Barcelona en Comú
|
|||||
  | |||||
| Lema | «Davant la Barcelona d'uns quants, volem guanyar una Barcelona en Comú» | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Dades | |||||
| Tipus | partit polític | ||||
| Ideologia | Justícia social Ecologisme Dret a l'autodeterminació Democràcia participativa Catalanisme | ||||
| Alineació política | Esquerra | ||||
| Història | |||||
| Fusió | ICV EUiA Procés Constituent Podem Equo | ||||
| Creació | 26 de juny de 2014 | ||||
| Activitat | |||||
| Membres | 2.000 (2019) | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Presidència | Ada Colau i Ballano | ||||
| Portaveu | Ada Colau | ||||
| Part de | En Comú Podem-Guanyem el Canvi (2015–) Catalunya en Comú (2017–) Confluència (2023–) | ||||
| Regidors a l'Ajuntament | 9 / 41 | ||||
| Altres | |||||
| Color | | ||||
| Lloc web | www.barcelonaencomu.cat | ||||
          | |||||
Barcelona en Comú, inicialment anomenada Guanyem Barcelona, és una plataforma ciutadana que va guanyar les eleccions municipals del 2015 a la ciutat de Barcelona. Una de les seves portaveus és Ada Colau, alcaldessa de Barcelona, activista i exportaveu de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca. En el seu manifest fundacional anuncia l'objectiu de «reapropiar-nos de les institucions per posar-les al servei de les persones i del benestar comú», i insta a impulsar des de Barcelona «la rebel·lió democràtica».
Història
[modifica]La plataforma es va fer pública sota el nom de «Guanyem Barcelona» el 26 de juny de 2014 a l'escola pública Collasso i Gil del barri d'El Raval de Barcelona, amb la presentació de l'activista Ada Colau, l'advocat Jaume Asens i el professor Joan Subirats.[1] Després del seu naixement, va recollir 30 000 signatures de suport gairebé un mes abans del que s'havien marcat.[2] Juntament amb Podem, van impulsar una querella contra la família Pujol Ferrusola.[3] El 16 de setembre va organitzar un acte a les Cotxeres de Sants. Més de 1500 hi van participar per començar una candidatura a les eleccions municipals de l'any següent.[4]
L'11 d'octubre de 2014 van tenir lloc unes jornades de confluència amb diverses forces polítiques per redactar un codi ètic consensuat per totes les parts: Iniciativa per Catalunya Verds, Esquerra Unida i Alternativa, Procés Constituent a Catalunya, Trobada Popular Municipalista, Podem, i Partit X.[5] Al document que es va consensuar en aquelles jornades es van introduir esmenes ciutadanes i va ser finalment validat el 4 de desembre de 2014.
El 17 de desembre, Guanyem Barcelona va denunciar la usurpació de la marca per part de Julià de Fabián, que havia registrat el nom dos dies abans que la formació.[6] El 10 de febrer es va anunciar l'acord final per a la confluència amb els següents actors polítics: Iniciativa per Catalunya Verds, Esquerra Unida i Alternativa, Procés Constituent a Catalunya, Equo i Podem; i Guanyem va anunciar el canvi de nom de la candidatura per Barcelona en Comú, amb el qual es va presentar a les eleccions municipals del 24 de maig de 2015; i les va guanyar amb la diferència d'un escó respecte a CiU.[7] El 18 de febrer de 2015, el Secretari General de Podem Barcelona, Marc Bertomeu, va assegurar que un eventual equip de govern municipal integrat per membres de Barcelona en Comú dimitiria en cas d'incomplir el programa electoral.[8]
Des del seu llançament, el moviment «Guanyem» es va establir també en altres ciutats com Terrassa, l'Hospitalet de Llobregat, Madrid, Màlaga i Sevilla.[9] Cap d'aquestes altres plataformes es van afiliar oficialment amb Guanyem Barcelona,[10] si bé Guanyem Barcelona va editar una «Guia útil per a la creació d'un Guanyem», que detallava els principis polítics i d'organització bàsics que havia de seguir qualsevol plataforma ciutadana que volgués adoptar el seu nom.[11]
El 24 de maig de 2015, Barcelona en Comú va guanyar les eleccions municipals del maig de 2015 a l'Ajuntament de Barcelona amb 176.612 vots (25,11%) i 11 regidors, encapçalant una llista conformada per Guanyem, ICV-EUiA, Equo, Procés Constituent i Podem.[12] Xavier Trias, que havia quedat amb deu regidors, va declarar que acceptaria la llista més votada i que no intentaria pactar per aconseguir l'alcaldia, fet que convertiria Colau en la primera alcaldessa de la ciutat de Barcelona,[13] governant minoria fins que va formar coalició amb el Partit dels Socialistes de Catalunya en maig de 2016.[14]
En les eleccions generals espanyoles de 2015 i de 2016, Barcelona en Comú va formar part de la coalició En Comú Podem. El 2017 va participar en la constitució de Catalunya en Comú.
El novembre de 2017 va trencar el pacte de govern a Barcelona pel recolzament dels socialistes a l'aplicació de l'article 155 de la Constitució espanyola després de la declaració d'Independència de Catalunya.[15]
Després de quatre anys a l'Ajuntament de Barcelona, Ada Colau va repetir com a candidata a les eleccions municipals de 2019,[16] i baixant fins als 156.157 vots (20,71%) i 10 regidors va quedar com a segona força darrera Esquerra Republicana de Catalunya, però va revalidar l'alcaldia amb un pacte de govern amb el PSC i el suport extern de tres regidors de Barcelona pel canvi,[17] entre ells Manuel Valls.
A les eleccions municipals de 2023 a Barcelona la formació va seguir baixant en recolzament popular quedar tercera amb 131.594 vots (19,77%) i 9 regidors perdent tota opció a mantenir l'alcaldia. Barcelona en Comú i el Partit Popular van votar a favor de Jaume Collboni i Cuadrado perquè no governés Xavier Trias, cadascun per motius diferents.[18]
Durant els vuits anys que Colau va dirigir Barcelona, la seva iniciativa per fer front a la crisi de l'habitatge a Catalunya de reservar el 30% dels nous habitatges per a usos socials va paralitzar la construcció d'habitatge a la ciutat,[19] i seu el preu mitjà va augmentar el 50%.[20] Nombroses iniciatives del seu govern municipal han estat posteriorment anul·lades per la justícia, com els seus errors en intentar de controlar el lloguer turístic, que van obligar a atorgar 900 llicències turístiques més,[21] l'eix verd del carrer Consell de Cent,[22] o el rebuig a la construcció d'una seu del museu Hermitage.[23]
Codi ètic
[modifica]El 19 de gener de 2022, Ada Colau va ser citada a declarar el 4 de març, davant del Jutjat d'instrucció número 21 de Barcelona, pels presumptes delictes de prevaricació, frau en la contractació, malversació, tràfic d'influències i negociacions prohibides amb personal funcionari públic.[24] Segons el codi ètic de Barcelona en Comú, Colau hauria de renunciar o ser cessada en el càrrec com a conseqüència de la imputació de fets delictius; no obstant, es va negar a abandonar el càrrec.[25] El procediment, tanmateix, va quedar arxivat en 2025.[26]
El codi ètic de la formació preveia que els càrrecs només poden durar dos mandats, tanmateix Colau va optar a un tercer mandat[27] a les eleccions municipals de 2023 a Barcelona.
Per permetre la presentació per quarta vegada de Colau i la permanència dels càrrecs no electes, en octubre de 2024 la formació va modificar el seu codi ètic canviant la limitació de mandats dels seus regidors a dotze anys, i eliminant la limitació als càrrecs no electes.[28]
Resultats electorals
[modifica]| Eleccions municipals de Barcelona | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Eleccions | Cap de llista | Vots | % | Regidors |  
|
Govern |
| 2015 | Ada Colau | 176.612 | 25,21% | 11 / 41 |
Nou | Govern |
| 2019 | Ada Colau | 156.493 | 20.82% | 10 / 41 |
1
|
Govern |
| 2023 | Ada Colau | 131.581 | 19.76% | 9 / 41 |
1
|
oposició |
Referències
[modifica]- ↑ França, João. «Guanyem Barcelona buscarà conquerir l'Ajuntament des dels moviments socials». CatalunyaPlural.cat, 26-06-2014. [Consulta: 26 setembre 2014].
- ↑ «Guanyem Barcelona aconsegueix les 30.000 signatures que es va fixar per validar el projecte». Ara, 20-08-2014.
- ↑ «Guanyem i Podemos impulsen una querella contra la família Pujol Ferrusola». CatalunyaPlural.cat, 01-09-2014. [Consulta: 26 setembre 2014].
- ↑ «Guanyem reuneix més de 1.500 ciutadans en el seu debut oficial i encara el seu procés de consolidació». Ara, 16-09-2014 [Consulta: 26 setembre 2014].
- ↑ Tugas, Roger «Més de 500 persones i 7 partits debaten el codi ètic de Guanyem amb voluntat de confluència». Ara, 11-10-2014 [Consulta: 13 febrer 2015].
- ↑ García Vázquez, David «Ada Colau denuncia la usurpació de la marca Guanyem». El País, 17-12-2014 [Consulta: 13 febrer 2015].
- ↑ «Guanyem Barcelona es dirà Barcelona en comú». Vialweb, 10-02-2015 [Consulta: 13 febrer 2015].
- ↑ «MARC BERTOMEU: “EN CAS QUE NO ES COMPLEIXI EL PROGRAMA, DIMITIREM”». [Consulta: 3 juny 2015].
- ↑ «Guanyem Barcelona se extiende a Madrid, Málaga, Las Palmas… y decenas de ciudadaes y pueblos de todo el Estado español». www.kaosenlared.net/, 07-08-2014.
- ↑ «Por un municipalismo ciudadano, de ruptura y constituyente para las elecciones de mayo de 2015». Arxivat de l'original el 2014-10-18. [Consulta: 10 desembre 2014].
- ↑ «Guanyem Barcelona publica los principios que deben inspirar sus candidaturas». EFE, 16-10-2016.
- ↑ Serra, Joan «Acord per bastir la coalició d'esquerres que liderarà Ada Colau». Ara, 22-01-2015, pàg. 9.
- ↑ Casas, Ferran «Colau lidera un gir a l'esquerra dels ajuntaments catalans». Ara, 25-05-2015, pàg. 8-9.
- ↑ «Quiénes son los nuevos concejales socialistas en el gobierno de Colau» (en castellà). El Mundo, 13-05-2016. [Consulta: 1r novembre 2025].
- ↑ Ávila, Maika. «Ada Colau justifica la ruptura con el PSC por su apoyo al artículo 155» (en castellà). Cadena Ser, 14-11-2017. [Consulta: 25 octubre 2024].
- ↑ «Candidats a les eleccions municipals 2019 a Barcelona: Tota la llista». Betevé.cat, 30-01-2019. [Consulta: 31 gener 2019].
- ↑ Ortega, Maria. «Colau revalida l'alcaldia en el ple més trist». Ara, 15-06-2019. [Consulta: 31 agost 2020].
- ↑ «Jaume Collboni, investit nou alcalde de Barcelona». Beteve, 17-06-2023. [Consulta: 18 juny 2023].
- ↑ «La reserva obligatoria del 30% para pisos sociales en Barcelona aporta solo 52 viviendas en cuatro años» (en castellà). La Vanguardia, 18-11-2022. [Consulta: 25 octubre 2024].
- ↑ Espinosa, Alejandro. «El lloguer més car d'Espanya: el problemàtic llegat d'Ada Colau». e-Notícies, 10-09-2024. [Consulta: 21 febrer 2025].
- ↑ Blanchar, Clara. «La justicia archiva la querella número 20 contra la gestión de la ex alcaldesa Ada Colau en Barcelona» (en castellà). El Pais, 30-09-2024. [Consulta: 21 febrer 2025].
- ↑ «La justícia ordena a l'Ajuntament de Barcelona desfer un tram de l'eix verd de Consell de Cent Una sentència dona la raó al recurs presentat per Barcelona Oberta i dona al consistori 15 dies per presentar un recurs al TSJC». e-Notícies, 07-09-2023. [Consulta: 21 febrer 2025].
- ↑ Cordero, Dani. «El TSJC anula el veto del Ayuntamiento de Barcelona que impuso Ada Colau al museo Hermitage» (en castellà). El Pais, 19-02-2025. [Consulta: 21 febrer 2025].
- ↑ «Colau, citada a declarar com a investigada per frau, malversació i tràfic d'influències». CCMA, 19-01-2022. [Consulta: 20 gener 2022].
- ↑ «Colau descarta de renunciar al càrrec malgrat que el codi ètic de Barcelona en Comú ho estipula». Vilaweb, 19-01-2022. [Consulta: 20 gener 2022].
- ↑ «La justicia archiva definitivamente el caso contra Ada Colau por subvenciones a entidades afines» (en castellà). El Periódico, 12-03-2025. [Consulta: 19 octubre 2025].
- ↑ Palmer, Jordi. «Plega Ada Colau, l'alcaldessa activista de la Barcelona en declivi». El Nacional, 25-10-2024. [Consulta: 25 octubre 2024].
- ↑ Barrera, Guillem. «Barcelona en Comú avala canviar el codi ètic i permet a Colau tornar a presentar-se com a alcaldable». El Nacional, 18-10-2025. [Consulta: 19 octubre 2025].
Bibliografia
[modifica]- Fina, Xavier. Sense treva. Els cent primers dies d'Ada Colau. 1a. Barcelona: Editorial Pòrtic, 2015. ISBN 978-84-9809-353-7.
Enllaços externs
[modifica]
- Barcelona en Comú - Lloc web oficial (català, castellà)