Barbasan
| |||||
| Tipus | municipi francès  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Lloc | |||||
| |||||
| Estat | França | ||||
| Entitat territorial administrativa | França metropolitana | ||||
| Regió | Occitània | ||||
| Departament | Alta Garona | ||||
| Districte | Districte de Sent Gaudenç | ||||
| Cantó | Cantó de Barbasan | ||||
| Capital de | |||||
| Població humana | |||||
| Població | 512 (2023) (84,63 hab./km²) | ||||
| Geografia | |||||
| Localitzat a l'entitat territorial estadística | àrea de concentració metropolitana de Sent Gaudenç | ||||
| Superfície | 6,05 km² | ||||
| Banyat per | Garona | ||||
| Altitud | 450 m-439 m-890 m-541 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Identificadors descriptius | |||||
| Codi postal | 31510 | ||||
| Lloc web | mairie-barbazan31.fr… | ||||
.svg)
Barbasan (en francès: Barbazan) és un municipi occità de Comenge, a Gascunya, situat al departament de l'Alta Garona i a la regió d'Occitània. L'1 de gener del 2022 tenia 507 habitants.[1]
Llegenda
[modifica]El poble està relacionat amb una coneguda llegenda gascona que ens ha arribat sobretot per mitjà de l'Enquesta Sacaze de 1887.[2][3]
La llegenda diu que, on hi ha ara el llac de Barbasan, a tocar del poble, hi havia hagut antigament un altre poble els habitants del qual eren molt rics, però alhora gasius i sense cor. Una freda nit d'hivern arribaren a aquell poble dos pobres forasters a qui ningú no va voler ajudar. Famolencs i glaçats de fred, els caminants van demanar hostatge i menjar a moltes cases, però ningú no els va voler obrir ni socórrer. Sortint del poble, en veure una casa apartada, els forasters hi van trucar i els amos, dos vellets molt pobres, els van fer entrar a seure a la vora del foc i els hi van donar llet calenta i castanyes, tot el que tenien. Havent-se refet, un dels dos viatgers es va alçar i va revelar que era Jesucrist i el seu acompanyant, Sant Pere. Tot seguit, els va dir: «vosaltres sou pobres i bons, els vostres veïns són rics i dolents. Que la justícia de Déu es faci!» Dit això, el terra va tremolar, els forasters van desaparèixer i els vells van caure a terra, estabornits. L'endemà al matí, els dos vells van anar al poble a veure què havia passat i van veure que havia desaparegut, totalment colgat per l'aigua. Aquest fou l'origen de l'actual llac de Barbasan.[4][5]
La llegenda és quasi idèntica a la del llac d'Engolasters d'Andorra, situat a uns 200 km de Barbasan, la qual va recollir Jacint Verdaguer durant la seva estada al país el bienni 1882-1883.[6] Fins i tot la frase final amb què acaba cadascuna és gairebé la mateixa: a la de Barbasan, el conte s'acaba dient «Cal socórrer els malaurats»[4] i a la d'Andorra: «Feu caritat als pobres!».[7]
Referències
[modifica]
- ↑ «Populations de référence 2022» (en francès). INSEE, 19 desembre 2024. [Consulta: 1 febrer 2025].
- ↑ Sacaze, Julien «Le dieu Tantugou, légende du pays de Luchon» (en occità i francès). Revue de Comminges, Tom III, 1887, p. 116-118.
- ↑ Carrera, Aitor «Cap a la recuperació i la restitució de la toponímia occitana. Els noms de lloc de Mèles (Alta Garona) a partir de les dades de l’enquesta de Sacaze». XXXV Col·loqui de la Societat d’Onomàstica l’Alguer. Universitat de Lleida, 5-2008, p. 94-98.
- 1 2 «Llegenda de Barbazan (Aiguatèbia [Conflent])». scripta-dialectologia.ub.edu. Universitat de Barcelona. [Consulta: 29 juny 2026].
- ↑ «Llegendes de Barbazan i Tantugú (Estagell [Rosselló])». scripta-dialectologia.ub.edu. Universitat de Barcelona. [Consulta: 29 juny 2026].
- ↑ Verdaguer, Jacint. «Llegenda del llac d'Engolasters (Jacint Verdaguer i Santaló, Estany d'Engolasters)». A: Narcís Garolera i Curt Wittlin. Del Canigó a l'Aneto. Edició comentada i il·lustrada de les llibretes d'excursió de 1882-1883. Lleida: Pagès Editors, 2002, p. 169 (Visió núm. 16). ISBN 978-84-7935-927-0.
- ↑ «Llegendes d'Andorra. L'estany d'Engolasters». andorraantiga.com, 1963. [Consulta: 23 setembre 2025].
.svg){kind=small}
Part de {{Mitologies europees}} i {{Mitologia occitana}} | ||
| Personatges |  | |
| Altres | ||