Barberà del Vallès

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaBarberà del Vallès
Bandera de Barberà del Vallès Escut de Barberà del Vallès
Bandera de Barberà del Vallès Escut de Barberà del Vallès
Santa Maria de Barberà.jpg
Santa Maria de Barberà

Localització
Localització de Barberà del Vallès respecte del Vallès Occidental.svg
41° 30′ 59″ N, 2° 07′ 28″ E / 41.516388888889°N,2.1244444444444°E / 41.516388888889; 2.1244444444444
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Província província de Barcelona
Comarca Vallès Occidental
Entitats de població 2
Població
Total 32.832 (2016)
• Densitat 3.955,66 hab/km²
Gentilici Barberenc, barberenca
Geografia
Superfície 8,3 km²
Altitud 146 m
Limita amb
Organització i govern
• Alcaldessa Sílvia Fuster i Alay
Indicatius
Codi postal 08210
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 08252
Codi IDESCAT 082520
Altres dades
Agermanament Grugliasco (Itàlia)
Linares (Andalusia)
Plaza de la Revolución (Cuba)

Web bdv.cat
Modifica dades a Wikidata

Barberà del Vallès és un municipi de la comarca del Vallès Occidental. Situat a uns 15 minuts de Barcelona. Limita amb Badia del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Montcada i Reixac, Ripollet, Sabadell i Santa Perpètua de Mogoda.

Entitat de població Habitants
Barberà del Vallès 26.154
Romànica, la 5.879
Dades: 2011. Font: Idescat

Geografia[modifica | modifica el codi]

Situat a la plana del Vallès, una antiga vall geogràfica, més exactament Barberà està situada entre el llindar del riu Ripoll i del riu Sec, la qual cosa provoca un clima suau amb l'única incidència de possibles boires matinals a diverses èpoques de l'any.

Història[modifica | modifica el codi]

Edat Mitjana[modifica | modifica el codi]

La ciutat va ésser fundada com a urb romana. El nom de Barberà apareix documentat per primera vegada el 985 en un text del monestir de Sant Cugat, on s'indiquen algunes propietats, concretament un alou.

Cap a l'any 1005, el testament del vescomte Guitard, parent de Borrell II, que parla del castell de Barberà, divideix la propietat entre la seu de Barcelona i la basílica barcelonina de Sant Miquel Arcàngel. En aquells temps, els habitants vivien dels fruits de la terra i dels molins, que van ser molt importants per al desenvolupament econòmic de la zona. També en aquesta època es va construir l'església romànica de Santa Maria de Barberà.

Com totes les fortaleses del país, el castell pertanyia al comte de Barcelona; la propietat del castell va passar als Ribes, més tard als Montcada i, finalment, el 1599 Felip III la va cedir, com a favor, a Galceran de Pinós. El 1702, Felip V va nomenar Josep Galceran de Pinós-Santcliment primer marquès de Barberà.

Edat Moderna[modifica | modifica el codi]

Barberà era un lloc de passada, situat al camí ral de Barcelona. El 1619 ja s'havia construït un casalot molt gran, amb capacitat per a molts hostes i tot tipus de serveis: l'hostal nou. El 1750 es van construir en un sol costat del camí ral casetes en filera que apareixen documentades com l'Hostal Nou i les casetes el 1782 i com l'Hostal Nou i el carrer el 1796. El segon nucli urbà va ser Can Gorgs - Eixamplament, entorn de l'actual estació de ferrocarril, i com altres poblacions veïnes es va convertir en lloc d'estiueig. Durant els segles XVII, XVIII i XIX, Barberà va ser sovint un lloc d'allotjament i d'aprovisionament per a tropes de diferents bàndols de les guerres que es van produir (de Successió, de la Guerra del Francès, etc.).

Edat Contemporània[modifica | modifica el codi]

El segle XIX va començar amb l'abolició per part de les Corts de Cadis primer (1811) i de Ferran VII després (1822) de tot tipus de senyories, que van ser incorporades a l'Estat i que eren governades directament per les seves lleis generals. A mitjans del segle XIX, a més de la carretera nacional, també la línia de ferrocarril a Sabadell travessava Barberà. Durant la Guerra Civil Espanyola es va mantenir fidel a la República fins al dia 26 de febrer de 1939 quan un petit exèrcit va ocupar la localitat. Cal destacar que una vegada ocupada pels nacionalistes espanyols, se li va canviar el nom a Santa María de Barbará i se li va canviar els noms als carrers; José Antonio, Caudillo, Primo de Rivera, etc. No obstant això, no va ser fins a l'any 1941 que la FET de les JONS va governar en aquesta població.

L'any 1959, el barri de la Creu s'annexiona a Sabadell, produint un descens de la població (80%). Aquesta annexió es va produir per l'interès de Sabadell de tenir més habitants que Terrassa, més terrenys per donar habitatge als immigrants i sobretot, per augmentar la seva població i així obtenir més ajuts de l'Estat. La població continuava creixent, ja que anaven arribant immigrants espanyols per treballar a les terres, en els molins de paper o en la incipient indústria sabadellenca.

El 1970 va començar a edificar-se l'últim polígon industrial entorn del castell, la qual cosa va proporcionar nous llocs de treball. L'abril de 1979 es van celebrar les primeres eleccions democràtiques a Barberà amb el PSUC, el seu candidat guanyador va ser Antonio Lobo.

Present[modifica | modifica el codi]

Actualment, Barberà del Vallès és una ciutat de més de 30.000 habitants. En l'àmbit industrial, és una de les principals ciutats de la comarca del Vallés Occidental, amb una divisió clara entre la zona urbana i la industrial. La zona esportiva, amb el nou complex de Can Llobet, compleix condicions òptimes per a la pràctica de l'esport. El 1985 Barberà va commemorar el seu mil·lenari, que va coincidir amb la inauguració de la plaça de la Vila.

Monuments[modifica | modifica el codi]

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
24 22 20 144 162 711 717 805 780 852
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.066 1.622 1.828 3.328 2.660 8.928 28.679 31.370 31.263 32.680
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
25.484 26.112 26.681 26.902 27.202 28.633 30.271 31.688 32.436 32.550
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

El 1994 Badia del Vallès s'independitza i constitueix el seu propi municipi.

Administració i política[modifica | modifica el codi]

Resultat Eleccions Municipals a Barberà del Vallès[1]
Partit polític
2015
%
Regidors
PSC-PSOE
24,02
6
PCPB
18,62
5
JuntsxB-CAV-PA
16,25
4
ERC
10,36
2
PPC
9,51
2
RB
9,50
2
Total
21


Llista d'alcaldes des de les eleccions democrátiques de 1979
Legislatura Alcalde Partit
1979-1983 Antonio Lobo PSUC
1983-1987 José Antonio Robles PSC-PSOE
1987-1991 José Antonio Robles PSC-PSOE
1991-1995 José Antonio Robles PSC-PSOE
1995-1999 José Antonio Robles PSC-PSOE
1999-2003 José Antonio Robles PSC-PSOE
2003-2007 José Antonio Robles (2003-2006) Ana del Frago Barés (2006-2007) PSC-PSOE
2007-2011 Ana del Frago Barés PSC-PSOE
2011-2015 Ana del Frago Barés PSC-PSOE
2015-2019 Sílvia Fuster Alay PCPB

Economia[modifica | modifica el codi]

L'agricultura es va començar a substituir ràpidament, primer pel sector tèxtil, i posteriorment pel sector serveis, destacant el sector farmacèutic (ex: indústria Novartis, etc.) i el sector informàtic (ex: Parc de central Vallès, centre tecnològic...).

Comunicacions[modifica | modifica el codi]

Es pot arribar a Barberà per l'autopista AP-7, que està situada a la part sud de la vila, connectant a aquesta alçada amb la C-58 que va de Barcelona a Terrassa, i per la carretera N-150, que travessa el municipi, així com per la carretera Santiga, entrant per la ronda de Santa Maria. Per ferrocarril disposa d'estació de Renfe Operadora, línia Barcelona-Terrassa-Manresa.

Serveis[modifica | modifica el codi]

El principal centre d'oci de la població jove se situen entorn del centre de la ciutat, entorn les Carpes, així com del sector d'Oci Baricentre, juntament amb el Parc Central del Vallès. Barberà també és una ciutat oberta al teatre, sent reconeguda com a tal per la Generalitat de Catalunya. Conseqüència i prova d'això és el Teatre Municipal Cooperativa[2] construït amb un estil arquitectònic modern, d'ampli aforament, d'acord amb la ciutat actual.

Entitats [cal citació][modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Barberà del Vallès Modifica l'enllaç a Wikidata