanette, que suscita a casa seva pulsions mortíferes irreprimibles.

Comentaris[modifica]

Versió molt lliure del personatge de Barbablava, la pel·lícula es desmarca clarament de les lleis del gènere policíac. El personatge, encarnat per John Carradine, és un esteta romàntic trencat en el seu ideal. Els seus dons artístics són dinamitats per doloroses supervivències de la seva decepció sentimental. Pintar un model és, de manera mecànica, per a Gaston Morel/Barbablava, sinònim d'assassinat. La pel·lícula ens diu que Edgar George Ulmer persegueix somnis amb horror, brollats de l'univers expressionista alemany.

Repartiment[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Barbablava
  1. ↑ 1,0 1,1 Barbablava
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Barbablava_(pel·lícula_de_1944)&oldid=31644515»