Vés al contingut

Barbasan

Plantilla:Infotaula geografia políticaBarbasan
Imatge
Tipusmunicipi francès Modifica el valor a Wikidata
Lloc
Modifica el valor a Wikidata Map
 43° 01′ 56″ N, 0° 37′ 23″ E / 43.0322°N,0.6231°E / 43.0322; 0.6231
EstatFrança
Entitat territorial administrativaFrança metropolitana
RegióOccitània
DepartamentAlta Garona
DistricteDistricte de Sent Gaudenç
CantóCantó de Barbasan Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població humana
Població512 (2023) Modifica el valor a Wikidata (84,63 hab./km²)
Geografia
Localitzat a l'entitat territorial estadísticaàrea de concentració metropolitana de Sent Gaudenç Modifica el valor a Wikidata
Superfície6,05 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perGarona Modifica el valor a Wikidata
Altitud450 m-439 m-890 m-541 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Identificadors descriptius
Codi postal31510 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webmairie-barbazan31.fr… Modifica el valor a Wikidata

Barbasan (en francès: Barbazan) és un municipi occità de Comenge, a Gascunya, situat al departament de l'Alta Garona i a la regió d'Occitània. L'1 de gener del 2022 tenia 507 habitants.[1]

Llegenda

[modifica]

El poble està relacionat amb una coneguda llegenda gascona que ens ha arribat sobretot per mitjà de l'Enquesta Sacaze de 1887.[2][3]

El llac de Barbasan

La llegenda diu que, on hi ha ara el llac de Barbasan, a tocar del poble, hi havia hagut antigament un altre poble els habitants del qual eren molt rics, però alhora gasius i sense cor. Una freda nit d'hivern arribaren a aquell poble dos pobres forasters a qui ningú no va voler ajudar. Famolencs i glaçats de fred, els caminants van demanar hostatge i menjar a moltes cases, però ningú no els va voler obrir ni socórrer. Sortint del poble, en veure una casa apartada, els forasters hi van trucar i els amos, dos vellets molt pobres, els van fer entrar a seure a la vora del foc i els hi van donar llet calenta i castanyes, tot el que tenien. Havent-se refet, un dels dos viatgers es va alçar i va revelar que era Jesucrist i el seu acompanyant, Sant Pere. Tot seguit, els va dir: «vosaltres sou pobres i bons, els vostres veïns són rics i dolents. Que la justícia de Déu es faci!» Dit això, el terra va tremolar, els forasters van desaparèixer i els vells van caure a terra, estabornits. L'endemà al matí, els dos vells van anar al poble a veure què havia passat i van veure que havia desaparegut, totalment colgat per l'aigua. Aquest fou l'origen de l'actual llac de Barbasan.[4][5]

La llegenda és quasi idèntica a la del llac d'Engolasters d'Andorra, situat a uns 200 km de Barbasan, la qual va recollir Jacint Verdaguer durant la seva estada al país el bienni 1882-1883.[6] Fins i tot la frase final amb què acaba cadascuna és gairebé la mateixa: a la de Barbasan, el conte s'acaba dient «Cal socórrer els malaurats»[4] i a la d'Andorra: «Feu caritat als pobres!».[7]

Referències

[modifica]
  1. «Populations de référence 2022» (en francès). INSEE, 19 desembre 2024. [Consulta: 1 febrer 2025].
  2. Sacaze, Julien «Le dieu Tantugou, légende du pays de Luchon» (en occità i francès). Revue de Comminges, Tom III, 1887, p. 116-118.
  3. Carrera, Aitor «Cap a la recuperació i la restitució de la toponímia occitana. Els noms de lloc de Mèles (Alta Garona) a partir de les dades de l’enquesta de Sacaze». XXXV Col·loqui de la Societat d’Onomàstica l’Alguer. Universitat de Lleida, 5-2008, p. 94-98.
  4. 1 2 «Llegenda de Barbazan (Aiguatèbia [Conflent])». scripta-dialectologia.ub.edu. Universitat de Barcelona. [Consulta: 29 juny 2026].
  5. «Llegendes de Barbazan i Tantugú (Estagell [Rosselló])». scripta-dialectologia.ub.edu. Universitat de Barcelona. [Consulta: 29 juny 2026].
  6. Verdaguer, Jacint. «Llegenda del llac d'Engolasters (Jacint Verdaguer i Santaló, Estany d'Engolasters)». A: Narcís Garolera i Curt Wittlin. Del Canigó a l'Aneto. Edició comentada i il·lustrada de les llibretes d'excursió de 1882-1883. Lleida: Pagès Editors, 2002, p. 169 (Visió núm. 16). ISBN 978-84-7935-927-0.
  7. «Llegendes d'Andorra. L'estany d'Engolasters». andorraantiga.com, 1963. [Consulta: 23 setembre 2025].