Bardes Escler

Bardes Escler

Biografia
Naixement	segle X
Mort	2 abril 991 (Gregorià) Demòtica (Imperi Romà d'Orient)
Estrateg
Activitat
Ocupació	militar
Carrera militar
Grau militar	general
Família
Família	Escler
Pare	Panteri Escler

Bardes Escler (grec medieval: Βάρδας Σκληρός) fou un general romà d'Orient que encapçalà una gran rebel·lió contra l'emperador Basili II a Àsia entre el 976 i el 979. Era fill del noble romà d'Orient Panteri Escler i la seva muller Gregòria, descendent d'un germà de Basili I.

La seva germana, Maria Esclerena, es casà amb Joan I Tsimiscés. Quan va accedir al tron el 969, Joan I el feu general en cap. L'any següent, els rus, massificats a les fronteres de l'imperi, travessaren la serralada dels Balcans sota el comandament del príncep Sviatoslav I. Aliats amb els búlgars, els hongaresos i els petxenegs, els rus devastaren les terres romanes d'Orient fins a Arcadiòpolis. Escler concentrà els seus dotze mil homes a Adrianòpolis i, gràcies a una tàctica ben preparada, atacà i destruí els exèrcits bàrbars un per un. Gairebé vint mil dels trenta mil soldats bàrbars hi perderen la vida, mentre que les tropes romanes d'Orient patiren molt poques baixes. Tsimiscés passà a l'ofensiva a Bulgària i en saquejà la capital, Veliki Preslav, ocupada pels rus sota Sviatoslav I des del 969. Restaurà Borís II al tron i obtingué així el suport dels búlgars contra els rus. Seguidament assetjà els rus a Silistra, on Sviatoslav es rendí finalment amb la promesa de no atacar mai més els romans d'Orient. Aleshores, Joan I feu arribar provisions als rus, que morien de fam, i renovà l'acord de comerç que hi tenia. Bulgària fou annexada a l'imperi, Borís II empresonat a Constantinoble i el patriarcat búlgar suprimit.

Escler també combaté els àrabs i sufocà la revolta de Bardes Focas el 971.

Tanmateix, després de la mort de Joan I el 976, fou destituït al capdavant de les tropes asiàtiques per l'eunuc Basili Lecapè, camarlenc dels joves emperadors Basili II i Constantí VIII el Macedoni.

Escler s'alçà en rebel·lió i, seguit pel seu fill Romà, fou proclamat emperador pels seus soldats. Tots els malcontents d'Àsia s'hi uniren i els àrabs li proporcionaren homes i diners. El camarlenc envià successivament Pere Focas (germà de Bardes), el patrici Joan i el protovestiari Lleó contra Escler, però tots foren derrotats i Pere Focas i Joan van ser executats, mentre que Lleó fou empresonat. Aleshores, Basili feu tornar Bardes Focas de l'exili a l'illa de Quios i l'envià a combatre Escler.

Durant el setge de Nicea, malgrat que els assetjadors van reeixir minar i ensorrar una de les torres, el general Manuel Eròtic Comnè dirigí la defensa de la ciutat amb un cert èxit fins que els defensors es trobaren entre l'espasa i la paret per la falta de provisions. Tanmateix, Manuel fou més murri que Escler i, fent-li creure que encara li quedaven muntanyes de blat i que estava valorant la possibilitat d'unir-se a la revolta, l'enganyà perquè deixés marxar els habitants a Constantinoble.

Escler finalment fou derrotat el 979 a la Batalla de Pancàlia, en combat individual, per Bardes Focas, que havia obtingut l'ajut de David III d'Ibèria, i es veié obligat a cercar refugi entre els àrabs. Si bé en un primer moment fou ben acollit, després fou posat sota arrest domiciliari. Després de convèncer el califa perquè li confiés presoners cristians per lluitar contra els perses, va poder alleugerir els termes de la seva captivitat, cosa que li permeté tornar a l'imperi al capdavant de tres mil homes. Mentre Escler era a l'exili havien esclatat les hostilitats entre Basili II i Focas, de manera que Escler s'uní a aquest últim el 987. Tanmateix, els dos rebels no es posaren d'acord. Focas fou derrotat i mort per Basili II i el gran príncep Vladímir I de Kíev, mentre que Escler negocià la seva rendició i es retirà a les seves terres, on morí poc després.